Cancel·lació i instrumentalització de la LIJ. Com hem arribat fins aquí?

Llops vegetarians que ja no mengen porquets perquè s’han fet amics, bruixes disfressades de fades dolces i complaents, cavallers bonhomiosos i comprensius que en lloc de matar dracs els expliquen que menjar princeses està malament… Si bé no és nova la preocupació adulta per la relació entre la literatura infantil i juvenil (LIJ) i l’educació de les noves generacions, darrerament s’observa la tendència creixent a la correcció política i la instrumentalització dels llibres adreçats a aquestes edats, un moviment a l’alça que s’emmarca en el procés global de cancel·lació cultural del nostre temps. 

La retirada d’obres tradicionals d’algunes biblioteques escolars de les nostres contrades, les nombroses depuracions de la llegenda de Sant Jordi «disbarats ben intencionats» (Duran, 2023), llegada de generació en generació, o la reedició de clàssics com els llibres de Roald Dahl són algunes de les diverses accions empreses amb la intenció de salvaguardar la infància dels models que la literatura infantil i juvenil ofereix a les criatures. Són decisions qüestionables ‒i qüestionades (IBBYCAT, 2023)‒ que solen abordar amb més precipitació que anàlisi la complexa relació entre LIJ i política, sotjada tant per «l’ombra de l’adoctrinament» (Martínez, 2023) com caracteritzada, sovint, per la voluntat d’atendre temes com els rols de gènere, la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa o la immigració per afavorir la desitjada educació democràtica d’infants i joves.

L’actitud descrita arrela en una visió utilitarista de la literatura concebuda com a eina didàctica més que no pas com a espai de fantasia i gaudi estètic que recorre a la censura ideològica i a l’autocorrecció per acabar empobrint l’oferta editorial

Amb tot, aquesta problemàtica denota la infravaloració de la LIJ com a demarcació literària i condescendència envers les capacitats dels lectors a què es dirigeix per explorar lectures que provoquen més preguntes que respostes. L’actitud descrita arrela en una visió utilitarista de la literatura concebuda com a eina didàctica més que no pas com a espai de fantasia i gaudi estètic que recorre a la censura ideològica i a l’autocorrecció per acabar empobrint l’oferta editorial. En un context en què infants d’avui desconeixen el conte del Patufet o cançons de la nostra tradició, aquesta preocupació i intervenció adulta sol materialitzar-se en tres tipus d’actuacions: la supressió de contes tradicionals perquè les criatures no els tinguin a l’abast; la personalització de textos sota un sedàs particular perquè no siguin ofensius; i també, l’acompanyament en la seva lectura o narració amb advertències per obrir els ulls als nens i nenes sobre fets i conductes que responen a unes coordenades espaciotemporals concretes. 

Les grapes de l’intervencionisme. Hem perdut el nord?

És convenient preguntar-se, en atenció a aquestes pràctiques, si liquidar La Caputxeta Vermella de les nostres biblioteques ens deslliurarà del sexisme present en la nostra societat; si el desconeixement d’un extens i variat corol·lari de contes populars que ha caigut en l’oblit ‒com El tresor de la muntanya blava, Els follets i el sabater o El príncep Danilo‒ no contribueix, precisament, a prendre injustament la part pel tot i adobar el terreny per la cancel·lació cultural d’aquest llegat (Obiols, 2024). No correm el risc de privar els nens i nenes d’una immillorable porta d’accés a l’imaginari compartit que afavoreix l’aprenentatge del llenguatge i de les formes literàries, i contribueix a la socialització cultural a partir de les representacions del món que ens brinda la bona literatura? Tres funcions associades a la LIJ que haurien de refrenar aquest impuls per suprimir, reeditar o immiscir-se en la intimitat de l’experiència literària de petits i joves vinculada a obres que actuen com a crònica d’un temps passat que ens serveix per comprendre com era el món abans de ser com és ara. Tampoc ens sembla encertada, la deriva que fa anys assenyalava Teresa Colomer (2011) i que perviu en l’actualitat: «la banalización de la literatura de tradición oral en innumerables versiones modernas que juegan sin propósito con el imaginario colectivo y que lo reformulan superficialmente sin ampliar su eco interpretativo» (p. 3). Reescriptures i adaptacions que desemboquen en l’esterilització d’aquest corpus format per contes i rondalles populars, obres honestes de gran càrrega simbòlica que fa segles que acompanyen menuts i grans en la comprensió de la nostra complexitat interna acostant-los els grans temes de la vida mitjançant representacions arquetípiques de l’inconscient col·lectiu (Martínez, 2024). I davant del dubte de què cal fer amb certes històries, ens decantem per la prudència.

La rondalla i els seus detalls contextuals són poc importants en el moment màgic d’escoltar-la. El que sí que és absolutament rellevant és la seva escolta simbòlica, la qual, els grans, ja no som capaços de fer […] Les explicacions adultes a vegades poden ser maldestres perquè el que estan entenent és molt diferent del que entenen els infants. La rondalla els explica quelcom intrínsec, a vegades terrible, mostrant un ventall molt ampli de fets i de situacions que poden viure les persones […] Alterar aquest diàleg íntim de l’infant amb el seu propi conflicte és poc prudent. No hi ha una anàlisi social o contextual quan un infant escolta una rondalla, hi ha un procés íntim […] Què hi veuen? Què els volta pel cap cada cop que l’escolten? Francament, no n’hem de fer res. Tancar el llibre ‒o la memòria, si és oral‒ i callar, llevat que facin preguntes (Obiols, 2024, p. 177-178).

Contes populars? Ara més que mai!

Per tot això, apostem per reivindicar i difondre aquest llegat entre les noves generacions, especialment des de l’escola com a espai primordial d’accés a la cultura lletrada i de foment de l’hàbit i el gaudi lector. Mostrar-se contrari a l’adaptació dels originals, tanmateix, no obsta per promoure la seva actualització lingüística, sovint necessària per fer més properes i accessible aquestes històries; per això cal vetllar per versions acurades que en preservin el caràcter i el to amb el qual van ser escrites, i que excel·leixen a l’hora d’ampliar vocabulari i descobrir el poder creatiu i evocador de la paraula. Comptat i debatut, advoquem per mantenir vius els incomptables relats, rellegibles i perdurables, que afavoreixen la sorpresa i la capacitat de conformar imaginaris heterogenis que escapen al rodet de la instrumentalització de la LIJ i el didactisme, del políticament correcte i la uniformització cultural. Relats per ser llegits en veu alta, sols o acompanyats com els que compartim en la selecció de recomanacions lectores que trobareu al final de l’article i que difícilment us deixaran indiferents.

Advoquem per mantenir vius els incomptables relats, rellegibles i perdurables, que afavoreixen la sorpresa i la capacitat de conformar imaginaris heterogenis que escapen al rodet de la instrumentalització de la LIJ i el didactisme, del políticament correcte i la uniformització cultural

Enfront discursos paternalistes o repressius, acostem a infants i joves aquella literatura arriscada i compromesa amb la llibertat creativa que va convertir-nos en els lletraferits que som avui. Estem convençuts que la millor manera de formar lectors més lliures i competents és confiar en la seva capacitat per llegir i construir sentit personal del món que els rodeja convidant-los a transitar per obres diverses i de qualitat, incòmodes, desafiants o subversives que no eviten el conflicte ni l’ofensa que pugui generar la seva recepció. Com recordava Colomer (2002): «No s’aprèn a llegir llibres difícils només llegint llibres fàcils» No prescindim de la complexitat, la ironia, la irreverència, el simbolisme o la imaginació. No els donem gat per llebre. 

Bibliografia

COLOMER, T. (2002). La intervenció educativa en la formació de lectors. L’Arc: quadern informatiu de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, 15, 26-34.

COLOMER, T. (2011). La literatura infantil: una minoría dentro de la literatura. CLIJ, Cuadernos de literatura infantil y juvenil, 240, 32-41.

DURAN, Teresa (2023). Quanta hipocresia! Llibres al replà. https://llibresalrepla.cat/?p=6643

IBBYCAT (2023, febrer) Comunicat per una LIJ lliure de censura i correcció política, arran de la polèmica de Roald Dahl. https://www.ibbycat.cat/comunicat-arran-de-la-polemica-per-la-reescriptura-de-les-obres-de-roald-dahl/

MARTÍNEZ, Piu (2023). Canvi de paradigma o estratègia comercial? Una reflexió sobre política, infància i literatura. Faristol (97), 5-8.

MARTÍNEZ, Eva (2024). Educación y cancelación: sentar al lobo en el rincón de pensar. A N. Obiols (ed.) Contes i cancel·lació cultural: Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes. Edicions de la Universitat de Barcelona (Pedagogies UB).

OBIOLS, Núria (ed.) (2024). Contes i cancel·lació cultural: Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes. Edicions de la Universitat de Barcelona (Pedagogies UB).

Recomanacions lectores

AFANÀSSIEV, Alexandr. (2023). L’ocell de foc i altres contes russos. Ivan Bilibin (il.) Margarida Ponsatí-Murlà (trad.). Libros del Zorro Rojo.

ALEMAGNA, Beatrice. (2022). Adeu, Blancaneu. Bel Olid (trad.). Combel.

ANDERSEN, Hans Christian. (2015). Rondalles d’Andersen. Arthur Rackham (il.) Josep Carner i Marià Manent (trad.). Joventut.

CLOTET, Narcís (2024). Rondalles inoblidables de les terres de parla catalana. Loncle (il.) Grata Lectura.

DOUZOU, Olivier. (2022). Rínxols d’Or i els tres ossos. Teresa Duran (trad.) Kalandraka.

FANLO, Àfrica. (2017). La llegenda del cavaller Sant Jordi. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

GRIMM, Jacob i Wilhelm. (2007). Les millors rondalles dels germans Grimm. Joma (il.) Albert Jané (adapt.). Combel. 

LEPRINCE DE BEAUMONT, Jeanne-Marie. (2024) La Bella i la Bèstia. Francesca dell’Orto (il.) Jordi Vidal (trad.). Baula.

GRIMM, Jacob i Wilhelm. (2010). Hansel y Gretel. Lorenzo Mattoti (il.) Neus Aymerich (trad.). Libros del Zorro Rojo.

PERRAULT, Charles. (2019). El petit Polzet. Pere Formiguera (il.) Albert Jané (adapt.). Associació de Mestres Rosa Sensat.

POTTER, Beatrix. (2019). La Caputxeta Vermella. Hellen Oxenbury (il.) Francesca Martínez Planas (trad.). Joventut.