Dimarts vam fer la festa de lliurament dels Guardons 2015 i del XXXV Premi de pedagogia Marta Mata. En aquesta festa celebrem i premiem dues coses. D’una banda el treball, sovint anònim, de molts mestres que des de les escoles ajuden a créixer els infants i joves. Aquest premi s’atorga a un treball que faci una aportació innovadora i que contribueixi a ser una font d’inspiració i de reflexió per a als mestres. El 2015 s’ha atorgat al treball Què ens fa humans? de GRICCSO, un grup de docents que ensenya ciències socials a diferents nivells educatius.
D’altra banda, celebrem i premiem, que l’educació dels infants i els joves, és una obra col·lectiva, de tota la societat, que va molt més enllà de les parets i dels patis de les escoles. I és per això que des de l’any 2002 l’Associació de Mestres Rosa Sensat atorga aquests guardons a persones i col·lectius que no treballen directament a les escoles i instituts, però que des del seu camp treballen amb el convenciment que l’educació és realment una responsabilitat compartida per tots.
En la modalitat individual, enguany s’ha premiat al periodista Carles Capdevila pel seu tractament respectuós de la infància i l’adolescència, i per la seva valoració ponderada de mestres i professors, pel seu toc d’humor, per la seva sensibilitat, i per la seva manera amena i a la vegada rigorosa de fer periodisme. En la modalitat col·lectiva s’ha atorgat a Cantània, activitat de l’Auditori, perquè es tracta d’una experiència col·lectiva que ajuda els infants a gaudir i estimar la música, i ha aconseguit que les escoles s’impliquin en un projecte musical on el procés és tant o més important que el resultat.
Des de la nostra feina de cada dia pensem que només tenim una vacuna: educació, educació, i educació…. i parlar, parlar, parlar, amb els infants, amb els joves…
Aquest novembre de 2015 hem tingut un record especial per a tots els infants que ens aquests moments són víctimes dels conflictes. El passat dia 19 vam celebrar, com cada any, el dia dels Drets dels Infants, amb una taula rodona sobre els drets dels infants en crisi, infants refugiats, infants en guerra, tantes vegades invisibles als nostres ulls europeus… La veritat és que vam sortir de la xerrada molt afectats, com a mestres, com a persones… Des de la nostra feina de cada dia pensem que només tenim una vacuna: educació, educació, i educació…. i parlar, parlar, parlar, amb els infants, amb els joves… Acompanyar-los i guiar-los perquè siguin transmissors de models de pau… Tot i que després dels atemptats de París, això soni a bonisme, i que des dels estats, l’única solució que s’apunti no sigui pas l’educació sinó la guerra.
Posem tots els esforços per educar per la pau, per fer persones lliures i amb criteri
Què ens fa humans? Què ens diferencia dels animals? Estem construint un món realment humà? El treball que s’ha premiat enguany esperem que doni moltes pistes als mestres per ajudar els infants a investigar sobre aquesta gran pregunta. I per què no, que contribueixi també a educar per la pau, encara que soni a utopia.
Esperem que aquests premis contribueixin al desig que des de les escoles, des de les pàgines dels diaris, des dels mitjans de comunicació, des del cant col·lectiu, des de la música, es prengui consciència d’aquest món que volem construir fonamentat en la pau i no en la guerra.
Posem, doncs, tots els esforços per educar per la pau, per fer persones lliures i amb criteri, i perquè tots plegats siguem transmissors de models de pau, amb la música com a altaveu.
