Les persones que ens dediquem a l’educació des de dins i fora dels centres escolars tenim clar que és una tasca complicada i alhora meravellosa, però que ens implica a totes les persones de la societat. Si tota la comunitat n’és responsable, també tota la comunitat influeix en allò que transmetem a infants i adolescents. Mestres, professores i professors, pares i mares, educadors de lleure, monitores esportives, membres de centres cívics, de grups infantils i juvenils, educadors i educadores socials… dediquem moltes hores a intentar que s’eduquin amb uns valors i criteris de solidaritat, d’ajuda, de relacions personals igualitàries…
Hi ha altres persones que també formen part de la comunitat i que actuen amb altres valors i criteris, i que lògicament també ens impacten a la resta. Els espais educatius no són bombolles aïllades: tant els adults com els infants estem immersos en la situació general. No hi ha cap pantalla que ens protegeixi. Així, veiem com els governants europeus es venen els valors i els criteris per un plat de llenties. Són capaços de rebaixar les mesures de protecció social dels treballadors per aconseguir, davant el xantatge del Regne Unit, que aquest estat continuï dins la Unió Europea, continuï formant part de l’Europa dels mercaders i dels capitalistes. Podem contrarestar les influències malèfiques?
On queda als ulls dels adolescents la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte a totes les persones?
Què podem explicar als nostres infants, que s’adonen del tracte inhumà que estan rebent els milions de persones que fugen d’un conflicte provocat pel control dels recursos i de la situació estratègica de Síria i les seves costes? On queda als ulls dels adolescents la solidaritat, l’ajuda mútua, el respecte a totes les persones? Com explicar-los que, els valors que intentem inculcar, les persones que manen se’ls salten tranquil·lament en funció d’uns interessos econòmics? D’uns interessos, a més, que només beneficien uns quants poderosos.
Com educar en la solidaritat i el respecte a totes les persones, sigui quina sigui la seva ètnia, nacionalitat, religió, gènere, orientació sexual… si davant els fets de París o Brussel·les s’assenyalen unes persones com a enemigues en funció de les seves suposades creences? Per què arran de les persones assassinades a Brussel·les s’han fet manifestacions i minuts de silenci arreu d’Europa i quan, uns dies després, assassinen també desenes de persones al Pakistan no es fa el mateix? Com explicar a joves i adolescents que totes les persones som iguals i totes tenim els mateixos drets?
Com fer educació antiracista i intercultural quan l’opinió publicada i part de la pública divideix els habitants d’Europa entre bons i dolents
Com fer educació antiracista i intercultural quan l’opinió publicada i part de la pública divideix els habitants d’Europa entre bons i dolents, entre favorables i contraris a la civilització occidental, presentada com la bona? Com animar joves i adolescents a conviure malgrat les diferències que tots tenim si seguim separant-nos entre nosaltres i ells?
Els mitjans de (des)informació ens diuen que nosaltres, malgrat que estem bombardejant Síria, per exemple, ho fem en defensa de la civilització i no per controlar els recursos energètics. Sembla que no hem avançat gaire des de l’època de les croades, que de petit vaig estudiar que es van dur a terme per defensar el cristianisme enfront dels infidels musulmans. Es veu que els interessos comercials no hi tenien res a veure. I educadors i educadores animant a dir les veritats, animant a no enganyar!
No se’ns escapa que avui educar no és fàcil. Mai no ho ha estat, però potser estem vivim uns temps d’incertesa que ho dificulten una mica més
No se’ns escapa que avui educar no és fàcil. Mai no ho ha estat, però potser estem vivim uns temps d’incertesa que ho dificulten una mica més. Si és veritat que l’educació correspon a tota la comunitat, quan aquesta comunitat no té clar, majoritàriament, cap on anem, quan no té clar quins són els valors adequats per a les noves generacions, les dificultats augmenten. Quan la persona no és el centre de totes les actuacions, quan els beneficis econòmics d’uns quants passen per davant de les necessitats de la majoria de la població… per educar, per ajudar a l’educació d’infants i adolescents, cal anar clarament contra corrent. Quan s’ofereixen classes d’economia a instituts impartides per iniciativa d’entitats bancàries, responsables de la greu situació econòmica i social que viu la gran majoria de la nostra societat, es fa obligatori plantar cara. Dir no a aquesta manera de viure, a aquesta manera de fer-nos combregar amb rodes de molí, a fer-nos creure que el sistema actual és l’únic possible… un sistema on els poders econòmics dominen el poder polític, els governs elegits democràticament.
Totes les persones que ens dediquem, professionalment o voluntària, a l’educació hem de posar el nostre gra de sorra per transformar la situació actual. Hem de canviar la manera d’educar, donar protagonisme a infants i adolescents, posar-los al centre dels nostres interessos per ajudar-los a pensar autònomament, de manera crítica, i a prendre les seves pròpies decisions, escoltant tothom però sense deixar-se manipular. I com a ciutadans potser també ens toca donar suport a les iniciatives que lluiten per transformar les nostres comunitats.
[i] Educar en temps d’incerteses, títol d’un llibre de Francesc Carbonell (2004)
