Desenvolupament professional intergeneracional?

A la Unió Europea, una bona part dels seus professors no universitaris tenen més de 50 anys i només una proporció reduïda té menys de 30 anys. Usant dades d’Eurostat referides a docents de nivell pre-primari, primari i secundari per a l’any 2021, un 38% d’aquests docents és al primer grup d’edat, mentre que només una mica menys d’un 9% és al segon. En el cas de l’Estat Espanyol, les proporcions no són lluny de les anteriors: un terç dels docents és al primer grup i un 8% és al segon. Per tant, es pot afirmar que s’està produint un envelliment progressiu del professorat, que també es pot observar en altres països. És un dels fenòmens que posen de manifest la diversitat quant a edat que hi ha, i continuarà havent-hi, entre el personal docent dels nostres centres educatius, diversitat que fa que aquests siguin, i continuïn sent, llocs de treball multigeneracionals.

Aquesta situació mereix ser tinguda especialment present, entre altres raons pel seu impacte potencial en la qualitat de l’educació. Aquesta depèn que els docents col·laborin entre si i, en particular, que col·laborin per aprendre entre si. La situació presentada anteriorment ofereix l’oportunitat que un nombre notable de professors més grans i experimentats (entre ells, els que estan jubilats) i un nombre considerablement més reduït de joves professors novells col·laborin i aprenguin mútuament.

Una investigació realitzada amb metodologia mixta entre docents amb diferents edats i experiència professional variada s’ha ocupat d’indagar en les relacions professionals entre docents de diferents generacions i, fins i tot, en les diferències i semblances que hi pugui haver entre ells, ja que aquestes poden condicionar i afectar aquestes relacions. Les dades han estat recollides entre docents de centres educatius no universitaris dedicats a impartir, ni tan sols parcialment, ensenyaments de règim general. En el cas dels estudis qualitatius, les dades van ser recollides entre docents novells joves (fins als 30 anys i no més de 6 anys d’experiència), docents veterans amb edat avançada (des dels 50 anys i almenys 10 anys d’experiència) i docents jubilats més grans quant a edat (des dels 60 anys i almenys 10 anys d’experiència). En el cas dels estudis quantitatius, les dades van ser recollides entre docents de totes les edats i amb qualsevol grau d’experiència (encara que han estat diferenciats intervals d’edat i anys d’experiència professional). Aquestes dades han estat recollides mitjançant grups de discussió i entrevistes al primer tipus d’estudis i mitjançant qüestionari al segon tipus d’estudis.

Es pot dir que el centre d’atenció de la nostra recerca ha estat el desenvolupament professional intergeneracional. Preguntes centrals del nostre estudi van ser les següents:

– Hi ha desenvolupament professional intergeneracional? En quina mesura?

– En què consisteix?

El nostre interès no estava tant a explorar si professors pertanyents a generacions diferents es desenvolupaven professionalment i en què consistia aquest desenvolupament professional, sinó també, sobretot, a explorar fins a quin punt professors de diferents generacions es desenvolupen professionalment entre si i en què consisteixen aquestes experiències en què els uns i els altres fan aportacions mútues (no necessàriament simètriques) que promouen l’aprenentatge dels qui hi participen.

Arribats a aquest punt, cal començar aclarint què s’està entenent per desenvolupament professional i què s’està entenent per intergeneracional. Tot i que no és un concepte aliè a les controvèrsies i hi ha múltiples definicions, per desenvolupament professional podríem entendre, en sentit ampli, la successió d’experiències d’aprenentatge rellevants en la carrera professional i beneficioses per a aquesta. Els docents participants van considerar especialment importants les experiències d’aprenentatge i fins i tot que aquestes fossin contínues, per repercussió en la tasca que feien i els seus resultats.

Per la singularitat de la investigació, la segona noció serà objecte de més atenció. Però aclarir que s’està entenent per “intergeneracional” cal aclarir prèviament què s’està entenent per “generació”. Aquest és un concepte vidriós, usat sovint però imprecisament. Ha estat objecte de diferents conceptualitzacions, cosa que correspon a la seva complexitat i múltiples significats que se li associen. Aquí podem definir-ho en sentit molt ampli com a grup d’edat que ha compartit (i continua compartint) alhora experiències i circumstàncies comunes, cosa que porta a compartir també creences, valors o actituds. Tot i això, els participants a l’estudi, com ha passat en altres, han entès una generació en un sentit més ampli i difús, encara que lligat anteriorment. Breument expressat, una generació ha estat entesa com a noció que serveix per caracteritzar un conjunt de persones amalgamant edat, estadi vital, cohort (és a dir, grup que ha nascut en un interval de temps similar) i període històric viscut. Més encara, la generació és percebuda en termes de major o menor proximitat o distància cap als altres amb relació a una conjunció d’aquests criteris, prenent l’edat com a referència principal. Així, va ser comú diferenciar només entre docents més joves i docents més grans (sense fer referència a categories com “boomer”, “generació X” o “mil·lenial”), com també ha passat en altres estudis realitzat fora de l’àmbit de l’educació.

Les relacions professionals són considerades importants per a la tasca docent i l’obtenció de resultats, però també específicament per a l’aprenentatge professional

A continuació, podrà ajudar diferenciar entre els termes “multigeneracional” i “intergeneracional”, que de vegades són considerats sinònims i les diferències dels quals sovint no resulten clares. El primer sobre el que mereix cridar l’atenció és que tots dos solen aplicar-se a relacions: això és important que hi ha en comú entre ells. No obstant això, el tipus de relacions a què un o altre estan referits pot servir per diferenciar-los. Poden considerar-se relacions multigeneracionals aquelles que concerneixen o afecten persones o grups de diferents generacions, mentre que consideraríem relacions intergeneracionals aquelles que específicament es produeixen entre persones o grups de diferents generacions. Així, per exemple, cal pensar que hi pot haver una relació de successió entre generacions (és a dir, una succeirà una altra) que les afectarà, malgrat que hi hagi poques relacions entre aquestes generacions o aquestes relacions siguin poc rellevants. Fins i tot cal pensar que les relacions entre persones o grups dins d’una generació determinada poden afectar o afectar les persones o grups dins d’una altra generació diferent, malgrat que no hi hagi relació entre els primers i els segons o aquesta relació sigui poc rellevant. Les relacions intergeneracionals van més enllà de les relacions. Poden ser caracteritzades destacant que hi ha interacció i influència mútua entre persones i grups pertanyents a diferents generacions, sovint per realitzar tasques conjuntes i així assolir metes comunes (o sigui, col·laborar), la qual cosa implica prendre consciència de les diferències, però també les similituds , entre els participants.

Nombrosos centres escolars són clarament multigeneracionals i fins i tot podrien ser considerats intergeneracionals, ni tan sols en alguna mesura. Però per què? En un mateix lloc, quotidianament conviuen i interactuen persones i grups que, sovint de manera tàcita, associem diferents generacions: estudiants, d’una banda, i professors (inclosos els més joves), de l’altra. Fins i tot es pensa de vegades que la distància generacional entre els uns i els altres és cada vegada més gran. Encara més, cal pensar que, dins de cadascun d’aquests grups i d’altres lligats als centres educatius (com les famílies), també hi ha persones i grups vinculats a diferents generacions: per exemple, diferents generacions d’estudiants, diferents generacions de pares o diferents generacions de professors. En particular, escassament han cridat l’atenció les generacions identificables entre els docents i les relacions que les caracteritzen. En principi, tots aquests agents (inclòs el conjunt de docents) tenen una tasca central compartida (és a dir, l’educació) i han de perseguir metes comunes. No obstant això, aquestes metes comunes i la cooperació per assolir-les poden ser més limitades del que consideraríem desitjable, i la segregació podria estar més estesa del que es pugui suposar. En aquest cas, les relacions multigeneracionals estarien més presents que les relacions intergeneracionals.

Pel que fa a les relacions identificables en el professorat considerant la seva vinculació a diferents generacions, es pot destacar el següent entre els resultats del nostre estudi. En general, els professors participants atribueixen una importància notable a les relacions professionals. Perquè aquestes discorrin de manera positiva i beneficiïn la seva tasca, consideren molt important que hi hagi un bon ambient de treball. Però alhora consideren importants les relacions professionals negatives, ja que els són associades efectes perjudicials en la tasca realitzada i, a més, resultarien especialment contagioses.

Ara bé, no és clarament evident que es puguin identificar unes relacions de caràcter intergeneracional. En general, els professors novells més joves tendeixen a interactuar més entre si, els professors veterans més grans tendeixen a mantenir relacions més estretes amb companys amb edats similars i els professors jubilats tendeixen a considerar-se més units els qui associen a la seva mateixa generació. Aquests últims, ja sense una ocupació com a docents, sovint mantenen un vincle amb l’educació i fins i tot un significatiu grau de compromís amb la professió que han exercit, però això habitualment no es tradueix en relacions professionals amb docents en exercici.

Les relacions professionals són considerades importants per a la tasca docent i l’obtenció de resultats, però també específicament per a l’aprenentatge professional. Trobem evidències que, almenys en certa mesura, professors novells més joves aprenen de professors experimentats més grans ia la inversa, i que els uns i els altres consideren valuós aquest aprenentatge. Per exemple, els primers observen, fan preguntes o demanen consell als segons, però també fan el mateix amb aquells. Més encara, hi ha reciprocitat (per exemple, si es demana consell, aquest és proporcionat). Amb tot, tendiria a prevaldre la transferència d’aprenentatges, aprenent els uns dels altres. No és clar que l’aprenentatge es vagi construint entre ells, aprenent els uns amb els altres, cosa que pot comportar limitacions.

Que professors d’unes generacions aprenguin del que han après professors d’altres generacions és positiu per a la tasca que tenen al seu càrrec i, fet i fet, els seus destinataris directes: l’alumnat. Més concretament, l’educació i l’alumnat a qui va dirigida poden beneficiar-se no només que professors novells més joves aprenguin de professors experimentats amb més edat, sinó també allò que els segons aprenguin dels primers. No obstant això, els beneficis poden ser més grans si, en major mesura, tots aprenen conjuntament i, així, col·laboren en la construcció d’aquest aprenentatge. Mesures com la mentoria (destacada per alguns dels participants jubilats, sobretot) i, en especial, algunes de les seves formes (com a mentoria en grup), poden ser especialment útils per desenvolupar relacions intergeneracionals entre docents. Tanmateix, possiblement fer-ne un ús tan fructífer com sigui possible de mesures com aquesta podria demanar també canvis més amplis en la cultura dels centres escolars i el professorat en general.

Aquest article és resultat del projecte “Desenvolupament professional Intergeneracional en educació: implicacions en la iniciació professional del professorat” (DePrInEd) (codi: RTI2018-098806-B-I00), Convocatòria 2018 de Projectes d’I+D+i «Reptes Recerca», del Programa Estatal d’R+D+i orientada als reptes de la societat, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica i Tècnica i d’Innovació 2017-2020. Finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, Agència Estatal de Recerca i Fons Europeu de Desenvolupament Regional.

Des de RELLA (Associació de mestres i professorat jubilats) que va participar activament en aquest projecte conjuntament amb altres docents jubilats de l’Estat Espanyol, volem agrair a l’autor de l’article que vingués a Barcelona per explicar-nos el resultat del seu estudi i compartís un cap de setmana amb nosaltres.