Sorprèn escoltar afirmacions contundents de tot allò que s’hauria de millorar quant a metodologies, organitzacions i maneres de fer dins les escoles i instituts. Una allau de crítiques als docents posant en dubte la seva professionalitat.
Els resultats de les proves PISA són una cirereta que augmenta l’atac voraç i punyent a l’escola, als instituts i, de retruc, als docents, sobretot d’alguns mitjans de comunicació, ansiosos de titulars catastrofistes i culpabilitzadors. Les proves externes haurien de ser eines d’ajuda, unes dades més de totes les que es recullen per analitzar l’educació. Cal saber-les posar en context, desgranar-les i saber trobar solucions a aspectes concrets que es podrien detectar. Aquesta anàlisi és complexa, no es pot fer sense un estudi previ dels condicionants, de l’entorn, del moment social i dels recursos de què es disposa.
Les proves PISA estan pensades per avaluar un nivell productiu de la societat, avaluen les competències que suposen rendibilitat pel sistema, obvia totes aquelles habilitats que suposen capacitat crítica, treball en equip i organització davant d’un problema. Joan M. Girona ho explicava en el seu article publicat el 2016 al bloc de Rosa Sensat del diari de l’educació, “Ha arribat el circ PISA”; ell ho analitza i ens ajuda a ser prudents a l’hora de fer sentències que defineixen una educació i la seva deriva.
Els resultats de les recents proves parlen d’una deficiència greu en comprensió lectora; aquesta dada ja la sabíem. Estem d’acord que cal revisar-ho, ja hem parlat de la importància de la lectura, de les biblioteques escolars, de tornar al paper i redescobrir aquest plaer per la lectura que aporta més ganes de llegir per submergir-se en lletres, paraules i frases a comprendre.
Però no ens equivoquem, avançar aquest aprenentatge a edats d’infantil fent de la lectura un mètode que no respecta maduració, sense sentit, sense una descoberta d’un entorn lector pausat i ben acompanyat, pot provocar problemes de base greus i automatitzar una lectura que podria sorgir ben consolidada si la base es fa amb la calma que l’edat i la maduració demana.
Que les alarmes no ens facin prendre decisions equivocades, escoltem els experts, els lingüistes que coneixen els processos maduratius dels infants i establim quines activitats, sempre contextualitzades, poden millorar el procés lector. Tot el que fem, que sigui aportant sentit, que les criatures comprenguin què fan, ho facin seu i ho consolidin per passar a una nova fase d’aprenentatge.
També es reben forces crítiques atribuint aquesta manera de fer com a protectora i poc estimulant per un aprenentatge profund. Els mestres sabem que dotar de sentit els aprenentatges també requereix rigor i mètode, cal planificar activitats que abans han estat parlades amb l’equip de mestres. Preveure uns objectius el màxim d’individualitzats també suposa exigir uns esforços quan sabem que madurativament tot està a punt. Ho decidim nosaltres –no les persones tertulianes–, els i les mestres que som a l’aula i sabem què fem i perquè ho fem en cada moment.
Ens preocupa molt com els resultats d’aquestes proves també aixequen alarma social qüestionant el mètode de “treball per projectes”. Es tracta d’una metodologia que cal explicar bé. S’aprenen continguts pactats i s’utilitzen llibres de coneixement per consultar i recollir dades i conceptes, els aprenents no s’abandonen o no s’haurien d’abandonar a una recerca poc rigorosa i no contrastada amb els docents. El paper del mestre és clau, guia i crea en tot moment contextos per seguir els aprenentatges escollits i també dirigits si és necessari. Una metodologia gens fàcil d’articular a l’aula, però interessant i molt propícia per aprendre a cercar informació, triar-la i comprendre allò que cal fer en cada pas de la recerca, un mètode que prepara per a la vida.
Atribuir el fracàs de les proves PISA a aquesta metodologia és gratuït i gens professional, no existeixen prou elements per constatar que això sigui així. Un aspecte real que no hem d’oblidar és que aquestes proves es van passar al 2022, al grup d’edat que durant la pandèmia tenia 13 anys. No obviem aquesta dada, perquè és rellevant. Joves que han passat part de la seva adolescència arrossegant moltes deficiències que es van fer evidents en el moment viscut durant el 2020.
Una altra dada que sabem i considerem importantíssima, estretament lligada als resultats PISA és l’alta taxa de pobresa infantil que registra l’Estat espanyol. Criatures amb unes necessitats bàsiques no cobertes, famílies amb situació molt precària que no poden atendre les demandes d’una escola exigent en continguts. Poden sentir-se ateses i rebent petites ajudes per resoldre situacions de vida que van més enllà d’aprendre matemàtiques o llengües, però poc eficaces en termes més acadèmics. No deixem de banda aquest fet i no l’analitzem de forma aïllada.
Davant d’aquest malestar provocat per diverses interpretacions, des de l’Associació de Mestres Rosa Sensat volem mantenir oberts els canals de comunicació amb el Departament d’Educació per fer-ne una anàlisi. És cert que la millora de recursos és necessària, ho reivindiquem, però també apuntem a una necessitat d’optimitzar els que ja tenim. Necessitem més treball en equip, més formació de qualitat per comprendre aquestes metodologies que no coneixem en profunditat, i que fa que alguns les interpretin com a poc eficaces i gens generadores de coneixement. Formacions en centre, que suposin reflexió i consens per alinear conceptes i mirades cap als projectes educatius.
Centrem-nos en el que ens ocupa, no ens perdem en debats poc fonamentats que es regeixen per sensacions i no per evidències clares. Lluitem per aconseguir els recursos que ens ajudin a un tractament de la diversitat complexa que tenim dia a dia dins les aules, però siguem capaços d’organitzar de forma eficaç el que ja tenim: EAP, CRP, assessors, mentors. Trobem la funció i el lloc precís que ocupen dins les escoles i reforcem als equips directius que sostenen un sistema complex amb moltes responsabilitats.
Pensem en recerca educativa, omplim de dades reals tot allò que fem per generar una base d’evidències clares que ens allunyin d’un debat de safareig i fem de l’educació un espai rigorós i fort davant de PISES i avaluacions de qualsevol mena
No ens polaritzem en metodologies bones i dolentes, tenim unes lleis educatives que ofereixen un tractament especial a l’aprenentatge per competències. Analitzem el currículum, interpretem-lo segons la realitat de cada centre, fem-ho amb el consens del claustre, expliquem a les famílies tot allò que canviem, argumentant cada decisió, teixim confiança.
Busquem bones formacions, no només aquelles que ens proporcionen una vida més fàcil perquè ens ho resolen tot sense massa pensament i sense preguntes incòmodes. Siguem exemples d’una educació de qualitat que no permet fissures on proves externes troben lloc per fer esquerdes que desestabilitzen els fonaments d’una educació que és deure i dret que sigui de qualitat.
