Què té la vida del mestre Antoni Benaiges que commou tothom: quatre llibres, un d’ells en còmic, una exposició al Museu Marítim de Barcelona, dues obres de teatre, cançons, un documental: ‘El retratista‘, que podeu veure a Filmin i ara, finalment, la pel·lícula.
Molta gent, en sortir del cinema, està trista i porta alguns mocadors a la mà. És una història que et commou, et fa sentir com ell i, encara molt més, si ets mestre o t’interessa el tema educatiu.
El 1934, se’n va del seu poble, Mont-Roig del Camp, a un poblet de Burgos, Bañuelos de Bureba, a ocupar la seva plaça de mestre de la República. Creu que des d’allà també podrà transformar el món i donar oportunitats als nens perquè vivint en un petit poble rural, descobreixin no només el mar, sinó el món sencer i obrir-se a la cultura i a la recerca del coneixement.
Actualment, al poble hi ha una Associació Escola Mestre Antoni Benaiges. Formada en l’actualitat per 50 persones, la seva seu es troba a l’escola de Bañuelos, rehabilitada com a museu-taller on s’organitzen activitats culturals i relacionades amb l’educació, com jornades pedagògiques i on podreu comprar els quaderns que van fer els nens i nenes del mestre Benaiges. Des de l’arribada a l’Ajuntament del PP, la seva situació s’ha complicat i el juliol d’aquest any els van prohibir fer l’obra de teatre. El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, estrenada al TNC l’any 2022 i encara en gira per l’Estat espanyol.
El grup Eòlia Teatre Emergent va crear i representar ‘El mestre i el mar’ (2023), la segona obra de teatre sobre el tema, que es pot tornar a veure del 8 al 25 de febrer de 2024 al Teatre Eòlia.
La pel·lícula que ara s’estrena, dirigida per Patrícia Font, està molt ben feta i l’Enric Auquer, l’actor que fa de mestre Benaiges, amb el seu castellà amb accent català ofereix una visió propera i fàcilment et fa sentir dins del seu personatge: la seva vida quotidiana, la solitud en què viu, lluny de casa i dels seus, la relació amb els seus alumnes, el seu compromís amb la República i publicant articles compromesos en un diari de la comarca.
Lligar la vida d’aquest mestre amb el tema de la memòria històrica, amb la recuperació de les fosses, on l’Ariadna (Laia Costa) cerca les restes del seu besavi, company de l’Antoni i pare d’un alumne que viu amb ell i és l’avi de la Laia, es fa ressò de la situació política actual i ajuda a lligar el passat republicà amb la realitat actual.
No us perdeu la pel·lícula, recomaneu-la, feu córrer el missatge de l’Antoni Benaiges, el boca-orella, difícil actualment, perquè les pel·lícules duren poc als cinemes. Fem que aquesta duri força temps a la cartellera i la vegi molta gent.
Segur que en veure-la, voldrem conèixer més d’aquest mestre que va viure temps difícils i que el silenci i la por imposada durant la postguerra van fer callar.
Si en voleu saber més, aquí teniu quatre llibres que parlen d’ell:
• ‘Els vaig prometre el mar‘, de Sebastián Gertrúdix i Sergi Bernal (2018). El gener de 2021 el Grup d’Educació de RELLA va fer la ressenya del llibre a l’EDUCATECA-3 d’aquest diari,
• ‘El mestre que va prometre el mar’, de Francesc Escribano, Queralt Solé, Francisco Ferrándiz i Sergi Bernal (octubre 2023) del qual farem la ressenya aquest desembre a l’EDUCATECA-10.
• ‘La promesa’, de Javier Martínez Sancho i Sergi Bernal (2022), que és la història del mestre Benaiges en format còmic
• ‘Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’, de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt Solé i Sergi Bernal (2013) amb la reproducció del quadern: ‘El mar. Visión de unos niños que no lo han visto nunca’ (1936, Bañuelos de Bureba)
Cal fer una menció especial per al Sergi Bernal, descobridor d’aquesta història, que fa més de tretze anys que investiga la vida del mestre Benaiges. Autor dels llibres citats i també autor i comissari de l’exposició ‘Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar’ que es va fer al Museu Marítim i que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona el 2020 i el Marta Mata de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per la seva tasca de recuperació de la memòria dels mestres republicans el 2022.
Caldria ser sempre un mestre compromès, no només social i políticament, sinó també en la renovació pedagògica de cada moment
En resposta a la pregunta inicial d’aquest article i des de la perspectiva personal de ser mestre, ara jubilat, aquesta història té tots els components per fer repensar el paper del mestre, en aquell moment i també en l’actualitat. Caldria ser sempre un mestre compromès, no només social i políticament, sinó també en la renovació pedagògica de cada moment.
Ell és un renovador per la seva època, fent servir el mètode Freinet: la impremta escolar, els quaderns de treball, impresos pels mateixos alumnes, la correspondència escolar (a l’escola té quaderns d’altres escoles de l’Estat Espanyol i també un de Mèxic). El tracte i la confiança amb els seus alumnes, respectant els seus interessos, la seva manera de ser i buscant en cada un d’ells allò que els fa sentir útils i motivats per aprendre i descobrir. Fa de la seva escola un espai laic i deixa la religió en mans de les famílies i de l’església.
Molts de nosaltres, de joves, ens vam iniciar a l’escola recuperant, clandestinament i amb el suport de moltes famílies aquesta manera d’educar, que en aquell temps en dèiem “escola activa”, recuperant l’experiència de les escoles republicanes destruïdes pel franquisme. Gràcies a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat que van rescatar de l’oblit aquest llegat i el van adaptar a la seva època, encara franquista, i a escoles cooperatives de pares i mestres agrupades al CEPEPC (1978) que van convertir-se en escoles públiques, simultàniament les escoles estatals, que amb l’arribada de molts mestres joves van transformar l’escola franquista en una nova escola pública. La declaració Per una Nova Escola Pública de l’escola d’estiu del 1975 va ser un punt de referència històric per a tothom que s’interessés per millorar l’escola pública.
Classes amb nens i nenes juntes, en català, una educació laica i crítica, recuperant les festes i tradicions catalanes i amb el suport de les famílies, que també volien aquests canvis educatius, lluny de l’escola estatal franquista, les grans escoles religioses i les acadèmies de barri.
Una història que dona valor a fer de mestre
Molts d’aquests records em van venir a la memòria en veure la pel·lícula:
• Ell a la dècada dels trenta, en plena República i amb un final tràgic, va ser assassinat el 19 de juliol de 1936, només un dia després de l’aixecament militar.
• Nosaltres iniciant la transformació educativa del país, en les darreries del franquisme, lluitant per recuperar el llegat de molts mestres que com l’Antoni Benaiges van tenir un final tràgic, exiliats i depurats per fer la seva feina de mestres compromesos i republicans.
Una història que dona valor a fer de mestre. Un educador compromès amb els seus alumnes i amb la societat. Un mestre que vol transformar el dia a dia de l’aula per fer un món millor i sobretot per un futur millor per a tots els seus estimats alumnes.
Una pel·lícula que hauria de veure tota la ciutadania, però sobretot ha de ser un tema de reflexió i debat en els equips de mestres actuals de les escoles i també per als mestres i professors amb els seus alumnes adolescents i joves, i a les aules de les Facultats d’Educació on es formen els futurs mestres del país.
Una pel·lícula contra l’oblit d’un període, no tan llunyà, que contribueix a la memòria històrica del nostre país i al reconeixement de la rellevància social del paper del mestre.
