L’hora de la humilitat: les claus del futur de l’educació a les Illes

Ara, és hora de mirar endavant i fer front als nous reptes. I precisament per això, és l’hora de la humilitat; és l’hora d’habilitar cruïlles d’entesa i és l’hora de plantejar-nos reptes importants.

Pere Alzina Seguí
 
 
 

Aquestes setmanes prèvies a unes eleccions l’enrenou mediàtic fa difícil la reflexió asserenada. En educació, l’enrenou no facilita la necessària reflexió que sempre ha d’envoltar la comunitat educativa.

Aquests darrers anys, el sistema educatiu de les Illes i els seus principals actors han ocupat les primeres pàgines dels mitjans de comunicació. Entre els enrenous i pensant a mitjà i llarg termini necessitem fonamentar unes bases sòlides que ens permetin repensar un sistema educatiu capaç de donar sortida a les necessitats de formació de generacions de persones joves, amb il·lusions, projectes i aspiracions que volen viure en un món en continu canvi però que també pensen en la terra que els ha vist néixer i, sens dubte, desitgen contribuir al benestar de tots els membres de la societat.

No ens aturarem analitzant el passat més proper; són moltes les persones qualificades que ja ho han fet i han proposat, amb més o manco encert, les seves alternatives. Del passat en podem aprendre si hi reflexionem i analitzem els errors comesos, que no són pocs, des de l’acceptació de les competències educatives per part de la Comunitat Autònoma amb una insuficient dotació pressupostària fins avui, intentant aplicar una nova llei, de nou, sense la serenor i la reflexió necessàries.

Ara, és hora de mirar endavant i fer front als nous reptes. I precisament per això, és l’hora de la humilitat; és l’hora d’habilitar cruïlles d’entesa i és l’hora de plantejar-nos reptes importants.

Les claus del futur de l’educació a les Illes passen necessàriament per dos grans eixos: una millora de les condicions socials i una aposta clara per la cohesió social i per la millora de la qualitat de l’educació (entenent per qualitat que tots i cadascun dels alumnes aconsegueixen desenvolupar al màxim totes les seves capacitats i competències). I les mirades i les propostes han de ser, alhora, realistes, però plantejades amb l’optimisme i amb la sensibilitat necessària tenint en compte que treballem amb les il·lusions de les persones i amb la vista posada en un futur millor.

Les dades de caire social són preocupants:

  • La greu crisi social i econòmica ha malmès greument la cohesió social, augmentant les desigualtats. Són múltiples els estudis que apunten una preocupant realitat de la infància: prop del 33% dels menors de 16 anys de les Illes viuen en el llindar de la pobresa, segons un estudi de l’Obra Social de la Caixa: ens referim a més de 50.000 menors. La millora d’aquests indicadors necessita d’un pla concret contra la pobresa i generar la inclusió social de la infància. Cal una aposta clara per equilibrar aquestes desigualtats socials i lluitar pels drets dels fillets i de les filletes des de l’enfocament de l’equitat.
  • Lògicament les dades de la infància indiquen una important bossa de pobresa: l’Índex de Desenvolupament Humà (que mesura tres aspectes essencials per al desenvolupament de la col·lectivitat: salut, educació i benestar material) indica que a les Illes la pobresa econòmica ha augmentat un 287% (98% a nivell estatal). Però la crisi actual ha actuat d’efecte multiplicador de la pobresa segons ha posat en evidència un darrer estudi que afirma que la renda per càpita balear, està en caiguda des de 1984. Per tant, hi ha menys renda disponible per a més població i està mal repartida. La creació de llocs de feina és lenta i precària. Segons els informes de Càrites tres de cada deu persones de les Illes es troba en risc de pobresa i exclusió social.
  • Una de les claus de futur passa pel millorament de les desigualtats, una diversificació de l’economia i una major qualificació dels llocs de feina. Si millora, com creiem, la sensibilització social sobre aquests temes, podem albirar un futur millor.

Pel que fa al sistema educatiu, les claus de futur passen irremeiablement per la millora de les condicions de vida i de benestar d’una tercera part de la societat i la millora dels indicadors nacionals i internacionals que ens situen en posicions preocupants.

  • Per tant, una de les claus de futur ha de passar necessàriament pel treball en xarxa des de la primera infància per atendre, de manera coordinada, els suports i les ajudes necessàries que evitin l’enquistament d’indicadors educatius com el fracàs escolar o l’abandonament primerenc. Les pràctiques restauratives en són un bon exemple; metges, infermers, mediadors, policies i professors treballant per trobar un llenguatge comú per resoldre els conflictes més enllà de l’escola. D’aquesta manera, els centres s’obren progressivament a la comunitat i els lligams se van teixint i generant confiança.
  • En segon lloc, i lligat estretament amb el primer, l’escola pública ha de ser un servei universal i de qualitat en la qual les pràctiques inclusives siguin una costant. Ha de ser l’escola de tots i per a tots. Caldria compensar la creixent dualització escolar i social, cercant mecanismes per a una redistribució més equitativa de l’alumnat nouvingut, dels fillets i filletes amb dificultats i dels procedents d’entorns especialment desfavorits. Aquesta mesura també és una aposta per la convivència i el diàleg. Les experiències inclusives fomenten la participació de les famílies, estan inserides en la comunitat i desenvolupen experiències innovadores. Comptem amb bones experiències.
  • Un dels aspectes fonamentals que posen en evidència tots els estudis internacionals és una adequada i exigent formació inicial i contínua del professorat; hem d’aconseguir atreure els millors alumnes amb sensibilitats i capacitats de servei i canviar l’accés a la docència. En aquest aspecte, les experiències de voluntariat poden ser un indicador a tenir en compte. Una bona formació ha d’anar acompanyada de bones pràctiques educatives, avalades i avaluades pels seus resultats.
  • Els centres educatius han d’avançar en direcció al que indiquen els estudis internacionals: han d’avançar cap a una progressiva autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, fent de la democràcia participativa un dels eixos fonamentals. En aquest avanç progressiu els objectius a mitjà i llarg termini esdevindrien determinants i permetrien als centres una estabilitat per posar en marxa projectes i innovacions. Els diferents plans i projectes han de ser avaluats per sistemes d’indicadors capaços de recollir les opinions i les vivències de les persones, així com els resultats aconseguits.
  • La societat de les Illes no ha posat en valor l’educació com un dels factors claus del progrés social. Aquesta mancança ha generat que no s’hagin fet els esforços públics necessaris per situar l’educació en els primers esglaons de les prioritats. La societat, per tant, és coresponsable d’una situació que poc ha canviat al llarg dels anys.
  • Les famílies agrupades entorn a les Associacions de Mares i Pares i les Federacions i Confederacions han jugat un nou paper en el marc de l’actual conjuntura. Les famílies, en bona part, han valorat el rellevant paper que tenen en el marc de la comunitat educativa i han col·laborat i col·laboren estretament amb els centres per la millora de la qualitat i de l’equitat. Aquest potser és el principi d’una progressiva sensibilització de la societat vers l’educació.
  • És molt important arribar a un consens sobre l’ús i ensenyament de les llengües; un consens que permeti el reconeixement del català com a llengua vehicular, la llengua espanyola com a cooficial amb la introducció d’altres llengües, com l’anglès, necessàries en un món cada vegada més obert i globalitzat.
  • Finalment, ens hem de referir a un dels aspectes claus per a un futur millor; ens referim a l’educació infantil (0-6). Són diversos els estudis que apunten a l’escola infantil com una etapa clau pel bon desenvolupament de tots i cadascun dels fillets i de les filletes. Un estudi de l’Obra Social de la Caixa afirma que la millor manera de reduir la desigualtat educativa al llarg del cicle vital d’una persona és la inversió en educació infantil i primària, molt per damunt d’altres alternatives. Els remeis es troben a l’origen de les trajectòries escolars dels fillets: els esforços haurien de dirigir-se on les desigualtats segons l’origen social arriben als seus màxims i quan se poden posar les bases per a l’aprenentatge de tota una generació de fillets i filletes.

Segons la meva humil opinió, considero que aquestes claus, cruïlles i enteses s’haurien de concretar en el marc d’un gran pacte social per l’educació a les Illes. I si me permeteu, exposaré, per acabar, amb moderat optimisme el per què crec que l’actual marc pot ser idoni i útil.

El moviment que ha generat Illes per un Pacte és força rellevant; iniciat a partir del col·lectiu MenorcaEdu21, ha anat sumant sinèrgies, col·lectius de base i organitzacions representatives molt diverses que estan debatent les línies bàsiques per a un pacte social per l’educació a les Illes. Aquest moviment presenta dues característiques singulars: en primer lloc destacaria el fet que col·lectius de docents i famílies representants de les quatre illes s’han posat al davant per organitzar una estructura capaç de generar un document per un pacte social per l’educació i ho han fet des de les bases, incloent col·lectius organitzats força representatius com el Cercle d’Economia o l’Assemblea de Docents aconseguint també el suport de la Universitat de les Illes Balears. I en segon lloc, cal remarcar un fet singular: aquests col·lectius de base de les quatre illes, en representació dels diferents actors de la comunitat educativa, han debatut i dialogat i ho continuen fent respectant els tarannàs i les idiosincràsies de cadascuna de les illes, valorant el que s’aporta en positiu per damunt de percentatges i representativitats.

I no tothom està d’acord en les grans línies definides en el document; hi ha col·lectius que han expressat el seu desacord i partits polítics que no signen el document però també cal destacar que pràcticament tots els sectors implicats en l’educació de les Illes han expressat la bondat de la iniciativa i l’acord amb múltiples propostes recollides en el document. Si a aquestes manifestacions hi afegim que Illes per un Pacte ha mantingut i manté una total transparència, les portes obertes a la participació i voluntat de futur considerem que es donen unes condicions mínimes i úniques en la història contemporània de les nostres illes que permetrien la progressiva consolidació del pacte.

Considero que les aportacions en positiu sempre han d’envoltar el món de l’educació. I també considero que el debat ens enriqueix si sabem escoltar respectuosament altres propostes.

Pere Alzina Seguí
About Pere Alzina Seguí

Mestre, pedagog i doctor en Ciències de l’Educació per la Universitat de les Illes Balears. Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*