Segurament deveu pensar, com nosaltres, que seria fantàstic trobar la fórmula que ens fes prologar aquesta sensació de connexió amb nosaltres mateixes. No sabem la fórmula exacta, però fa temps que estem a la recerca i us volem compartir la nostra experiència.
Mantenir l’esperit del joc durant tota l’edat adulta
Diu el David Bueno, doctor en biologia i expert en neurociència, que els humans no juguem per divertir-nos, sinó que juguem per aprendre i que és el cervell el que fa que sigui una activitat plaent o divertida, i ho fa amb totes les nostres necessitats vitals: menjar, dormir, etc.
Voler jugar durant tota la vida en realitat vol dir voler aprendre i sembla que per fer-ho, el nostre cervell necessita que ho fem des de l’acció i el moviment involucrant tots els nostres sentits.
Però els adults juguem?
I tant! El joc adult és el nostre sentit vital, juguem/aprenem a tocar un instrument, a fer ioga, a ballar, a cantar o a fer mitja. També juguem a cuinar i a pujar muntanyes a peu o en bicicleta i moltes coses més.
“La pràctica regular del ioga produeix beneficis en la salut mental i augmenta el volum de la matèria grisa de l’hipocamp millorant la memòria i la gestió de la conducta.”
Nazareth Castellanos
El que ens passa quan juguem
És interessant saber que la pràctica del ioga millora la memòria i la gestió de la conducta i potser és encara més important adonar-nos que en jugar connectem amb una enorme sensació de satisfacció, d’alegria, de plaer i de benestar que ens permet estar més disponibles pels altres. Podem dir que tenim un dipòsit intern de joc que necessita emplenar-se i que un cop ple ens pot servir per omplir el dels altres i és rellevant vetllar perquè no quedi buit.
Quan juguem, a més d’infinitat de competències que ja coneixeu, també experimentem moltes situacions que posen a prova la nostra paciència, la nostra capacitat d’acceptar les frustracions i la nostra vulnerabilitat. Us posarem un exemple molt senzill. Nosaltres fem ioga cada setmana i el nostre professor ens mostra una asana amb indicacions clares i precises de tot el que s’ha de fer, quan nosaltres ho provem estem molt lluny del seu exemple i ens frustrem, però ell al llarg dels mesos continua proposant el mateix exercici i millorem, al nostre ritme, però millorem.
Tenim un dipòsit intern de joc que necessita emplenar-se i que un cop ple ens pot servir per omplir el dels altres i és rellevant vetllar perquè no quedi buit.
Fer ioga ens ha permès aprendre des de la vivència vàries coses que podem traslladar a l’acompanyament amb infants:
- La importància de la confiança del professor en nosaltres
- La nostra disposició oberta a tot el que ens vol ensenyar
- Que la repetició d’exercicis ens aporta beneficis i que cal fer-ho amb paciència
Si no féssim ioga sabríem tot això de forma teòrica, perquè són coses molt evidents i bàsiques, però us assegurem que quan demanem a un infant que faci alguna cosa i no li surt a la primera, podem comprendre’l i acompanyar-lo millor perquè ens frustrem cada setmana!, tenim molt fresca l’emoció i us assegurem que, almenys nosaltres, ni en 40 formacions ni en 200 llibres hem aconseguit integrar aquests conceptes de forma tan clara.
Aprendre a cuidar del nostre joc
Si dediqueu cada dia una estona a jugar, adquirireu a poc a poc un autoconeixement que us permetrà detectar com va el vostre dipòsit per mantenir-lo sempre amb els nivells que garanteixen el vostre benestar (i, per tant, el dels altres).
Sabem que quan els infants no han jugat prou tenen menys paciència, que estan més intranquils, que els costa connectar amb els altres i amb ells mateixos; els adults no som diferents en aquest aspecte, potser amb els anys hem après a dissimular, però internament sabem que alguna cosa no va bé.
Si els adults estan bé, els infants també
Segur que heu sentit mil vegades que és responsabilitat dels adults que els infants estiguin bé i que per aconseguir-ho hem de fer que trobin plaer en aprendre, en arriscar-se, en expressar les seves emocions i un llarg etcètera, però potser el que no sentim prou, és que només si nosaltres estem bé, ells ho estaran, que només si nosaltres tenim ganes d’aprendre i experimentar, ells voldran fer-ho i que per estimar-se i cuidar-se, han de tenir adults que els serveixin d’exemple.
Des de Jugar i Jugar i com defensores i activistes del joc us demanem, si us plau, que ompliu el dipòsit jugant molt, gaudiu, cuideu-vos i llavors sí que fareu certa la frase famosa que acompanya la vostra professió; que bé que viuen les profes!
