Com és lògic, en la primera reunió de curs de la junta rectora de Rosa Sensat es posa en comú l’inici de curs a les escoles, tant dels mestres que són membres de la rectora com dels que han pogut conèixer del seu entorn més proper, i per tant amb tot plegat ens és possible conèixer i analitzar en bona part la realitat.
La realitat acostuma a ser rica, diversa i per tant complexa, lluny dels titulars i dels missatges que es difonen des dels mitjans, on aquest curs tot ha girat al voltant de l’aplicació i no aplicació de la llei Wert.
Amb tot el que es va parlar sobre el nou curs, de la llei ni se’n va fer esment. El dia a dia, la realitat, està feta aparentment de petites coses, però són aquestes les que ajuden o dificulten l’inici d’un nou curs. Avui, aquí, només en destacaré algunes, perquè són aspectes endèmics d’un sistema o d’un tarannà que es resisteix a canviar. Per exemple:
El problema no són els barracons, el problema són les obres inacabades.
El problema no és la renovació dels equips, el problema és en quina proporció s’ha de fer per garantir l’estabilitat d’un projecte.
El problema no és rebre mestres nous, el problema és que arribin a l’escola el mateix dia que els nens.
El problema no és que els mestres tinguin perfils diferents, sinó que els que no poden treballar amb els nens i nenes per diverses raons, de salut o d’altres, siguin comptabilitzats com un més de l’equip, i que no n’hi hagi prou per organitzar l’escola.
Des de l’1 al 15 de setembre, i alguns la darrera setmana d’agost, els mestres ja estaven treballant per resoldre aquestes i altres inèrcies que pesen sobre la realitat. Però, malgrat totes aquestes trifulgues d’un inici de curs, el dia 15 sembla que no passi res, o més ben dit: veure de nou els nens contents de tornar a l’escola no només disminueix la tensió, sinó que sembla que la faci desaparèixer, perquè afortunadament en aquest país la majoria dels mestres són persones a qui els interessa la seva feina i que desitgen fer-la al màxim de bé.
Per cert, la gran notícia d’aquest inici de curs, des del nostre punt de vista, ha estat que es pot afirmar que les famílies desitgen l’escola que durant més 30 anys han fet realitat tots els mestres i professors de Catalunya: la que no separa per la qüestió lingüística.
