No poder obrir les portes de les escoles i instituts cada dia segurament ens fa valorar d’una altra manera el que hi fem i destriar amb més encert el que és essencial i prioritari. En aquest sentit, penso que, des de la perspectiva que ens dona el confinament, els programes de lectura autònoma que instauren un temps per llegir als centres prenen rellevància i se’n fa evident la utilitat i imperiosa necessitat.
Ara bé, també es fan més evidents els efectes del que fem a les aules, i pel que fa a la lectura em pregunto si tots els estudiants estan realment en disposició de dedicar estones a llegir a casa seva, per iniciativa pròpia, ara que no van a classe. No em refereixo a si són autònoms del tot, perquè soc conscient que els nostres alumnes encara estan precisament en etapa formativa; em refereixo més aviat a si el sistema atén un cert itinerari de progrés, a cada cicle en el seu nivell i a cada centre segons el seu context, que faci augmentar l’interès per la lectura, les ganes de llegir en solitari, la necessitat de compartir les lectures amb els altres, el criteri per triar el que es pot llegir, la consciència de l’autoimatge lectora, les estratègies per triar i trobar llibres segons els gustos personals, l’accés als textos i la incorporació de les estratègies per tenir certa autonomia de lectura, en definitiva.
No fa gaire, una companya de secundària em comentava que no aconsegueixen crear l’interès per la lectura, tot i que fa anys que tenen instaurat un programa de lectura lliure en el centre. No és fàcil aconseguir-ho, no hi ha fórmules infal·libles, i dedicar un temps a llegir és un primer pas imprescindible al qual no podem renunciar.
Voldria apuntar, però, algunes idees que poden ajudar a enriquir aquests programes, i posteriorment incidiré en la importància d’atendre un aspecte tan essencial com aquest també en temps de confinament.
1) Per quan tornem a les aules
Què podríem revisar si no ens acaba de funcionar el temps que dediquem a la lectura en el centre? Anoto alguns elements que poden marcar diferències:
– El coneixement dels lectors: per fer una bona aplicació d’un programa de lectura lliure, hem de conèixer el lector com a subjecte. Ens hi hem d’apropar, parlar-hi, preguntar-li, saber què llegeix fora, sigui el que sigui, saber si no llegeix ficció i per què. I això ho hem de fer de manera sincera i genuïna, amb interès per la seva cultura vernacla.
– Els textos que s’hi ofereixen: no és una bona idea que s’hi puguin llegir, sempre i únicament, els textos que aporten els estudiants. En tot cas, en situacions inicials, puntuals, i sempre com a punt de partida i no com a punt d’arribada ni com una opció permanent. El que ens cal és connectar amb ells, sí, però alhora enriquir-los les seves formes personals de lectura.
– El rol docent: els mediadors implicats en aquests espais de lectura lliure han de conèixer tant els lectors com els textos i també han de fer de models i dedicar temps a llegir la seva literatura. La decisió d’implicar tot el claustre en la lectura autònoma no hauria d’impedir que hi hagi un equip que coordini el programa, proposi els textos, doni estratègies per acompanyar els estudiants i organitzi clubs de lectura amb els docents per conèixer els textos que hi circulen.
– L’acompanyament: encara que sembli contradictori, cal establir estratègies i activitats, subtils si voleu, en aquests espais de lectura lliure; sense aparença de fer tasques acadèmiques, hem de tenir un pla de progrés per ajudar a configurar la identitat lectora de cadascú, per aprendre a conversar sobre la ficció i per aconseguir crear vincles entre el lector i els textos, perquè se’ls faci seus i els incorpori com a peces d’una biblioteca interior que va configurant un univers lector personal.
Hem de ser conscients, en definitiva, que la lectura autònoma a les aules no vol dir deixar-los llegir sols, sinó planificar la manera d’ajudar-los a poder-ho fer (i a avançar).
2) I ara, mentre no som als centres?
Podríem pensar que no és un aspecte essencial a tractar, en la distància. Ben al contrari, penso que la situació ens ofereix, precisament, una bona oportunitat per fer dues tasques essencials:
D’una banda, apropar-nos a la seva vida lectora i cultural: esbrinem quins textos tenen a l’abast, remenem en les seves biblioteques personals, demanem-los que ens enviïn una imatge dels llibres que tenen, de la música que escolten, dels videojocs que els agraden, sempre amb la sensibilitat de preveure situacions precàries: valorem la seva cultura sigui la que sigui, o demanem-los que facin memòria i ens diguin quins textos els han agradat més dels que han llegit a l’escola i què els agradaria tornar a llegir.
D’altra banda, oferir-los un recull de textos, breus i diversos, accessibles a la xarxa i fer-los arribar a les llars per dotar els estudiants de certa autonomia.
I podem adaptar, a més a més, algunes activitats de lectura per incidir en l’hàbit de llegir en les circumstàncies actuals:
- Triem alguns textos, proposem una biblioteca virtual, fem recomanacions, ajudem-los a triar-ne, o proposem relectures més aprofundides de llibres que sapiguem que tenen.
- Fem servir el podcast i les oralitzacions de textos, nostres o d’altres: sobretot per als més petits, que sentin la nostra veu, i impliquem-hi la família, sense pressionar, potser optativament. Per als més grans, intentem que s’enganxin a alguna història que els anem enviant per capítols o proposem-los que ho facin ells: una lectura per peces, compartida, com les cançons que ens arriben aquests dies des del confinament…
- Proposem un contacte continuat amb la literatura: enviem-los, sigui en podcast o escrit, un poema a la setmana, un conte al dia, un capítol cada dos o tres dies per completar una novel·la breu, un relat, un àlbum il·lustrat mostrat en vídeo, un poema musicat… I busquem maneres telemàtiques i amb eines diferents, segons les situacions diverses que tenim a cada centre, de recomanar-nos textos entre tots, de dir-hi la nostra, en parelles, en grup, individualment, parlem sobre el que llegim: fem un mural virtual de recomanacions, un fòrum, demanem-los que ens enviïn en àudio què els ha semblat el poema que els hem fet arribar…
Totes aquestes propostes esdevindran la base d’una feina que ens serà útil per enriquir la lectura lliure quan tornem a les aules: haurem avançat en la creació de vincles amb el món lector de tots els estudiants i tindrem eines i estratègies de contacte continuat més enllà de la sincronia que ens permet la presencialitat.
