Actualitat

Més menors tutelats viuen en centres i no amb famílies d’acollida tot i ser prioritari

Quan la tutela d’un infant o un jove queda en mans de l’Administració –sigui perquè ha perdut els pares, sigui perquè pateix situacions de risc greu– és prioritari que els aculli una família. A Catalunya, tanmateix, segueixen havent-hi molts més menors tutelats en residències que no pas en llars de famílies alienes. Dels poc més de 7.000 infants tutelats per la Generalitat, només un 13% estaven en famílies l’any 2014 –956 en total–, per un 38,5% en centres de menors –2.720 en total–. La resta viuen amb algun parent, una sortida de les sortides també recomanades.

“És necessària una política d’acollida forta, especialment per als més petits”, alerta el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, en l’Informe sobre els Drets dels Infants d’aquest 2015 que ha entregat aquest divendres al Parlament. El Síndic posa la mirada sobretot en els infants menors de sis anys, que considera que en cap cas haurien d’estar en centres. Al mes de febrer, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), hi havia 17 infants de menys d’un any en aquests centres, 55 d’entre un i dos anys i 108 d’entre tres i cinc anys. “Cal prohibir l’ingrés en centres dels menors de tres anys, i en un futur pròxim allargar-ho fins als sis anys”, reclama.

Tant la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets dels Infants com la Llei de drets de la infància i l’adolescència, aprovada a Catalunya el 2010, estipulen que les mesures d’acolliment familiar “tenen preferència” sobre els internaments en centres públics o concertats.

A més, en molts països europeus, recorda el Síndic, el nombre de menors tutelats en famílies d’acollida és superior als que estan en centres. Per això reclama a la Generalitat una política de “promoció i impuls” de la bossa de famílies disposades a rebre aquests infants a casa seva. La dèficit de famílies acollidores és greu, segons el Síndic. Tot i haver crescut de 272 l’any 2000 a 622 l’any 2014, darrerament s’han estancati, segons Ribó, segueixen sent insuficients.

Per pal·liar-ho, Ribó reivindica la figura de les UCAE –Unitats Convivencials d’Acció Educativa–, unes famílies d’acollida professionalitzades. És a dir, treballadors la tasca dels quals consisteix en fer-se càrrec dels menors tutelats, un model adoptat en països anglosaxons. La seva figura està també prevista en la llei de 2010, però des de llavors només se n’han activat 35 a tota Catalunya.

30 mesures per garantir els drets dels infants

Cada any el Síndic de Greuges presenta l’informe sobre els drets dels infants, l’únic d’aquestes característiques que s’elabora en tot l’Estat espanyol. L’any passat vam resumir les seves demandes en els 10 reptes d’una infància excessivament condicionada per la classe social.

La situació no ha variat aquest curs, però el Síndic ha optat aquesta vegada per posar èmfasi en 30 mesures necessàries per garantir els drets dels infants. Més enllà de garantir una vida digna pels infants tutelats, Ribó reclama més recursos per l’atenció als menors amb problemes de salut mental, menys barreres econòmiques en l’accés a l’educació o foment del lleure educatiu en zones empobrides.

El Síndic reclama un decret per combatre la segregació escolar, i recorda que segueix rebent queixes de famílies que es topen amb escoles concertades que els demanen el pagament de quotes per matricular el seu fill, una pràctica en teoria prohibida, atès que les quotes haurien de ser voluntàries.

Pel que fa a la salut mental, alerta de “manca de recursos” davant un increment substancial dels joves que han d’atendre els centres de salut mental infantils i juvenils. Del 2003 al 2013 ha crescut un 79,8% el nombre de menors que passen per aquests centres