Per parlar del Jordi he de remuntar-me a l’època en què vàrem treballar a la mateixa escola, ell i jo.
Va ser a l’escola Heura, d’Horta-Guinardó. Ell va venir al Poblenou a oferir-nos a dues mestres i a mi, la possibilitat d’entrar al seu claustre. Vàrem acceptar. Era el juny del 1970.
Sense aleshores saber-ho, va ser així com va començar una relació professional i intensa que durarà fins al seu traspàs, aquest proppassat mes de febrer.
Al cap d’uns quants cursos, ell va marxar per treballar en un altre centre. Jo vaig continuar treballant a l’escola Heura fins al juny de 1999.
Durant aquests anys de convivència professional va anar mostrant les seves idees sobre com volia que fos l’escola catalana, quines característiques l’havien de definir. S’implicava personalment en les actuacions dins el claustre i en les accions públiques per reivindicar la superació de l’escola franquista que totes i tots havíem patit durant la nostra infantesa i adolescència.
El Jordi lluitava per una escola democràtica, catalana, pública, en règim de coeducació que es contraposés a l’escola de la dictadura.
Volia una escola que fes pensar, que fos conduïda per tot el personal que hi treballava
Volia una escola amb una gestió compartida per tothom i que eduqués en els valors democràtics, tenint com a referent les escoles de la República, prohibides des de feia més de trenta anys.
Volia una escola que fes pensar, que fos conduïda per tot el personal que hi treballava: ensenyants i personal no-docent de secretaria i cuina a l’empara de la fórmula cooperativa de treballadors i treballadores que vàrem crear.
El claustre va optar per afegir l’escola al projecte d’EGB que va promoure el Ministeri a nivell experimental i que va estendre’s des del curs 1970-1971 fins al 1973-1974.
Tant en aquella època com al llarg de tota la seva vida es va mostrar sempre perseverant, persistent en la idea d’escola pública, catalana, democràtica, aconfessional i de qualitat.
Un cop jubilat, el seu esforç per una escola millor es va concretar en la creació d’una associació que continués la tasca de millora de l’educació.
A principis de la nostra jubilació, el Jordi em va proposar col·laborar en aquesta associació amb la idea que mestres i professorat, un cop jubilats, tinguessin la possibilitat de continuar participant en aquesta millora educativa a través de l’aportació de les seves experiències. Són els primers passos de RELLA, Associació de mestres i professorat jubilats.
Continua la seva perseverança en l’esforç per una escola millor. Ell en serà el primer president.
Concep Rella, essencialment com a grup d’ensenyants jubilats amb la finalitat d’incidir en la millora de l’escola pública. Més endavant s’obrirà també al professorat de Secundària i, posteriorment, a les mestres de les escoles bressol.
L’Associació s’adhereix a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
A hores d’ara, Rella continua essent una eina per debatre i proposar millores per l’escola. Diferents propostes i accions van en aquesta direcció: creació del Premi Reconeixement a la trajectòria docent, grups de discussió sobre temes de política educativa, xerrades, aportació de l’opinió de l’Associació sobre diferents aspectes del quefer diari de les escoles i instituts.
Cal també mencionar el pas del Jordi com a president de Rosa Sensat i impulsor i coautor del llibre El CEPEPC des de dins. La força col·lectiva d’una convicció.
L’esforç per la millora de l’escola on treballava, per la millora de l’escola catalana en general i per la millora de la societat sempre el va moure a avançar
Quin record ens queda del Jordi?
Era afectuós en el tracte amb els altres. També era molt sentit, molt emotiu, tot i que moltes vegades ho amagava sota una imatge dura d’ell mateix.
Va ser una persona compromesa políticament. L’esforç per la millora de l’escola on treballava, per la millora de l’escola catalana en general i per la millora de la societat sempre el va moure a avançar.
Els comiats sempre són tristos. Dir-te: ‘Descansa, Jordi’, sembla que vagi en contra de la manera de ser que has mostrat mentre eres entre nosaltres.
Malgrat això, el meu desig és que descansis: Jordi, has fet una bona feina i ens has deixat un llegat molt important.
El Diari de l’Educació, 2026