Ja fa temps que el filòsof Fredric Jameson va dir que avui en dia és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. El present de la pandèmia ens porta a indagar, en un text escrit a deu mans i confinat, les conseqüències de recrear, una vegada i una altra, l’imaginari apocalíptic.
Des de l’anonimat, aparentment petit i altament comunicador, ens evoca emocions, sensacions, ens aporta opinió i posa una mica de llum en moments de confinament. El mem, en tots els seus formats audiovisuals, obre una porta a l’humor, la reflexió, la crítica, al canvi.
Un xiulet i els cossos es comencen a moure a l’uníson i al ritme d’un beat. Són moltes i criden fort, totes alhora: “el patriarcado es un juez / que nos juzga por nacer”. Així és l’inici de la performance que es va realitzar a Santiago de Xile el 25 de novembre, convocada pel col·lectiu LasTesis.
Ens preocupa els hàbits de consum audiovisual d’infants i joves, però l’educació artística perd pes en el currículum. Volem promoure el pensament crític de l’alumnat, però seguim amb les matèries estanques dossificades en classes de 50 minuts. Cal més educació audiovisual.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
El Diari de l’Educació, 2025