Opinió

Les cures i el rol de la dona en les ciències socials

La universitat és una institució on encara existeixen grans escletxes de gènere en molts dels seus espais. Als alts càrrecs de les facultats i universitats (rectorats, deganats i vice-deganats) hi ha, majoritàriament, homes. El mateix es pot dir en l’àmbit de la recerca. Encara ara el major nombre de projectes d’investigació competitius són liderats per homes, de la mateixa manera que també els homes són majoritaris en la concessió de premis de recerca i d’innovació docent, així com en el nombre de publicacions científiques. També és menor el nombre de dones invitades a les lliçons inaugurals i les dones a qui s’ha atorgat l’Honoris Causa. La trajectòria ens mostra com en els estudis de grau i postgrau hi ha un nombre superior de dones estudiants i titulades, existeix un punt de coincidència en el nombre de tesi llegides i, a partir d’aquest moment, la representació femenina cau en picat, situant-se en més de 50 punts percentuals de diferència.

Ara bé, el nombre de PDI (Personal Docent i d’Investigació) es va igualant de mica en mica en els darrers anys, sobretot entre les persones més joves. Aquest increment és més destacable en les branques d’arts i humanitats, de ciències de la salut i a les ciències socials, disciplines en les quals s’apropa al 50%, i es manté en xifres força desiguals (25-35%) en ciències, enginyeria i arquitectura. Aquests nombres diferenciadors es fan més evidents si ens fixem en qui són els estudiants^[1].

La situació continua, doncs, essent clarament desigual. Malgrat els esforços  realitzats, estem lluny d’assolir el que pretén la celebració de l’11 de febrer i que forma part del l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 5 de l’Agenda 2030: aconseguir la igualtat de gènere en tots els àmbits del coneixement i de la societat i apoderar totes les dones i les nenes perquè no s’autocensurin a l’hora de triar el seu destí professional i personal, i aspirin al mateix que els seus companys homes.

Centrem-nos ara, més concretament, en l’àmbit de les ciències socials. Alguns estudis^[2] ens parlen de tendències dins d’aquest àmbit que seguirien en la línia de la menor participació de les dones com a líders en la recerca. Però quins són els temes i les línies de recerca que més lideren les dones a les universitats catalanes? A grans trets ressalta la vinculació amb el món de les arts, les humanitats i les ciències socials. Si concretem una mica més, ens trobem amb temes relacionats amb els drets de menors immigrants, la infància, la família, l’abandonament escolar i el risc d’exclusió, la desigualtat social de les dones, el benestar, l’alimentació inclusiva i sostenible, les persones grans, els cuidadors no professionals, les persones amb diversitat funcional, la qualitat de vida, els efectes de la covid19 en col·lectius específics, etc.

També en la recerca acadèmica de les ciències socials, les dones centrem l’esforç en estudis que ens apropen a l’àmbit de les cures

La llista podria ser molt més llarga però la conclusió és clara: els estudis liderats per dones que es desenvolupen en el marc de les ciències socials ens remeten una vegada i una altra a temes relacionats amb el fet de tenir cura de les persones o als processos discriminatoris infringits en algunes d’elles. Hi ha un interès per investigar sobre les desigualtats socials en el seu ampli espectre i hi ha un interès també a fer recerca sobre aquells individus més vulnerables.

Aquestes conclusions em fan pensar en la vinculació amb aquesta empremta cultural que ens marca encara a les dones i que ens aboca a “tenir cura de”, sigui des de l’àmbit més restringit (la llar), ocupant-nos encara en gran mesura de l’àmbit reproductiu; sigui en l’àmbit laboral, formant part majoritàriament d’aquelles professions que ens comprometen a tenir cura de l’altre (infermeria, treball social, educació social, magisteri…); sigui en l’àmbit acadèmic, on centrem la majoria d’esforços, dins de les ciències socials, en la recerca que ens apropi al més vulnerable per tal de reivindicar la millora de la seva qualitat de vida.

És a dir, queda encara molt de camp per córrer per tal d’aconseguir un canvi de mentalitat que equipari plenament homes i dones en tots els àmbits i rols a la universitat. També a les ciències socials.

^[1] Dades extretes de la Secretaria d’Universitats i Recerca del departament d’Empresa i Coneixement (Gener 2020 sobre curs 17/18).

^[2] Tomàs, M. (Coordinadora); Bernabeu, D.; Castro, D.; Duran, M.M.; Ion, G.; Vlachopoulos, D.; Mentado, T.; Colaboradora: Rebollar, E.M. (2001) Informe: La investigació acadèmica en Ciències Socials des d’una perspectiva de gènere. Estudi de cas a la UAB i a la UB. l’Institut de la Dona, Generalitat de Catalunya. Referencia U-45/10.