Opinió

Per l’equitat educativa i la cohesió social: extraescolars per a tothom

El curs escolar va començar la segona setmana de setembre. Unes setmanes més tard, normalment ja al mes d’octubre, es reprenen també les propostes que enriqueixen les tardes de molts infants i adolescents. De fet, de la majoria: 5 de cada 6 alumnes d’etapes obligatòries a Catalunya fa com a mínim una activitat educativa regular fora del temps lectius^[1]. En podem dir extraescolars, activitats fora escola o lleure educatiu, però estem parlant en definitiva d’un ampli ventall de possibilitats artístiques, esportives, d’educació en el lleure, d’idiomes, de robòtica, etc., que conformen rics ecosistemes educatius.

Però la quotidianitat d’això no pot amagar que aquell “1 de cada 6” que resta representa en total 140.000 infants i adolescents privats de participar en activitats extraescolars. Són precisament els de famílies amb menys recursos socioeconòmics, que topen amb el preu com a barrera principal. Es troben, a més, com la informació circula per vies informals (converses entre famílies i amics) i molt poques vegades per canals oficials i més universals com l’ajuntament o l’escola, de manera que la possibilitat d’estar assabentat de les oportunitats que tenen al seu entorn depèn en gran mesura del propi capital social i cultural. Els xiquets de famílies amb menys recursos no només participen menys en extraescolars, sinó que ho fan durant menys hores, al llarg de menys anys i amb un ventall menys ampli d’opcions. Les desigualtats educatives s’amplifiquen quan acaba el temps lectiu.

Els xiquets de famílies amb menys recursos no només participen menys en extraescolars, sinó que ho fan durant menys hores

Sabem que la participació en aquestes activitats potencia la motivació per l’aprenentatge i l’adhesió educativa, reforça els hàbits saludables, desenvolupa competències bàsiques i transversals i, sobretot, que poden ser un espai de vinculació comunitària en temps de soledat i aïllament creixents. Això és, de fet, el que més valoren les famílies de l’educació més enllà de l’escola: l’oportunitat de relacionar-se amb altres infants i joves i el desenvolupament d’habilitats de comunicació i treball en grup. Aquests impactes són, a més, especialment rellevants en aquells que parteixen d’una situació més desafavorida, precisament els qui més habitualment se’n troben exclosos.

Per tot això, doncs, situem un horitzó clar: volem universalitzar l’accés a les activitats extraescolars. Però volem fer-ho no pas construint un model de lleure consumista (com a clients d’un servei), sinó una proposta d’educació comunitària, un espai de vincle i participació. Cal assegurar que la incorporació a aquestes activitats es tradueixi en majors oportunitats educatives per a unes trajectòries vitals, socials, acadèmiques i professionals reeixides. Que l’entrenament de bàsquet sigui la porta per participar en una entitat esportiva, que la classe de trombó sigui el vehicle per acabar tocant amb el teu grup a les festes del barri, que la trajectòria amb el cau et porti a vincular-te al teixit associatiu durant molt de temps, que el taller de teatre et pugui despertar la vocació d’una trajectòria amateur o fins i tot professional. I també que tots aquests entorns siguin llocs on es desperta la curiositat i la creativitat, on es desenvolupa l’autonomia i la perseverança i tantes altres competències per a la vida.

Els ajuntaments poden liderar aquesta mirada 360 de l’educació

Ens imaginem barris, pobles i ciutats on cada racó pot ser un espai d’aprenentatge i on tots els agents educatius i socials es comprometen i es corresponsabilitzen de l’èxit educatiu de tots els infants i joves. Els ajuntaments poden liderar aquesta mirada 360 de l’educació. Cada vegada més municipis estan liderant polítiques per avançar en la connexió dels actors per orientar conjuntament les polítiques i els aprenentatges, per potenciar la qualitat i l’enfocament educatiu de totes les propostes i per assegurar l’accés equitatiu a totes les propostes educatives.

Però per poder universalitzar les activitats extraescolars (juntament amb el lleure educatiu a l’estiu) és imprescindible la implicació de la Generalitat de Catalunya, especialment dels departaments d’Educació i de Drets Socials. La política local ha d’articular-ho, però una política de país ho ha de garantir.

La legislatura passada el Parlament de Catalunya va votar per àmplia majoria a favor d’assegurar l’accés universal a aquestes activitats, el grup d’experts de millora educativa va incorporar-ho entre les seves principals propostes, l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil també va fer-ho i el món local es va fer sentir demanant que aquesta política es dissenyés i implementés en col·laboració estreta amb els ajuntaments. Ara, de nou, la majoria de partits van incloure als seus programes electorals mesures en aquest sentit i els pactes d’investidura ho reflecteixen.

Ara és el moment de convertir aquest consens i els compromisos assolits en una política amb un marc reglamentari clar i un finançament estable i estructural. Es donen totes les condicions perquè aquesta legislatura l’accés a les extraescolars esdevingui universal. No tenim excusa per seguir arrossegant aquestes desigualtats un curs més.

^[1] La dades que se citen en aquest article provenen de l’ Enquesta de participació extraescolar de Catalunya 2022 (Aliança Educació 360).