Un berenar pedagògic per compartir i reflexionar
Vivim en una societat canviant on la comunitat educativa necessita espais de conversa que permetin moments per aturar-nos, saber on som i cap a on volem anar: adaptant-nos a les realitats i necessitats de l’alumnat, qüestionant les pràctiques educatives i transformant la manera com entenem i vivim l’educació actual.
A partir d’aquestes premisses, un grup de vint docents de diferents entorns geogràfics, amb inquietuds i dubtes diversos vam trobar-nos per dur a terme un berenar pedagògic, moguts per la necessitat de reflexionar sobre el dia a dia als centres educatius intercanviant idees, experiències i inquietuds. Oferint una mirada polièdrica d’una mateixa realitat, la conversa es va centrar en la inclusió des d’un punt de vista positiu i realista.
La trobada es va iniciar amb una posada en comú de la idea que tenim d’inclusió amb l’objectiu d’establir un marc compartit des del qual analitzar la seva aplicació als centres educatius. Es va estructurar en tres blocs de diàleg: les oportunitats i els beneficis que ofereix la inclusió, les dificultats de portar-la a terme i les possibles estratègies per a les dificultats plantejades. Aquest intercanvi va permetre reconèixer la diversitat de contextos i alhora identificar aspectes en comú.
El propòsit que ens vam plantejar era compartir experiències i inquietuds, posar en comú què entenem per inclusió i establir un marc des del qual analitzar-ne les oportunitats i les dificultats des d’un punt de vista realista
Val a dir que el resultat de la trobada és fruit de l’experiència i les vivències i observacions fetes com a docents, sense ànim de sentenciar ni crear un decàleg inqüestionable que determini els punts clau de la inclusió.
Vam coincidir que la diversitat d’alumnat als centres educatius és una realitat que sempre ha existit però, malgrat això, les darreres dècades s’ha fet més visible i complexa, amb necessitats i interessos diferents que conviuen per formar persones i ciutadans.
Però també els docents som diversos: vivim les experiències sentint-les de moltes maneres, ens relacionem amb l’alumnat i entre iguals des de moltes perspectives, connectem amb les famílies des de mirades més o menys còmplices i entenem la pedagogia educativa des de diversos vessants.
Així mateix, cal tenir presents les famílies. L’educació és entesa des de punts de vista tan diferents que és fàcil que hi hagi múltiples opinions o mirades que no sempre coincideixen.
Per tant, el centre educatiu és l’espai on tant els docents, com les famílies i sobretot l’alumnat poden sentir-se activament partícips d’un context que potencialment és un mirall de la societat on viuen, sigui quin sigui el seu origen, família, situació social… I és en aquesta confluència on la manera com es presenta l’educació als infants té un rol fonamental en el seu procés de creixement.
Per tal que la comunitat educativa funcioni no podem centrar la inclusió exclusivament en l’alumnat, que sembla que ben sovint és l’única visió que tenim present. Cal fer-ho extensiu als tres pilars fonamentals: alumnat, famílies i docents convertint aquest sentiment en els vincles que ens uneixin.
Com ho podem fer perquè tothom tingui la possibilitat de sentir-se part d’aquest sistema?
La inclusió de l’alumnat
En referència a l’alumnat, els punts de conversa van estar centrats sobretot en diferents aspectes que s’interrelacionen estretament:
- El desgast docent que suposa la diversitat tan gran dins de les aules actuals i el repte que cal fer front davant del decalatge de l’alumnat: dins d’una mateixa aula podem tenir infants d’altes capacitats, nouvinguts (sense disposar d’aules d’acollida), infants TEA, trastorns greus de conducta…
- Desenvolupar aprenentatges i donar resposta emocional a tot l’alumnat demana recursos humans, formació, codocències, aprenentatge entre iguals, cura emocional… Cal una mateixa mirada, un treball conscient, d’equip i recursos, per fer-hi front.
- Les metodologies actives ajuden, poden facilitar, però no sempre són la clau si no es troba un equilibri entre sistematització i aplicació pràctica.
- Punts positius per a la inclusió són: donar confiança, crear un vincle positiu, que se sentin escoltats i que aprenguin a escoltar, que s’impliquin en l’aprenentatge, que normalitzin les diferències i necessitats, donar-los veu…
- Les famílies poden ser afavoridores d’un clima inclusiu si confien en el centre, en els seus trets d’identitat i la seva metodologia, o poden suposar un fre educatiu.
Donar resposta educativa i emocional a una diversitat cada vegada més complexa demana recursos humans, formació, codocència i aprenentatge entre iguals, però també una mirada compartida i un treball conscient d’equip.
Ara bé, s’ha de tenir en compte que hi ha una diversitat inabastable i que es fa molt difícil la individualització amb grups tan nombrosos i encara més salvar el decalatge de tothom. A més, creiem que els valors s’han devaluat. Amb aquesta afirmació volem dir que la societat s’ha centrat massa en la immediatesa, el consum i l’èxit ràpid, per sobre de la cultura de l’esforç, la constància i el pensament crític. Un altre indicador de la devaluació és la pèrdua de reconeixement social del rol docent, la qual cosa suposa desconfiança, confusió entre autoritat i la importància dels límits, les normes i la corresponsabilitat.
Per tant, cal reforçar els espais de comunicació, impulsar el projecte Escolta’m, ampliar les tutories individualitzades, donar un protagonisme real a la nova figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat (COCOBE) i normalitzar les necessitats de cadascú, evitant que esdevinguin un tabú.
Per tal que la comunitat educativa funcioni no podem centrar la inclusió exclusivament en l’alumnat, sinó també en docents i famílies
La inclusió dels docents
Respecte als docents, vam coincidir en com n’és de positiu enfortir el vincle amb el centre de manera que la seva implicació sigui no només professional sinó també per gaudir del reconeixement professional i el desenvolupament de la identitat professional.
Vam coincidir en la manca de recursos i el poc temps de què disposem per desenvolupar espais o dinàmiques que fomentin la inclusió, afegit a les traves del mateix sistema educatiu, la sensació que no arribem a tot i el sentiment de desvinculació progressiva amb el sistema marcat, tot plegat fa que arribem a un estat de cansament, l’anomenat burnout.
Gestionar entorns cada vegada més disruptius i amb més complexitat fa que, de vegades, els esforços es dirigeixin a fer el que es pugui i com es pugui. És com apagar focs, sense arribar mai a tot amb unes mínimes garanties d’èxit.
El desgast docent que suposa la gran diversitat dins les aules actuals és un dels principals reptes
Per tot això, és imprescindible comptar amb espais de discussió i conversa com els berenars pedagògics que ens ajudin a revifar la passió per la feina, afavorint el lligam entre docents així com amb el centre i l’alumnat, i compartir eines i recursos per traslladar-los als nostres centres educatius com, per exemple, millorar les tutories individualitzades en nombre i durada, adequar l’arquitectura per afavorir els espais de convivència…
Cal tenir present que la inclusió pot ser un aspecte clau de la vida escolar perquè totes les persones implicades remin en la mateixa direcció, de manera que es millori la càrrega del docent i la convivència i això suposi una millor gestió de l’aula i dels recursos que tenim al nostre abast.
La inclusió de les famílies
Aconseguir que les famílies se sentin part d’aquest sistema és la fórmula infalible per recuperar aquesta confiança que sembla que progressivament es perd en el món educatiu i en la professionalitat del treball dels docents.
Una tasca feta braç a braç amb els docents i fomentada en la confiança en totes dues direccions és un lligam importantíssim que repercuteix directament en l’alumnat. Malauradament, tenim la sensació que cada vegada és més extensa la pèrdua del respecte envers la professionalitat (es trenca el vincle) del sistema i el docent.
És per aquest motiu que per aconseguir una inclusió efectiva, vam destacar la importància de poder millorar la relació amb les famílies des de les tutories, en activitats en què participin activament, com per exemple, xerrades i espais de diàleg sincers i respectuosos.
Una inclusió efectiva necessita que les famílies se sentin part del sistema: la confiança construïda en totes dues direccions i els espais de diàleg sincer reforcen el vincle entre famílies i docents i repercuteixen en l’alumnat
Una reflexió final i un vídeo inspirador
Hem d’acompanyar el creixement integral de tot l’alumnat, amb les seves individualitats, necessitats, dictàmens… Un treball feixuc si no estàs format, si no comparteixes les teves inquietuds i no s’afavoreix un aprenentatge entre docents.
Els berenars pedagògics tenen aquesta funcionalitat: dialogar de manera distesa però profunda, per trobar punts de connexió i millora per continuar avançant en la mateixa direcció.
Els berenars pedagògics creen espais de conversa distesa però profunda on compartir inquietuds i reforçar el lligam entre docents
Agraïments
Aprofitem per agrair a tot l’equip de docents que van fer possible aquest berenar pedagògic, a l’escola La Draga de Banyoles on es va portar a terme i a l’ICE per donar suport a aquest grup de treball de metodologies per la transformació perquè pugui tirar endavant aquest tipus de propostes que ens ajuden a millorar el benestar de famílies, alumnes i docents.
I per a tots els qui comparteixin aquestes inquietuds, que seran molt benvinguts als propers berenars pedagògics.
