Entrevista

Isabel Orellana: “Gabriela Mistral va ser una lliurepensadora en matèria educativa”

Va ser en l’edifici del MEGM on Mistral va obtenir la seva habilitació per a exercir com a professora d’educació primària el 1910, quan en l’edifici funcionava l’Escola Normal de Nenes N°1. El MEGM va ser creat el 1941 amb el nom de Museu Pedagògic de Xile i el 2006, després de diversos anys en restauració, es va convertir en l’espai actual. El nou nom destaca el llegat de la intel·lectual com a mestra i de teòrica de l’educació i, en la seva mostra, inclou diverses referències al seu treball com a docent.

Per què fora d’Amèrica Llatina es coneix menys la faceta educativa i pedagògica de Gabriela Mistral?

Com a professora d’aula, ella només va exercir a Xile, després se’n va anar a Mèxic, el 1922, a treballar en la reforma mexicana, però va treballar principalment en la instal·lació de biblioteques populars. Aquella experiència li va servir molt per a la seva reflexió. Més enllà de la faceta d’escriptora i de guanyar l’únic Premi Nobel de Literatura atorgat a una dona llatinoamericana, fins ara, ella va ser una teòrica de l’educació i hi ha una pedagogia mistraliana, tot un corpus de coses que proposa: des de com les i els professors han d’enfrontar els seus alumnes, l’espai educatiu i la relació amb l’entorn.

Com definiria aquesta pedagogia mistraliana?

És una proposta educativa que està molt ancorada en la relació entre les i els estudiants i el seu entorn familiar i geogràfic. Està molt relacionada amb el que avui diem el desenvolupament integral, que va més enllà del creixement formal per a apuntar també a sabers com la relació amb la terra, en el cultiu de les plantes, l’observació, etc. Molts dels temes que avui estan en voga ella les plantejava fa 60 o 70 anys. Hi ha uns certs eixos que defineixen la seva proposta: la formació docent; la relació dels estudiants amb l’entorn, i l’obertura a noves estratègies educatives.

Va ser una precursora del que els organismes internacionals com la Unesco van batejar com a aprenentatge al llarg de la vida.

Efectivament, va tenir una mirada súper integral de l’educació, que el fet educatiu ocorre en tot moment i en tot lloc. En termes de polítiques públiques, ella se situa en el que avui es diu l’enfocament de drets: el dret a la cultura, el dret a l’educació, a l’oci i esplai, a viure en un ambient sa. Ella va advocar per l’obligatorietat de l’ensenyament primari, l’educació científica de les dones, l’ètica docent i la qualitat de l’ensenyament.

Gabriela Mistral va plantejar fa 70 anys molts temes educatius que avui estan en voga

La podríem considerar una persona llibertària en matèria educativa?

Ella parla de la llibertat d’ensenyament en profunditat, no com l’elit conservadora ho ha entès a Xile històricament, que és imposar la seva manera de veure el món. Ella podria ser una persona llibertària o el que anomenaríem una lliurepensadora, en un estil més clàssic. Té un text molt bonic –Crist a l’escola– que, si s’analitza en profunditat, planteja una cosa molt diferent al que apareix en el títol, i fa una defensa de la llibertat que ha de tenir el professor en la classe. Ella va apostar sempre l’educació transformadora, estava molt oberta al que avui coneixem com l’escola activa, al canvi, en un món on l’statu quo manava també en l’educació.

Com va influenciar en aquesta manera de fer la seva infància?

Molt. Ella ve d’una família que es trenca: el pare les abandona quan ella té tres anys i es cria només amb dones. Viu en un ambient súper pobre amb la seva germana Emelina, que era professora i li va ensenyar a llegir a casa, amb la seva mare i la seva àvia. A més, va ser discriminada des de molt petita i una de les raons per les quals estudia a la seva casa va ser perquè a la mare li van dir que la nena era una mica deficient mental i que no calia manar-la a l’escola. Òbviament, ni la seva germana, ni la seva mare ni la seva àvia la veien així. Per això, ella encarna una cosa molt important en educació: les expectatives que els altres posen en tu. Si els altres et descarten perquè vas néixer en una llar pobra i hauràs de morir aquí, passaràs per aquest món com una ratlla en l’aigua. La diferència està en si l’entorn familiar posa expectatives, com li va ocórrer a ella.

Què la diferenciava del professorat de l’època, per què ella es va desmarcar tant?

Hi havia dos tipus de professorat: d’una banda, el que estava format a les escoles normals [on es formaven professors per als primers anys d’ensenyament] i l’Institut Pedagògic, que era per a professors d’educació secundària; i, per l’altre, els professors que es construïen des de l’ofici, persones que per tenir una mica més d’educació que unes altres prenien l’ofici d’ensenyar, però que no tenien un títol. Hi havia una pugna permanent entre els professors titulats i els que no i ella estava entre els segons.

Mistral encarna una cosa molt important en educació: les expectatives que els altres posen en tu. Si els altres et descarten perquè vas néixer en una llar pobra i hauràs de morir aquí, passaràs per aquest món com una ratlla a l’aigua

Com va ser el seu procés?

Mistral va començar a treballar perquè la pobresa la porta a exercir com a mestra sense tenir títol. No la van acceptar a l’Escola Normal de la Serena perquè van considerar que seria disruptiva en un espai com aquest. Ella va passar els seus exàmens d’habilitació, però en estricte rigor ella no es va titular de professora, sinó que va rebre una habilitació que la posava en una categoria com de segona classe. A més, era una dona nascuda i criada a la província, en un poble perdut, mig indígena i ella ho reivindicava.

La imatge que es va transmetre d’ella, especialment a partir de la dictadura de Pinochet, va ser poc atractiva, només enfocada en la professora rural autora de poemes infantils, però és diferent a la que avui es vol rescatar. Com es va crear aquest relat?

La dictadura crea una imatge de Gabriela Mistral totalment asèptica. Va col·locar la seva cara en un bitllet de 5.000 pesos i per als nens era la dona que sortia en el bitllet. Amb l’arribada de la transició, en aquest Xile que ens inventem, es comencen a reflotar uns certs intel·lectuals, entre ells Mistral, però la comencen a reivindicar les diversitats sexuals. Si bé ella mai es va autodefinir com a lesbiana, va ser una dona que va tenir relacions amb altres dones súper potents, per exemple, Palma Guillén o Doris Dana, qui es va quedar amb ella fins a la seva mort. Durant la transició, Mistral va encarnant coses que cada vegada estan més presents en la societat xilena i es converteix en un catalitzador: ella representa la província, les dones, els pobres, la diversitat sexual, en definitiva, el Xile d’avui, encarna el que som.

Quins referents educatius van adoptar els seus postulats?

A Xile bastant menys del que un podria pensar, encara que els docents xilens sí que ho fan. A Mèxic, hi ha més de 5.000 escoles que porten el seu nom i pràcticament en totes les ciutats hi ha un carrer amb el seu nom. El seu pensament va calar profundament allà.

Què va trobar a Mèxic per desenvolupar-se més lliurement que a Xile en l’àmbit pedagògic?

Va trobar gent que creia en un projecte comú, que era el que no li va ocórrer aquí perquè quan tu llegeixes Vasconcelos [llavors ministre d’Educació que la convida a treballar a Mèxic el 1922] deia que els professors han de ser com el sembrador amb el seu sac de llavors, que les tira i les cuida perquè floreixin. En aquesta lògica ella encaixava perfecte perquè, a més, hi havia una revolució que s’estava assentant des del món popular.

S’han reconegut les seves idees o propostes a Xile, com la instal·lació de les vacances d’hivern, o l’èmfasi en la capacitació de docents?

Fins al dia d’avui, no hi ha un reconeixement públic a la seva labor en l’àrea educativa. Ella tampoc ho va buscar, no sé si li hauria agradat. Era una figura incòmoda perquè deia les coses que pensava i com no tenia compromís amb ningú, se sentia amb llibertat de fer-ho. Efectivament, hi ha una falta de coneixement absolut, encara que no sé si portar-la al pedestal del professor hagués estat el que ella hagués volgut.