Aquests primers dies del mes de maig, coincidint amb la matriculació a l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat, comprovo en el programa que és, la 49ª edició i ràpidament són molts els records i imatges que em vénen al cap.
La meva primera vivència d’Escola d’Estiu és la segona que es realitzava, jo era una estudiant, molt jove, de segon de magisteri a l’escola Normal i em va resultar molt xocant: l’organització, gairebé autoorganització, aquells dinars compartits amb taules molt llargues, l’ambient musical i cultural entre classes, el debat sobre temes pedagògics, democràtics i de coneixement d’unes èpoques històriques que mai se’ns havien explicat,… i tot era en català.
Més endavant vaig saber que d’aquell “fer escola” pensant amb els infants i intentant que cadascú desenvolupi les seves possibilitats creatives, investigadores … se’n deia escola nova i/o activa i que aquell moviment ens connectava amb l’escola de l’època de la Mancomunitat i de la República i dels bons Mestres (homes i dones) que es reunien durant les vacances, el mes d’agost, en el que anomenaren Escola d’Estiu. Dels anys 1914 al 1918 encara amb la grafia pre-normativa d’Istiu.
D’aquest nou recompte, que ja hem arribat a la 49, en podem distingir tres etapes. La de la clandestinitat, del 66 fins a la mort del dictador, la de l’època de la transició, del 76 fins que la Generalitat assumeix competències en educació i , de l’inici dels anys 80 fins avui.
Cada etapa té els seus moments per valorar-la però el que sovint trobo a faltar, si és que la història és verídica, és la sensibilitat dels governants de la Mancomunitat i de la República vers els Mestres i la seva feina.
Un sol exemple recollit en la crònica de la setmana final de l’Escola d’Estiu del 32, en la recepció al Palau de la Generalitat, el dilluns, dia 22, l’honorable President de la Generalitat, senyor Francesc Macià, dirigint-se als mestres que hi acudiren: “Si hi ha una preocupació en l’ànim meu,-digué-, és la d’insistir en l’enlairament dels mestres a la categoria autèntica i legítima d’educadors i formadors del poble. Us saludo, doncs,-afegí- desitjant que persevereu en aquesta magnífica obra.”
