Llegint un article al portal Social.cat, “El diari digital de l’acció social a Catalunya”, em vaig assabentar que tret de projectes d’alguns municipis o projectes comarcals, el menjar que sobra als menjadors escolars es llença. Em va costar pair aquesta informació, en ple segle XXI on el tema del malbaratament, la sostenibilitat i la pobresa alimentària són prioritaris en tots els projectes socials i educatius de les administracions, entitats, col·lectius i també els centres educatius.
Sabem que per cada usuari del menjador escolar es llença 120 gr/dia, és a dir: 21 kg a l’any. I si sabem que els usuaris del menjador escolar són uns 500.000, el malbaratament als menjadors escolars és de 10.000 tones d’aliments a l’any.
En aquest article es parla dels pocs municipis, projectes d’àmbit comarcal i entitats en els que es treballa per aprofitar aquests aliments que sobren:
“S’ha impulsat aquesta proposta a Olot, fa referència a alguns municipis on ja s’ha implementat aquest sistema de reaprofitament. A Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), per exemple, amb dos mesos escolars es van recollir fins a 211 quilograms de menjar equivalents a 650 racions.
Al Vallès Occidental, hi funciona des del 2014 el projecte ‘Recooperem’, que alimenta fins a 3.000 famílies amb els excedents dels menjadors escolars. A Sant Esteve Ses Rovires (Baix Llobregat), han pogut repartir en cinc anys més de 17.500 racions a persones vulnerables gràcies al projecte ‘Mentali’.
Finalment, a Vilanova i la Geltrú, reparteixen, des de l’espai municipal Sopem, 100 menús setmanals provinents dels excedents dels menjadors escolars.”
Per llei cal garantir que no es trenqui la cadena del fred dels aliments que sobren dels menjadors de col·lectivitats, és per tant necessari envasar i congelar [cal un congelador a cada menjador escolar] el producte sobrant en recipients individuals [calen envasos individuals], per la seva distribució posterior [calen camionetes refrigerades], per part de les entitats i associacions que treballen en el tema de la pobresa alimentària i ho distribueixen a la gent que ho necessita.
Parlant amb persones que gestionen els menjadors escolars, diuen que la solució és fàcil d’assolir, només cal que l’administracio (Dep d’Educació, Diputacions, Consell Comarcals o Municipis…) comprin i organitzin:
- un congelador per cada menjador escolar
- uns recipients reciclables per fer les racions cada dia
- tenir una camioneta refrigerada que pot ser d’una entitat col·laboradora (una per municipi, grup de municipis o districte)
- organitzar el seu funcionament al territori entre centres educatius i entitats col·laboradores del tercer sector
En algunes escoles, que ja recuperen els aliments sobrants, un cop el cuiner o la cuinera han posat les sobres en recipients individuals, els alumnes etiqueten el contingut i la data de recollida, es congela i una camioneta passa un cop per setmana pel centre a recollir-ho.
No és una despesa important, tenint en compte el benefici de recuperar 10.000 tones d’aliments a l’any. Com és que encara no s’ha fet de manera generalitzada? Tant costa que l’administració es posi les piles i deixi de fer servir eslògans buits de contingut i es posi a la feina?
Cridem a tots els col·lectius implicats a fer una campanya de denúncia de com es malbarata el menjar que sobra als centres educatius
Cal denunciar la ineficiència de les administracions, tant educatives com de salut i de benestar social, per no fer res per establir un sistema generalitzat a tots els centres educatius amb menjador escolar per resoldre de manera urgent i amb poques despeses aquest problema. Quan caldrà esperar per fer ho realitat?
Tots els centres educatius reben materials i formació de manera generalitzada i sense respondre a les necessitats reals dels centres, segur que molt d’ells preferirien que es prioritzés aquesta proposta, que no pas rebre impressores 3D o altres materials que potser no necessiten de manera generalitzada. Ha de ser l’administració qui pregunti i conegui les necessitats reals dels centres per oferir materials, formació i suport que sigui útil pel dia a dia dels centres.
Volem passar del no fer res generalitzat i només projectes locals i de petit format a tenir un sistema que abasti a tots els menjadors escolars. Només cal voluntat política i no parlar de la lluita contra el malbaratament alimentari al currículum dels nostres alumnes, mentre es llença el menjar que sobra a la seva escola, una contradicció més d’aquest sistema pervers i allunyat dels problemes reals del dia a dia dels centres.
Si parlessin més amb: els equips directius, els equips docents, els monitors de menjador, les empreses fundacions i cooperatives de menjadors escolars, les AFAS i sobretot amb l’alumnat, segur que farien projectes més necessaris i propers a la realitat dels centres i donaríem valor el que es fa a l’aula que ha de ser model de vida per a tothom.
Cridem a tots els col·lectius implicats a fer una campanya de denúncia de com es malbarata el menjar que sobra als centres educatius i exigir una ràpida i àgil solució.
