Educació i habitatge: dos drets dels infants que van del bracet

El passat 2 de febrer, el grup d’educació de Rella, vam poder conèixer de primera mà, dues mestres jubilades, l’Anna Pérez i la Núria Cervera, que formen part del col·lectiu/plataforma 080.

Ens van explicar la història del col·lectiu a la ciutat de Barcelona. Unes mestres que treballaven en una escola que patia molts desnonaments, que veien les conseqüències pels infants, per les famílies i per la resta de la comunitat educativa, s’assabenten del manifest de Salt. A partir d’aquí entren en contacte amb mestres i professionals diversos d’altres escoles de la ciutat fins que organitzen una assemblea de més de cent persones.

D’aquesta assemblea en sorgeixen dos grups de treball. Un grup es va encarregar de fer un mapatge per conèixer de manera real la situació a Barcelona, donat que les administracions no els hi donaven cap mena de dades i un altre grup es va encarregar de la visualització del tema: pancartes, samarretes…

La idea central és que l’habitatge digne és un dret i no el podem deslligar del dret a l’educació. I tal com està escrit en l’Estatut de Catalunya, en el seu article 26: “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”
Algunes dades que figuren en el manifest:

El preu mitjà de lloguer a Barcelona el 2024 és de 1.193 euros

A la ciutat de Barcelona hi ha 2.606 grans tenidors, que tenen a les seves mans un total de 78.004 pisos en règim de lloguer.
Barcelona és la província de l’estat amb més desnonaments durant el 2023; segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), s’hi van practicar 1.255 (el 23% del total dels 5.302 llançaments executats a Catalunya).
A la Mesa d’emergències del Consorci de l’Habitatge de Barcelona del mes d’abril de 2024 es van valorar 739 casos de pèrdua d’habitatge. Tan sols es va adjudicar habitatge a 54 dels casos.
El 2023 més de 39.000 persones van formalitzar la inscripció en el Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la ciutat de Barcelona. Moltes de les famílies de les nostres escoles no poden fer la sol·licitud perquè estan en situació administrativa irregular.
El perfil de família que viu situacions de desnonament és d’una dona sola amb fills/es a càrrec. En gairebé el 70% dels desnonaments hi ha menors.
A Barcelona 37.831 alumnes viuen en situació de vulnerabilitat.
Cada vegada més famílies dels nostres centres educatius viuen en infrahabitatges o en habitacions rellogades, donant-se situacions d’amuntegament i/o de manca de subministrament (aigua, gas i llum)
L’emergència de l’habitatge i la preocupació per cobrir les necessitats bàsiques són factors que incrementen el risc de patir problemes de salut mental. Reduir la quantitat de menjar o de saltar-se àpats per motius econòmics augmenta en un 12% els problemes de salut mental.
La majoria de les famílies desnonades són allotjades temporalment en hotels/albergs/pensions lluny de la seva escola, o fins i tot en altres municipis, la qual cosa compromet el dret a l’educació dels menors.
A la ciutat de Barcelona prop d’un terç de la matrícula d’alumnes es realitza fora dels terminis ordinaris concentrant gran part dels desplaçaments forçats de la infància, derivats de desnonaments o migracions forçades.
L’abús del preu de lloguer i el classisme immobiliari a Barcelona aboca moltes famílies a la inestabilitat domiciliària i un canvi continuat d’habitatge per a molts infants.

El debat en el grup és ric i viu. Per la nostra experiència, sabem que no és possible que un infant o un jove pugui seguir un procés d’aprenentatge quan no viu amb condicions dignes, quan no té “una cambra pròpia”. La Núria i l’Anna ens expliquen que alguns dels infants que són desnonats, com que no volen canviar d’escola perquè és l’única seguretat que tenen, fan llargs desplaçaments, amb els riscos sobre cansament i mala alimentació que comporta. I les dades ens diuen que al mes d’octubre, 1.500 infants vivien en pensions on les mares no tenen ni dret a cuina.

La conversa ens porta a analitzar com afecten els desnonaments a tot el barri perquè molts barris estan quedant com decorats d’una ciutat fantasma. Però també de la vergonya que pateixen mares (qui dona la cara) i infants davant aquestes situacions i com des dels centres educatius han de treballar perquè la vergonya canviï de bàndol. També la necessitat que els centres educatius disposin de professionals (treballadors socials) que puguin tractar aquest tema, que puguin fer l’acompanyament als infants i a les famílies, que en facin el seguiment…

Docents 080 estan intentant elaborar amb el Consorci un protocol, per tal que els equips directius sàpiguen com actuar davant d’aquestes situacions. Mentre això es materialitza, en la seva pàgina web Docents080 es poden trobar diferents recursos (activitats didàctiques, estudis, informes, guies/protocols escoles, materials de difusió…)

I, per tot això, exigeixen a les administracions responsables, com podem llegir en el manifest:

Aplicar els protocols i les lleis de protecció integral de la infància i fer primar l’interès superior del menor en tot el que afecti drets fonamentals, especialment en la lluita contra el sensellarisme.
Cal assegurar els subministraments bàsics a tots els habitatges.
Aturar la presència de cossos policials antiavalots als desnonaments amb menors o gent vulnerabilitzada.
Fer polítiques reals que facilitin l’accés i manteniment d’habitatge digne i assequible sense discriminació per motiu de raça, religió, nivell econòmic i/o altres.
Ampliar el parc públic a la mitjana europea (15%). Actualment Catalunya és del 2%.
Lluitar activament contra el racisme immobiliari.
Lluitar activament contra la segregació residencial i escolar, que impedeixen un seguiment
acurat dels casos que necessiten una atenció específica.
Consolidar els equips educadors (docents i socioeducatiu) als centres de la ciutat amb l’objectiu de propiciar un treball d’equip estable i multidisciplinari, capaç de donar una resposta educativa més global a la realitat del nostre alumnat més vulnerabilitzat.
Dotar de més recursos per tal que els equips educatius puguin atendre de forma eficient la realitat educativa, personal i social del nostre alumnat. Hem de garantir la igualtat d’oportunitats a tots els infants i joves de la ciutat.

Per nosaltres, mestres jubilades, que ja no vivim aquests temes en primera línia, ens omple d’orgull comprovar que molts professionals d’avui en dia no es resignen davant les injustícies que pateix el seu alumnat. I que s’organitzen per trobar sortides col·lectives. Tenen tot el nostre suport i solidaritat, perquè tenim clar que el dret a l’educació va de bracet amb el dret d’un habitatge digne. I tenim ben present que “El silenci, ens fa còmplices”.