Opinió

Educació en política, una assignatura pendent

Ara més que mai, la ciutadania i, sens dubte, les noves generacions, ens hem d’educar amb rigor en l’àmbit de la política. A aquesta disciplina no se li ha donat mai el lloc que es mereix en el currículum educatiu i ara en paguem les conseqüències.

Mentre que moltes pràctiques dels nostres representants polítics s’allunyen clarament del que haurien de ser, moltes de les pràctiques ciutadanes també requereixen una revisió profunda. L’educació de la ciutadania i, en especial, la de les noves generacions ha de ser, sens dubte, una de les bases fonamentals per millorar la qualitat de les democràcies.

En un món hiperactiu com el nostre, que actua més que no pas pensa, les emocions desbordades bloquegen la capacitat de reflexió serena. Si a això hi afegim un escenari polític en què la raó se subordina a un remolí d’emocions sovint descontrolades, es crea el caldo de cultiu perfecte per prendre decisions equivocades i adoptar mesures perjudicials per a la mateixa societat. Necessitem aturar-nos i pensar, de manera acurada, cap a on volem anar com a col·lectiu social. Només així podrem capacitar-nos per avaluar quines polítiques ens faran avançar de la manera més eficaç.

Necessitem que l’alumnat –i nosaltres mateixos, certament– conegui millor l’organització i el funcionament del sistema polític que tenim, per validar-ne tot el que té de satisfactori i per col·laborar de manera eficaç a transformar-lo en allò que és deficitari, que no és poc. L’alumnat ha de ser capaç de valorar amb encert les propostes i les pràctiques polítiques ben orientades –a favor del desenvolupament personal, interpersonal, social i mediambiental–, de participar de manera assenyada, de mantenir una actitud activa i compromesa davant les pràctiques de les formacions polítiques i dels seus representants, i de fer el mateix davant els diferents mitjans de comunicació.

Educar en política és donar eines a l’alumnat per comprendre les decisions col·lectives, contrastar la informació i participar amb criteri i responsabilitat

Per això, entre altres raons, ens cal revisar l’ordre de prioritats dels ensenyaments que, a la pràctica, incloem en els currículums i situar l’educació en política en el lloc que es mereix; no pas com un contingut més dels ja excessius que s’imparteixen, sinó ben incardinat en els processos d’ensenyament i aprenentatge dels nostres joves. 

Hem d’aprofitar els moments d’especial significació política, portar a debat els esdeveniments socials que tenen lloc més enllà dels murs de l’escola, i reconèixer i donar suport a les accions lloables, que són moltes, vinguin d’on vinguin. Alhora, hem d’analitzar els fets colpidors i els comportaments escandalosos amb la perspectiva necessària que ens impedeixi fer valoracions en «calent». Els esdeveniments de la vida quotidiana poden ser moments educatius molt valuosos en la formació de l’alumnat en l’àmbit polític.

Les pràctiques polítiques i la responsabilitat ciutadana

Si ens referim als partits polítics i als seus representants, entenem que les seves pràctiques són bones quan procuren presentar-se tal com són, posen l’interès col·lectiu per davant dels seus interessos personals o de partit, treballen autènticament per a les millores socials i la cura mediambiental, tenen en compte la diversitat, són sincers en les seves promeses, i ens informen de manera transparent sobre tot allò que pretenen fer, allò que han fet i allò que no. Així mateix, també ho són quan posen la raó i el pensament crític en el lloc que els correspon, saben escoltar, mostren empatia, educació i es comporten d’acord amb uns principis ètics mínims.

Les pràctiques indesitjables dels partits i dels seus representants polítics estarien vinculades, entre d’altres, a propostes que beneficien els interessos d’una minoria en perjudici de les necessitats ciutadanes globals; a la priorització dels interessos de partit i personals; a una definició enganyosa del partit i dels seus representants; a conductes corruptes, a l’ús d’estratègies demagògiques; a la voluntat de seduir els possibles votants, o a l’ús d’enganys, mentides, mitges veritats o cortines de fum per manipular l’electorat. En definitiva, es tracta de pràctiques deshonestes i mancades dels principis ètics més elementals, que hem de ser capaços de detectar i donar-hi la resposta pertinent.

La formació d’una ciutadania crítica també exigeix reconèixer les males pràctiques polítiques i valorar el paper i la responsabilitat de cadascú

Però no podem obviar el paper de la ciutadania. Les seves accions es poden manifestar a través d’una participació activa, constructiva, crítica i assenyada en els afers socials i mediambientals, o, per contra, mitjançant la desentesa de la política, l’impuls d’unes pulsions descontrolades i l’abandonament d’allò que els autors clàssics van anomenar el bé comú. 

Què ha de promoure l’educació en política?

En tot cas, per afrontar seriosament aquesta temàtica, l’educació hauria de:

• Valorar el desenvolupament personal, interpersonal, social i mediambiental com a reptes bàsics dels programes polítics i tenir en compte aquestes quatre dimensions a l’hora d’avaluar les propostes polítiques i prendre decisions.
• Entendre la participació responsable i el compromís social com un valor fonamental en democràcia. 
• Analitzar, aplicant el pensament crític, el significat i les intencions dels discursos polítics, i també les estratègies emprades pels partits i els seus representants, per fomentar la presa de decisions.
• Analitzar de manera rigorosa les informacions provinents dels diferents mitjans de comunicació.
• Identificar les presentacions esbiaixades dels partits i representants, els intents enganyosos de seducció, els discursos demagògics, les mentides, l’abús en l’exaltació de les passions, la teatralitat i els discursos mancats d’educació, i mostrar un rebuig clar a aquestes maneres de fer política.
• Implicar-se de manera activa i sensata en els afers públics, aplicant criteris adequats en la presa de decisions a l’hora de donar suport o no a les diferents propostes.
• Basar les decisions personals en criteris ètics, de respecte cap als altres, tenint en compte la seva diversitat, la preservació del medi i l’interès col·lectiu.

Estem convençuts que només amb un canvi de cultura de la ciutadania serem capaços, algun dia, de millorar les pràctiques polítiques i enfortir la democràcia. I això passa, en bona part, per l’educació i el compromís social: dels polítics, dels professionals que treballen en els mitjans de comunicació, de la ciutadania en general i, sens dubte, de la població escolaritzada.