Dubtem, reflexionem i teixim la nostra escola

Siempre que enseñes, enseña a la vez a dudar de lo que enseñes.

 José Ortega y Gasset

Reflexionem entorn el que la comunitat educativa hem fet al llarg de les darreres dècades, el que fem actualment i el que caldrà fer en el futur immediat a les nostres aules, per caminar cap a la inclusió educativa i l’èxit personal dels nostres infants i adolescents.

El món educatiu té la responsabilitat de treballar, des de les etapes primerenques i fins a les darreres, amb l’objectiu d’acompanyar els i les nostres alumnes cap a l’èxit en la seva realització personal. Cal que quan els aboquem al món adult ho fem com a éssers competents, emocionalment segurs i amb estratègies especialitzades, en aquelles àrees o aspectes professionals i personals en les quals es voldran desenvolupar.

A principis del segle XX, les escoles de la república, van prendre el relleu a l’escola tradicional, on la funció principal era transmetre coneixements, i van impulsar, no només aquesta transmissió de coneixements, que també, sinó que pretenien educar l’individu per a la vida. Per tant, construint coneixements significatius a partir de l’experimentació, la vivència i la manipulació, entre d’altres.

El món educatiu té la responsabilitat de treballar, des de les etapes primerenques i fins a les darreres, amb l’objectiu d’acompanyar els i les nostres alumnes cap a l’èxit en la seva realització personal

Posteriorment, amb la dictadura, es va imposar l’anterior model d’escola tradicional, dificultant i prohibint el model d’escoles de la república. Tot i així, en paral·lel van haver-hi moviments de renovació pedagògica i col·lectius d’escoles que van impulsar un model d’escola catalana. Aquest model pretenia continuar amb el llegat de les escoles de la república tot innovant, desenvolupant i millorant metodologies dins d’un marc d’escola inclusiva. Aquests dos models han anat convivim, amb més o menys mesura al llarg dels darrers anys.

Actualment, s’alcen veus que reclamen i defensen el retorn a una escola tradicional, obsoleta i incapaç de donar resposta als reptes que la nostra societat planteja a les persones que la formen. Una societat frenèticament canviant, exigent i globalitzada. On els coneixements i habilitats aviat queden desfasats, fet que ens porta a la necessitat d’assolir-ne de nous contínuament. La tecnologia ens passa pel damunt si no som capaços de seguir el seu ritme i controlar-la. Les persones dels diversos sectors professionals treballen col·laborativament i es complementen, aportant cadascú la seva especialitat, fent recerca constant, aplicant coneixements, destreses, habilitats, recursos emocionals, competències i desenvolupant sinergies.

Per tant, necessitem alumnes competents i preparats pel segle XXI. I així  ho defineix la normativa, normativa que s’ha adaptat tard a les necessitats de la nostra societat i de la nostra escola.

I si els i les nostres alumnes han de ser competents les nostres escoles han de donar resposta a aquesta necessitat: 

• Assegurant que els infants i adolescents aprenguin a reinventar-se, aplicant i ampliant els seus coneixements, a partir de la investigació durant la seva formació.

On aprenguin de manera significativa a partir de metodologies obertes, centrades en els seus propis interessos o en allò que és important aprendre, perquè és necessari per desenvolupar i entendre nous coneixements.

On el rol del docent sigui guiar els alumnes cap a aquests aprenentatges competencials fomentant l’aprenentatge dialògic i l’escolta.

On a partir dels coneixements i conceptes que adquireixin, siguin capaços de desenvolupar-los per resoldre els reptes que se’ls hi plantegin tant a l’escola, com en el seu futur professional o personal.

I tot, posant la mirada en la importància del llenguatge com a vehicle conductor de la resta d’aprenentatges.

• Fomentant la seguretat emocional que faciliti l’adaptació a aquesta societat canviant, on en el món laboral, social i personal, esdevenen situacions imprevisibles amb una rapidesa estrepitosa. Tanmateix, que impulsi l’esperit crític que els ajudi a entendre, respectar i adaptar-se a aquesta societat canviant. A tall d’exemple, durant la pandèmia molts sectors professionals ens vam haver d’adaptar a nous escenaris laborals i familiars.

• Apuntalant el treball cooperatiu i col·laboratiu com a mètode en el que esdevinguin experts. Mètode que els prepari per a aquest món futur on les habilitats socials seran importants per la seva inclusió en el món social i laboral.

I aquesta escola que necessitem és absolutament complexa. Requereix de recursos humans suficients i d’humans amb recursos. Cal ampliar plantilles, baixar ràtios i augmentar el treball col·laboratiu a l’aula en docència compartida. És responsabilitat de les administracions dotar d’aquests recursos, de manera suficient al nostre sistema educatiu, per desenvolupar, protegir i garantir que aquesta escola que necessitem funcioni.

Tenim la responsabilitat que el nostre sistema educatiu arribi a tothom, no podem deixar ningú fora

Per tant, cal exigir una dotació de plantilles adequada, incorporant professionals sanitaris a l’escola, en aquells centres on són necessaris. Tanmateix, cal inversió en formació del personal educatiu i difusió de les bones pràctiques. Cal també exigir que s’escolti a aquests i aquestes professionals, les necessitats que exposen i les pràctiques educatives que desenvolupen i funcionen. Ajustar les diverses metodologies a les diverses necessitats de l’alumnat, a les etapes educatives i els diversos objectius educatius. Malauradament, si això no es fa, s’alcen veus contràries al desenvolupament natural i necessari del sistema educatiu, als moviments de recerca educativa i a la inclusió dels nostres infants i adolescents. Veus que reclamen el retorn al sistema educatiu tradicional de finals del segle XIX, sistema obsolet i que no dona resposta a la societat actual. Un sistema educatiu que potser donava resposta a una societat industrial on només estudiaven les classes benestants, doncs la resta de persones estaven abocades al treball al camp o a les fàbriques, que és el que s’estava desenvolupant en aquell moment històric. Ara estem en una era de desenvolupament tecnològic ben diferent i és evident que no funciona ni pot funcionar aquell sistema caduc. Tenim la responsabilitat que el nostre sistema educatiu arribi a tothom, no podem deixar ningú fora.

Per tant, no destruïm la nostra escola i tornem al segle XIX. Millor dubtem, reflexionem, avaluem, documentem, rectifiquem o avancem amb el suport i la complicitat de tots i totes les docents i teixim la nostra pròpia escola.