Autor: Pere Jaume Alzina Seguí
Pere Jaume Alzina Seguí
Mestre, psicopedagog i doctor en Ciències de l'Educació per la Universitat de les Illes Balears
El retrocés en l’ús del català és una realitat profundament preocupant. Preservada gelosament en l’àmbit familiar i col·loquial durant centenars d’anys, ara la destralada ha tocat òrgans vitals. Hi ha molts corresponsables i massa destralers. Capgirar aquesta realitat serà difícil. Caldrà que les institucions, la societat i les seves associacions i l’escola (1) actuïn decididament. En positiu. No entrarem a valorar la responsabilitat institucional ni la responsabilitat social. Ens fixarem únicament en el món educatiu. També en positiu. Vaig viure (malauradament) el final del període més fosc de la nostra història; n’érem poc conscients. Totes les classes en castellà. Escola…
Menorca i Barcelona, Menorca i Catalunya han mantingut una relació entranyable, des de temps enrere. En determinats moments, fruit d’un folklorisme i provincialisme mal intencionat, algú ha titllat aquesta relació de colonial. I, molt possiblement, als senyors de l’excelsa burgesia els va anar d’allò més bé aquest qualificatiu. Però poca cosa més. Els vincles entre les persones d’ambdues ribes són profunds, sentits, sincers, amables i desitjats. Uns vincles que ens han enriquit mútuament. Compartim molt: la mediterrània, la tramuntana, la parla, la cultura; compartim i alhora ens diferenciem. I precisament per les diferències ens complementem. I si parlem d’educació els…
L’impacte del coronavirus és devastador: massa patiment; massa angoixa. L’educació també ha patit i patirà força si no aconseguim redreçar la situació. És hora de prendre decisions valentes i superar vells debats.
La frase “els alumnes són els protagonistes de l’aprenentatge” s’ha viralitzat, com diríem avui. La pregunta és òbvia: els currículums prescriptius (els de la gran majoria de països) que fixen com, quan, on i què cal aprendre, com aconsegueixen que els alumnes siguin els protagonistes del seu aprenentatge?
Si els sistemes educatius continuen exercitant el pensament lineal fomenten, a mitjà i llarg termini, el feixisme antropològic: una pregunta, una resposta simple. Ensenyem la complexitat, qüestionem la realitat, explicitem els nostres implícits. Ajudem a pensar.
Analitzem tres d’aquestes anomenades responsabilitats compartides: el que definim com mirades, les identitats i els discursos lineals i simples.
La reflexió sobre la pràctica no és el més important; el més important és la presa de consciència del canvi personal que implica tot procés d’innovació.
La comprensió humana implica sempre una mirada cap a l’altre, una mà estesa, una apertura de ment cap als altres; implica empatia i simpatia vers el qui ens pot ser desconegut
Les persones aprenen si són conscients que ho fan, com ho fan i si ho han aconseguit, tot revisant les estratègies que ho han facilitat o ho han dificultat. Són protagonistes si els fem reflexionar sobre l’aprenentatge.
El treball per projectes exigeix una feina sistemàtica, científica, reflexiva, interpretativa i metacognitiva. No és un estudi superficial. Incorpora conceptes força rellevants en didàctica que analitzem en aquest article.