Molts centres escolars tenen un bon costum. En acabar un trimestre o al final de curs organitzen una jornada de portes obertes. Unes hores perquè familiars, amics i veïns del centre hi puguin accedir i participar del que s’hi fa allà dins. Aquesta pràctica està en línia d’allò que ens agrada repetir, l’educació es responsabilitat de tota la tribu. Hi haurà centres on l’alumnat oferirà alguna representació, un concert, una obra de teatre. D’altres exposaran treballs fets al llarg del curs o del trimestre que acaba, i d’altres organitzaran una celebració o festa conjunta per a tota la comunitat educativa.
Pensant amb aquestes activitats m’adono que potser no té massa sentit parlar d’obertura del centre escolar a l’entorn. M’explico: el centre docent és un element més de la societat: està dins la societat, no s’ha d’obrir a l’entorn, perquè ja és part de l’entorn. És un membre més de la tribu educadora. Per tant entra dins el funcionament normalitzat que hi participi tota la comunitat, s’obren les portes de l’escola com s’obren altres portes d’institucions i associacions properes, és un dels papers que li toca al sector ensenyants. Com a membres de la tribu educadora hi col·laboren amb la seva especificitat però no són la part més important: la societat actual els atorga un paper excessiu que no es correspon amb la funció d’educar entesa amb sentit ampli. Recordem que fins hi tot els teòrics de PISA ens diuen que les seves proves mesuren competències que s’han adquirit al llarg dels quinze anys de vida dels nois i les noies… i avisa que aquestes competències s’han assolit gràcies a totes les instàncies educatives que han actuat amb aquests adolescents; i, per reblar el clau, ens informa que la influència de l’escola no és determinant en cap cas en les competències que han aconseguit els alumnes.
Si entenem l’educació en el seu sentit ampli tot el que es fa a l’escola té a veure amb la comunitat i a l’inrevés
Però sí és determinant la relació estreta entre tota la comunitat. Si entenem l’educació en el seu sentit ampli tot el que es fa a l’escola té a veure amb la comunitat i a l’inrevés. Fixem-nos en un aspecte concret: la presentació de treballs fets per l’alumnat. Malgrat el departament no dóna un suport seriós, a molts centres de primària i uns quants de secundària s’estan globalitzant els aprenentatges. El treball globalitzat o per projectes s’està obrint camí. Al globalitzar eduquem de manera plena, fem educació integral. Els treballs globalitzats acaben de ser del tot globals si, al costat d’alumnat i professorat, hi participen les famílies, els veïns, els amics contemplant els resultats dels treballs i participant a la seva manera del mateix treball. És important i complementari tenir interès perquè més persones sàpiguen dels seus resultats, de les il·lusions que hi han esmerçat els seus autors, dels esforços que hi han dedicat, de les ganes de fer un bon treball, de les satisfaccions un cop la feina està acabada… És una vivència personal que s’encomana i se’n fa partícip als més propers (família i amics). I els ensenyants, membres de la tribu educadora, acompleixen el paper que se’ls demana.
