El dia 20 de novembre d’aquest 2019 farà trenta anys de l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, que Espanya va signar l’any 1990 amb l’acord de totes les institucions: Congrés, Senat i, a Catalunya, el Parlament.
És important l’adhesió a la Convenció de les administracions i institucions públiques d’un gran nombre de països (EEUU encara no ha firmat) però també és imprescindible que tothom conegui el contingut dels seus articles, per tal que tant el món educatiu com la ciutadania els practiquin.
Cal que els educadors –pares, mestres, professors, monitors d’esplai- tinguem el mes de novembre associat a la Convenció dels Drets dels Infants per, almenys una vegada a l’any, debatre i reflexionar sobre els seus articles.
Amb aquest motiu, la Fundació Marta Mata Garriga, des de l’any 2008, convoca al mes de novembre, la Jornada Marta Mata i hi dona a conèixer un pedagog o pedagoga de referència en relació als Drets dels Infants. Aquest 2019 el tema era Renovació versus Innovació. Marta Mata, Irene Balaguer/Irene Balaguer, Marta Mata. Estava prevista pel dissabte 9 de novembre, però s’ha hagut d’ajornar a causa de les mobilitzacions socials. La Jornada es farà realitat a les primeries de l’any 2020.
El mes d’octubre de l’any 2014, Francesco Tonucci va conduir un seminari de reflexió a Rosa Sensat sobre tres articles de la Convenció esmentada. Les persones participants vam poder comprovar que coneixíem ben poc els articles de la Convenció i que era important treballar-los. El ponent insistia que la Convenció Dels Drets dels Infants s’hauria d’estudiar a les Universitats i que caldria conèixer-la obligatòriament per accedir a qualsevol concurs públic de l’administració. Els mestres i educadors, ens deia, els hauríem de treballar als claustres i amb els alumnes, donar-los a conèixer a les famílies i a la societat en general i, a través de la reflexió de cada dret, trobar el deure per assolir-lo.
Sortosament, són molts els referents pedagògics sobre el tema: per exemple, Marta Mata en el seu discurs en la investidura com a Doctora Honoris Causa de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1999, va citar el món clàssic, amb un fragment dels Diàlegs de Plató: “Com a mestres ens alegra trobar la proposta de l’atenès: Una volta nascuts els infants, mascles i femelles, el més adequat seria per a nosaltres que parléssim tot seguit de llur criança i educació… de com haurà de criar-los la ciutat sencera…els tres primers anys”. I continuava:
“Plató era un clàssic de l’educació pública, perquè posava en la ciutat la responsabilitat de l’educació, des del naixement, per a tots els infants junts.” El seu era un somni no confrontat amb la realitat, a Grècia d’on no es coneix el destí dels fills dels esclaus, d’on se sabia de pobles que sacrificaven els infants als déus; però els trets amb què definí l’educació des de la ciutat, la polis, la política, han infós la realitat de l’educació, segles ençà de la nostra història, començant per infondre el somni que hi ha a la base de la realització de l’escola per a tots, que anomenem l’escola pública.”
Marta Mata i Irene Balaguer, les dues pedagogues que treballarem en aquesta 12ª Jornada Marta Mata, també somiaren en l’educació dels infants els tres primers anys, i convertiren aquest somni en una lluita, feta realitat, per acabar amb les anomenades ‘guarderies’ i aconseguir pels infants de 0 a 3 anys una atenció educativa de qualitat per donar resposta a les seves necessitats específiques.
