Actualitat

Les famílies i el temps escolar: un binomi encara per resoldre

El 9 d’octubre es va celebrar a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès la segona jornada de les xerrades organitzades pel Consell Escolar de Catalunya al voltant del temps a l’educació, emmarcada dins d’un cicle que culminarà el 16 de novembre a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma.

Quin temps passem amb els nostres fills?

Aquest cop, el col·lectiu que hi tenia protagonisme era el de les famílies i així va quedar palès en la primera ponència. Àlex Letosa és psicòleg, logopeda i autor del llibre Com caminar quiet, però per sobre de tot es va voler definir com a pare. A partir d’aquesta experiència, va desgranar el que ell considera, en l’àmbit familiar, el decàleg per a l’èxit col·lectiu:

1. Gestió del temps. Sense temps, en quantitat i qualitat, per educar els fills, qui els està educant?
2. Acceptació positiva i incondicional. Molt sovint no s’ha de voler canviar els fills, sinó senzillament acompanyar-los i acceptar-los.
3. Estil educatiu amb autoritat. Cal educar amb la barreja justa de suport i control, per tal d’evitar un estil negligent, autoritari o indulgent.
4. Comunicació no violenta. Segons Letosa, aquesta comunicació té 4 claus: tenir temps per parlar, preguntar com ens hem sentit, preguntar-se tant pares i fills què necessiten i alhora esbrinar què demanen.
5. Cooperar. A l’hora de resoldre conflictes amb el fill i que les dues parts en surtin satisfetes.
6. Modelatge. Els fills actuaran com els seus models, que en molts casos són les famílies i els docents.
7. Ser conscient de les etapes de desenvolupament de l’infant. No cal fer-lo créixer massa ràpid ni tenir-lo massa infantilitzat.
8. Conèixer el moment actual que està vivint. Per aconseguir-ho, cal evitar preguntes de l’estil “com ha anat el dia?” per formular-ne de més concretes com, per exemple, “quins són els seus amics?”
9. Gestió emocional. Cal parlar-los d’emocions i poder exterioritzar-les.
10. Com estic jo? És una pregunta que cal fer-se com a educadors i com a pares.

Letosa va concloure afirmant que, per aconseguir posar en pràctica aquests punts, hauríem de poder gaudir d’almenys dues hores diàries de qualitat amb la família.

Un informe que genera divergències

La segona intervenció va anar a càrrec de Jordi Mayné, membre del Consell Escolar de l’Eixample i autor de l’estudi Reforma horària: reptes per uns hàbits més saludables.

Després de resumir els beneficis de la Reforma Horària, com ja va detallar Fabian Mohedano a la primera xerrada d’aquest cicle, va explicar com els ha posat en pràctica en un estudi fet en quatre instituts del districte barceloní de l’Eixample,  un dels quals està fent una prova pilot.

L’estudi tenia com a objectiu sensibilitzar els diferents col·lectius relacionats amb l’educació a l’adolescència al voltant de la reforma horària, i és per això que es van dur a terme entrevistes amb professors i alumnes d’aquestes escoles. Els dos tipus d’entrevista, amb conclusions ben diferents.

Els professors presentaven reticències pel que fa a l’avançament que suposaria l’horari de menjador i els adolescents que s’hi haurien de quedar. En primer lloc, l’espai que antigament era de menjador en molts casos ha quedat convertit en sala polivalent i afirmen que seria pràcticament impossible destinar-hi un nou ús. A més, l’adquisició de menjar i microones, així com la tramitació dels pagaments de menjador, requeriria un cost extra de diners i logística.

Pel que fa als alumnes, estaven a favor dels canvis proposats, tot i que reconeixien que ja s’havien adaptat a l’horari actual. En tot cas, però, si hi hagués un canvi d’horari, agrairien que aquest concordés amb el de les seves famílies.

Costos i rigideses

Finalment, al torn de preguntes van aflorar, com en la primera xerrada, nous prismes des d’on observar la controvèrsia: el cost dels menjadors escolars i la manca de subvencions de què disposen, o la flexibilitat que requereixen les realitats de les diferents zones de Catalunya.

Caldrà temps per trobar-hi una solució – “en cal una?”, preguntava una assistent a la xerrada–. En tot cas, queden encara molts punts de vista per confrontar, però hi ha dos debats més (23 d’octubre a Terrassa i 6 de novembre a Rubí) i una jornada final (16 de novembre a la UAB) per fer-ho.