El Diari de l’educació: deu anys en defensa de la LLENGUA. Article d’Elisabet Abeyà, publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
Ens trobem davant tres conceptes interrelacionats i entrelligats de manera que es donen força l’un a l’altre i quan un dels tres fluixeja debilita i empobreix els altres dos. Són com les tres potes d’un tamboret que no es pot aguantar dret si una de les tres potes es torça. Cap d’aquests tres pilars es pot concebre ni analitzar ni dissenyar de manera aïllada dels altres dos, així com es tendeix a fer amb l’educació i molt especialment amb l’escola, que sol ser l’ase de tots els cops.
Per créixer necessitam tenir arrels, com els arbres que poden desplegar esponeroses branques quan tenen unes arrels robustes. “Sap que la soca més s’enfila com més endins pot arrelar”, va escriure el poeta Joan Alcover. Aquestes arrels, per a créixer com a éssers humans, ens les proporciona la llengua, la cultura i l’educació.
Les agressions que es produeixen contra la llengua tenen lloc en el marc d’una agressió global a l’entorn
La llengua no s’aprèn de manera aïllada i artificial sinó en la relació amb l’entorn, amb la gent que la parla, amb les relacions afectives que s’estableixen i també amb la terra, amb el paisatge i amb la geografia dels llocs que habitam. La llengua està íntimament relacionada amb l’espai habitat perquè des d’antic els éssers humans han sentit la necessitat de posar nom a les coses que veuen i als camins que trepitgen. Per això, quan aprenem a parlar no aprenem només una forma de comunicar-nos sinó que ens feim hereus d’un llegat molt antic fet a partir de l’experiència de moltes generacions. La llengua en què escoltam i deim les primeres paraules va donant forma al nostre pensament. L’infant petit va bastint el seu llenguatge a partir de les primeres paraules que sent a l’entorn familiar i de les cançons de bressol, les rimes les poesies, els contes, els refranys i els diàlegs de les persones que l’envolten en els quals ell comença a participar i es van fent més complexos a mesura que els altres reaccionen als seus temptejos. La parla és una de les primeres joguines dels infants, ja que s’obté un plaer en escoltar sons onomatopeics i en reproduir sons i embarbussaments que fan pessigolles a la gargamella i al paladar al marge del seu significat. Moltes vegades s’ha oblidat el llenguatge com a plaer i la capacitat dels contes i rondalles tradicionals, de les endevinalles, de les cançons populars i de la poesia per proveir els infants de les arrels que els permeten créixer i desplegar el seu potencial creatiu, ja que la imaginació i la creativitat estan íntimament relacionades amb el llenguatge pel seu poder d’evocar les coses quan són absents. En aquest sentit, el llenguatge és un dret dels infants, el dret a rebre aquest llegat transportat des dels seus avantpassats i el dret a continuar-lo desplegant amb el seu propi pensament. També és un dret de les famílies nouvingudes, ja que tenen el dret a rebre el llegat del llenguatge que els fa possible immergir-se a la cultura del país que els acull.
El llenguatge és un dels signes que identifiquen més clarament una cultura. El concepte de cultura és molt ampli. Inclou les formes de vida i de relacions d’una col·lectivitat humana. Es tracta d’un patrimoni col·lectiu transmès de generació en generació i modificat a través del temps. És com un calidoscopi que ens aporta múltiples visions. La cultura no és tancada ni autosuficient. No és tampoc un catàleg d’actes que es troba a l’agenda dels polítics sinó que és l’activitat humana dinàmica i en evolució que ens permet a infants i adults explorar el món i a la vegada prendre consciència de nosaltres mateixos. Les llengües i les cultures s’adapten als canvis de la societat que les parla i als canvis del seu entorn físic. Quan la llengua i la cultura sofreixen intents de substitució, com ocorre persistentment en el cas dels Països Catalans, no poden fer aquest procés de manera natural, ja que està constantment interceptat i modificat. Les agressions que es produeixen contra la llengua tenen lloc en el marc d’una agressió global a l’entorn (cultura, paisatge, economia, escola…) del qual la llengua forma part. Totes aquestes agressions provoquen un desarrelament i un empobriment de les relacions humanes. Crec que és millor ser-ne conscients i com a mínim no contribuir per inconsciència a la uniformització i a la destrucció del nostre llegat.
