Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Tinc dos anys i estic cansat

    Aina Cabau Vallverdú

    Cabòries d’un substitut inestable

    Víctor Saura

    Com cuidem els mestres?

    Joan M. Girona

    D’etiquetes i diagnòstics  

    Ferran Casadó i Anna Escobar

    L’evidència científica no arriba a un consens sobre els efectes de les pantalles en la salut mental dels infants i adolescents

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » ‘Mientras dure la guerra’

    Opinió
    ‘Mientras dure la guerra’

    Jaume Celaoctubre 1, 20194 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Quan vaig saber que s’estrenava Mientras dure  la guerra, dirigida per Alejandro Amenábar, em va passar com amb la famosa pasteta de Proust. Vaig tancar els ulls i em vaig veure assegut de qualsevol manera –d’aquí, potser, els mals d’esquena del present– i amb un llapis a la mà remarcant les frases que em cridaven l’atenció dels llibres de don Miguel, un intel·lectual de dimensions gegantines i molt polèmic, com s’espera d’algú que fa del pensament i de l’escriptura el sentit de la seva vida, ni que sigui tràgic. Però amb Unamuno em passa el mateix que amb la majoria de llibres que he llegit: no recordo gairebé res del seu contingut però tinc una idea molt clara del moment de la lectura. S’imposa tornar-lo a llegir, és clar, i veure si amb aquest acte desvetllo el que em va quedar de les primeres lectures en el meu interior.

    La colla d’aquells temps tan enyorats llegíem Unamuno amb el mateix desvergonyiment que ens passàvem les nits explicant-nos els somnis amb l’obra de Freud al costat. Què devíem entendre de l’obra unamuniana? Ben poca cosa, n’estic segur, potser tan poca cosa com em pot passar en el present si em decideixo a rellegir algun dels seus llibres. Potser Amor y pedagogia. Potser Del sentimiento trágico de la vida. Potser Niebla o La tía Tula. O potser els seus poemes, sobretot el magnífic text que dedica al Crist de Velázquez. Alguns fragments d’aquest poema els havia llegit amb solemnitat als nois i noies del Camp de la Bota quan m’estrenava com a aprenent de mestre.

    Per tot això i encara per més coses em va faltar temps per anar a veure la pel·lícula d’Amenábar.

    Comença en el moment que les tropes colpistes entren a la plaça Major de Salamanca i llegeixen el text que anuncia que ha començat el cop d’estat (i allò sí que va ser un cop d’estat). Unamuno mig ho celebra, perquè considera que s’ha de redreçar la política republicana i ell, un republicà convençut, s’ha sentit traït pel govern. El savi tenia moltes qualitats, però la modèstia no figurava entre elles.

    Seguim les peripècies tràgiques i dramàtiques del pensador, les seves converses amb les filles i, sobretot, amb els dos amics que van morir assassinats per les forces rebels, el protestant Atiliano Coco i l’arabista Salvador Vila.

    El savi no els pot evitar la mort i el poder feixista l’enganya, com tampoc mou peça davant de la demanda de la dona de l’alcalde socialista de Salamanca que va morir afusellat pocs dies després de l’alçament militar.

    Descobrim un home que dubta, que no sap quin camí ha de seguir, que veu que aquella llum inicial s’està enfosquint i que les tropes rebels cometen tota mena de crims.

    Per tant, la figura d’Unamuno és el centre de la pel·lícula, una història que il·lustra el paper i el compromís que pot tenir un intel·lectual quan van mal dades. Al final de tot, i aquesta és la millor seqüència de la pel·lícula, l’enfrontament a la universitat amb el general Millán Astray i el seu famós “viva la muerte” (cal destacar les interpretacions de Karra Elejalde i d’Eduard Fernández). Unamuno escriu quatre ratlles i parla a l’acte i se la juga. Sort en va tenir de la mà que li va oferir donya Carmen Polo, que presidia l’acte. Poc després va morir d’un atac de cor.

    Un home que viu el desengany i que deixa de creure en tiris i troians per descobrir que està sol i que la intel·ligència no li ha servit per a gairebé res.

    Però també tenim un altre fil argumental, i és seguir les peripècies que engega Franco ajudat pel seu germà i per Millán-Astray per acabar atresorant tot el poder malgrat la tímida oposició d’algun general que coneix massa bé a qui es convertirà en un dels dictadors més durs del panorama mundial.

    Diuen que les bones pel·lícules històriques tracten de l’actualitat i la d’Amenábar no és cap excepció. Només cal veure la discussió a ple camp entre el rector de la universitat i el seu amic Vila, discussió que la càmera segueix i es va allunyant fins que només queden els gestos i el so esmorteït d’algunes paraules. I és que les dues Espanyes, aquelles que segons Machado havien de gelar-te el cor, sembla que encara no estan mortes i enterrades.

    Hi ha un  moment especialment simbòlic, i és quan veiem el jove Unamuno endormiscat entre les cames de la seva dona, a ple camp i amb un llibre obert a les mans. Potser amb aquesta escena bucòlica Amenábar ens vol dir que poques coses hi ha a la vida més valuoses que algú que estimes i que t’estima aculli el teu cap a la seva falda. El pensament ben protegit per la tendresa.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    cinema opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    Hong Kong, la ciutat que desafia la Xina
    Next Article
    Actualitat
    Fotografiar-se per compartir el dol migratori
    Jaume Cela

    Mestre i escriptor

    Related Posts

    Opinió
    Ens està tornant ximples el ChatGPT? Quan el sensacionalisme es disfressa d’evidència

    juliol 2, 2025

    Opinió
    Ni la Història és només una assignatura ni el Mal és només Auschwitz

    juliol 1, 2025

    Opinió
    Com cuidem els mestres?

    juliol 1, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}