El Diari de l’educació: deu anys en defensa d’UN MÓN MILLOR. Article de Cécile Barbeito, publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
Mentre El Diari de l’Educació anava fent camí cap als seus 10 anys, un munt de problemàtiques globals han desafiat, amb contundència, la vida. La de les persones i la del planeta. En aquest lapse de temps, els conflictes armats al món han esdevingut més cruents. Recentment, també, s’han superat sis dels nou límits planetaris. Assistim -i contribuïm- al progressiu esgotament de recursos i d’aigua disponibles com un rellotge de sorra que ens recorda persistentment que el temps de reacció per preservar el medi ambient s’acaba. I mentre als països rics molts gaudim de més i més confort i seguretat, a determinades parts del món cauen dramàticament els nivells de vida degut a la violència, com unes tisores obertes que auguren separació i desigualtat.
Per molt llunyanes que puguin semblar aquestes crisis globals, molts centres educatius ja pateixen calors extremes, nivells de pol·lució de CO2 i NO2 superiors als saludables, mengen fruita més petita degut a l’escassetat d’aigua, paguen més car el menjar a causa de la geopolítica i l’especulació alimentària, acullen infants i joves escapats de violències extremes a Ucraïna, Hondures, El Salvador… No és ciència-ficció: es dona, ara ja, dins de molts centres.
Davant d’aquests fets que poden generar tanta angoixa en l’alumnat –sigui ecoansietat, sigui por a l’impacte de la guerra, com va passar no fa tant amb l’inici de la guerra a Ucraïna–, què n’hem de fer? Abordar-los directament com a tema social controvertit o protegir-ne l’alumnat per preservar la seva salut mental? Com proposa la filosofia 3/18, es poden desenvolupar competències de pensament crític (observar, comparar, interpretar, valorar, imaginar…) a partir dels 3 anys, però alhora, durant l’etapa de pensament màgic, aplicar-les a realitats properes i menys cruentes. A partir del cicle mitjà de primària, personalment, tractaria qualsevol temàtica –dosificant els temes més durs– analitzant i buscant sortides alternatives als temes tractats.
Molts centres educatius ja pateixen calors extremes, nivells de pol·lució de CO2 i NO2 superiors als saludables
A banda que amb la LOMLOE aquestes problemàtiques són encara més centrals en el currículum, no es pot obviar que alguns alumnes viuen en pròpia pell diferents formes de violència, i que tots pateixen – i patiran més que nosaltres – els efectes de la crisi ambiental. Així que seria una irresponsabilitat eludir l’abordatge d’aquests fenòmens, que són significatius per ells i elles i que els poden ajudar a comprendre’ls i a afrontar-los millor.
Les múltiples formes de fer-ho, però, haurien de passar per la consciència emocional, l’acció col·lectiva i la mirada de futur:
En primer lloc, ser conscients dels sentiments negatius que poden generar situacions difícils: reconèixer la possible ecoansietat, pors, ràbia, frustració que poden sorgir davant de diferents formes de violència, no són només una forma de cura de l’alumnat, sinó també un trampolí per a activar la motivació a actuar.
Sovint, en parlar del planeta, les solucions més habituals passen per modificar el consum individual (reduir el nostre propi consum i generació de residus, o pitjor encara, reciclar). Però cal passar de l’acció individual a la col·lectiva, que les accions educatives permetin identificar els principals responsables de la crisi ambiental (petroleres, macrogranges, etc.) i de violència al planeta (indústria armamentística, banca armada) i convidar l’alumnat a que se sumi a campanyes existents per a incidir-hi.
En tercer lloc, és molt útil la perspectiva de futur, les projeccions estadístiques sobre els anys a venir, però també, amb una mirada de pensament creatiu, quin futur desitgem i com el volem construir conjuntament.
