Autor: Jaume Cela

No en tinc cap dubte. Va ser un esdeveniment. Un esdeveniment s’inscriu en el temps, marca un abans i un després com el naixement d’un fill, la mort dels pares, el primer petó… És un temps que trobem a l’univers Kairós. Present que conté el passat com a memòria i el futur com a esperança, com un far generador de sentit. Hi ha esdeveniments col·lectius. N’hi ha d’individuals. N’hi ha, com el que ara en parlaré, que afecta els dos àmbits. Però deixeu-me explicar-ho a través d’un relat que recull uns fets inoblidables. Jo era el director de l’Escoleta i…

En poc dies de diferència he perdut dos amics. Però això de l’amistat és molt personal. El primer és en Jordi Maduell. El segon en Josep Sucarrats, en Suca. Del que cal deixar-ne constància escrita en un diari que parla de l’educació és que tots dos van ser mestres. Tots dos van ser ferms defensors de l‘escola pública, l’escola que és de tots i de totes. De tothom, vaja. Tots dos van ser membres de Rosa Sensat. I tots dos en va ser presidents. I encara més coses: tots dos van deixar una petja inesborrable a les escoles on van treballar,…

Feia temps que no veia en Ramon. Ni la Rita, la seva companya amb qui vaig treballar a l’escola Jara, de la Mina. I fa uns dies em va arribar la notícia que en Ramon havia  mort i no sé si deu ser perquè em faig vell, però aquestes morts m’afecten cada vegada més. No sé des de quan conec en Ramon, però des de fa molts anys. I si voleu una imatge d’ell la tinc ben clara: ajupit intentant trobar endolls pels ordinadors, perquè en Ramon va ser un pioner del món informàtic a l’escola. Abans, un bon mestre. I…

Avui, primer dia del mes de juny, en fa vuit que vas morir. No puc escriure que ens vas deixar perquè jo no em sento deixat per tu. Em fas companyia, molt sovint converso amb tu i sé que m’escoltes, que d’alguna manera acceptes la conversa sobretot quan estic al llit esperant la visita de l’homenet de la son. Saps, Carles, encara hi ha mestres que m’aturen i em diuen: òndia, quins cursos més bons aquells de començaments de juliol quan ens trobàvem per veure pel·lícules i comentar-les. Quantes coses apreníem! I les apreníem els uns dels altres, els uns…

És el títol d’un llibre de lectura imprescindible -i remarco l’adjectiu- publicat a Eumo i escrit per Marta Comas i Alfons Espinosa de qui tinc la sort de gaudir de la seva amistat i conèixer les seves trajectòries professionals. Què pretenen la Marta i l’Alfons amb el fet d’haver escrit aquest llibre? Intento respondre la pregunta. Primer de tot, evitar els casos semblants al que explica en Pedro. Us resumeixo qui és en Pedro. Quan va néixer, els de casa seva li tenien preparada una guitarra per lligar-lo de manera incontestable al do del flamenc. El flamenc era part del…

Amb aquest text de Jaume Cela continuem amb la iniciativa d’obrir un espai de memòria on cadascú pugui aportar la seva història o el seu coneixement, viscut, escoltat, llegit, sobre l’escola franquista ara que se celebren 50 anys de la mort del dictador. Envia’ns el teu text a redaccio@diariecucacio.cat Podria comentar llargament -no ho faré, només unes pinzellades- l’escola a què vaig anar quan era petit, a partir dels 3 anys, ara en tinc 75. Una escola al barri, al costat de casa i que era una prolongació del carrer. Vaig començar -encara no he acabat- a aprendre a llegir i a…

Què tenen en comú dues pel·lícules com ”Wolfgang” i “Por todo lo alto”? Doncs que són injeccions de bondat directament a la vena. Són d’aquelles obres que els perdones algunes incoherències de guió, alguns moments redundants… Vaja, que el teu esperit crític està en bany maria i que arribes a pensar que si aquesta mena de pel·lícules no t’agraden t’ho has de fer mirar. Surts del cine amb un somriure, amb ganes de continuar vivint i penses que el mal al món perd intensitat i que encara hi ha històries on hi ha gent que té cura de la gent,…

Aquests dies es comenta l’èxit de la sèrie “Adolescència” de Netflix, un èxit molt merescut. Quatre capítols d’una hora de durada filmats en un pla seqüència que dóna una sensació de veritat sobre tot el que explica. En el primer capítol, la policia irromp en una casa on hi trobem una família obrera formada pel pare, la mare, una filla i un fill adolescent, de 13 anys. Després d’un escorcoll, detenen el noi acusat de matar una companya d’institut. En el segon capítol, veiem les repercussions que té al centre educatiu amb els interrogatoris als amics i amigues de la…

De tant en tant sento gent que es queixa de la joventut. Que si tot el dia estan pendents del físic, que sempre amb els mòbils a les mans -els adults no, que sempre anem llegint la Yourcenar, en Semprún o la poesia de Feliu Formosa-, que si no s’aixequen per cedir els llocs a l’autobús -a  mi sí que se m’aixequen, fins i tot n’hi ha que no seuen als llocs reservats per a la gent com jo-, que si corren com bojos amb patinets, bicicletes…- que si naps, que si cols i tot negatiu, com deia aquell entrenador…

Tinc davant meu les notes que corresponen a les pràctiques del curs 1975-76 i de Pedagogia I firmades per en José Antonio. Dos notables, no està malament. No recordo si el curs 76-77 vaig tenir-lo també a Pedagogia II. Crec que sí. La nota va ser un 9. Sempre he defensat que vaig ser una persona molt afortunada en la meva formació inicial a l’Escola de Mestres de Sant Cugat, abans que es convertís en Facultat de Ciències de l’Educació. Els responsables d’aquesta formació coneixien els tres costats del triangle educatiu: la matèria que havien d’ensenyar, les competències professionals que ha…