El passat 21 d’octubre donàvem el tret de sortida a la campanya de micromecenatge per aconseguir finançar “No t’aturis”, projecte documental sobre un grup d’estudiants de segon de batxillerat. Durant un any i mig, la nostra càmera ha seguit els protagonistes en la seva vida quotidiana. Hem vist com s’angoixaven, com dubtaven, com aprenien i com s’enfrontaven a nous reptes. I, durant aquests gairebé quaranta dies de campanya, nosaltres també ens hem angoixat, hem dubtat, hem après i hem hagut de superar molts reptes que no ens esperàvem.
En el nostre cas, hem conegut entitats educatives amb les quals compartim valors i maneres de fer i hem creat interessants sinèrgies. Una d’aquestes entitats ha estat l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Potser el més positiu d’haver d’organitzar una campanya de micromecenatge és que entres en contacte amb la gent a qui li interessa el teu projecte abans que el tinguis acabat. I això fa que la teva feina s’enriqueixi. En el nostre cas, hem conegut entitats educatives amb les quals compartim valors i maneres de fer i hem creat interessants sinèrgies. Una d’aquestes entitats ha estat l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Gràcies al seu suport hem pogut transmetre el nostre missatge a una comunitat compromesa amb la millora de l’educació, com nosaltres. Més enllà de les contribucions monetàries, diversos docents i experts en educació ens han retroalimentat, donant el seu parer sobre el projecte i enriquint-lo a cada moment. Hem descobert aspectes del nostre documental que ni tan sols érem conscients que estàvem treballant!
De fet, és gràcies a tots ells que vam detectar que “No t’aturis” podria ser una bona eina didàctica per l’aula. Els mateixos protagonistes (adolescents, estudiants) passarien a ser espectadors i receptors de l’experiència. Al principi mai vaig pensar que la pel·lícula tindria un complement indispensable en forma de guia didàctica per treballar amb l’alumnat i ara no em puc imaginar el projecte sense aquest element.
L’INS Milà i Fontanals, situat al Raval, acull estudiants de procedències diverses i demostra cada dia que la barreja de diferents procedències pot sumar en positiu
Durant aquests dies de campanya hem tornat a l’INS Milà i Fontanals, on es va filmar el documental, per acabar de gravar algunes seqüències pendents. Ha estat com tornar a casa. Aquest centre d’ensenyament públic, situat al Raval, acull estudiants de procedències diverses i demostra cada dia que la barreja de diferents procedències pot sumar en positiu. Vam triar aquest institut perquè participa en el programa “Cinema en curs”, i que, per tant, està familiaritzat d’alguna manera amb les arts i el cinema.
L’institut ens ha facilitat la feina des del primer dia, a escala institucional però també des del compromís personal dels treballadors: professors, personal no docent i equip directiu. La tutora dels nostres protagonistes és un clar exemple d’aquest compromís, tant amb l’alumnat com amb el nostre projecte. “No t’aturis” no podria haver existit sense el seu suport, però tampoc sense el suport i la paciència dels protagonistes. Ha estat un luxe poder caminar al seu costat durant aquest any i mig, ser testimonis silenciosos del seu creixement personal i rebre contínuament la seva energia. Són ells qui realment han construït el documental sense adonar-se’n i els que li han donat forma.
I amb ells hem arribat fins aquí: estem a l’última setmana de campanya a Verkami, a punt de fer el cim. Hem avançat, però no hem arribat encara als deu mil euros que ens permetran acabar el documental i elaborar la guia didàctica. Són dies d’inquietud i nerviosisme, però també d’esperança. Haurà valgut la pena tot l’esforç? Podrem finalment acabar el projecte? Es podrà elaborar i publicar la guia? Si no ho aconseguim, ens quedarem amb l’aprenentatge, l’experiència a la memòria, els bons moments que hem viscut. Però si ho aconseguim, l’any 2016 podreu veure la pel·lícula acabada i treballar-la amb la guia didàctica. Us asseguro que us agradarà! Ens ajudeu a aconseguir-ho?
