Són molts els estudis i els autors que demostren els beneficis de la pràctica de l’activitat dramàtica des de petits. I què passa quan l’apliquem a l’escola? El teatre ofereix un espai i un temps que permet l’expressió lliure dels infants. Un moment on aturar-se i deixar-se emportar per situacions i personatges imaginats i desitjats.
Sovint, quan es parla de teatre ens ve al cap la preparació i posada en escena d’un espectacle o obra; no obstant, des del punt de vista escolar cal acostar-se al teatre a través de la seva vessant més expressiva i alliberadora. El teatre, o l’activitat dramàtic-expressiva brinda l’oportunitat de deixar llibertat als infants per a potenciar i desenvolupar les pròpies capacitats.
No cal destacar que tots els infants són uns actors i actrius innats, des de les seves imitacions als primers dies fins a l’aparició del joc simbòlic, estan recreant un món adult, imiten i representen situacions, normalment de la vida quotidiana, on hi ha conflictes. És clarament una dramatització. Agafant aquestes experiències que es tenen des de ben petits, l’espai i temps destinats al teatre prenen un paper molt important pel desenvolupament físic, cognitiu, social i emocional de les persones.
Tot això, a través de quatre eixos d’acció:
- La Imaginació: És un element fonamental, tant quan fem teatre com per a la vida, ja que ens permet crear, expressar i gaudir amb tots aquells elements que surten de l’imaginari.
- L’Expressió: Prenent com a premissa que hi ha una gran quantitat de llenguatges i de tipus d’expressió, aquest eix les podria acollir a totes (expressió corporal, verbal, plàstica, musical, literària…).
- La Creació: Sense expressió ni imaginació no és possible la creació. La creació implica ser espontani i lliure amb les pròpies idees, per això es treballa la importància de sentir-se en llibertat creadora, escoltant sempre la veu dels infants per captar les seves necessitats i interessos i oferint un espai on se sentin còmodes per a crear.
- El Joc:. El joc és el vincle, la unió entre la imaginació, l’expressió i la creació. Sense joc no hi ha aprenentatge i, anant més enllà, el joc ha de partir de la persona, del grup, d’allò que esperen i desitgen.
Cal entendre el teatre com a un espai on poder projectar sensacions, experiències i vivències; on descobrir noves sensacions, tenir noves experiències i aconseguir noves vivències; on l’expressió, el joc i la descoberta són els eixos principals d’un procés que dura tota la vida.
El teatre, la dramatització, l’expressió, no són més que camins per a la descoberta, per a la recerca personal i col·lectiva; un espai privilegiat per a desenvolupar-se com a persona capaç de controlar i expressar les seves emocions; capaç d’observar el seu voltant, analitzar-lo i representar-lo; capaç de viure en societat; capaç de resoldre conflictes; capaç de ser crític amb un mateix i amb els altres. Un espai que planteja nous reptes.
Així, què passaria si dediquéssim un temps i un espai al teatre a l’escola? Podríem obrir les portes a la imaginació, la creativitat, l’expressió i el joc; al gaudi i a les relacions. Moments de qualitat plens de bellesa i art.
Bibliografia d’interès
Cañas, José (1993). Actuando: guía didáctica para jugar contigo al teatro. Barcelona: Octaedro
Cañas, José (2009). Taller de juegos teatrales. Barcelona: Octaedro.
Dolci, M. (2010). Gargots teatrals. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.
Faure, G. y lascar, S. (1981). El juego dramático en la escuela. Madrid: Cincel-Kapelusz.
Ruiz Pérez, Cristina María (2006). Teatro para educar. Ciudad Real: Ñaque Editora.
