Autor: Marta Pla i Llumà

Tot el que passa al món no pot ser aliè a l’escola. L’escola és al món i és el món. No té sentit estudiar què passa a la Roma del segle primer i passar per alt els naufragis de milers de persones que moren mentre intenten arribar a Europa, o fer els ulls clucs al desnonament dels veïns de la casa del costat.

Com a mestres, aquest curs ens proposem aconseguir una escola equitativa, inclusiva i connectada al món i treballarem, tal com dèiem a les conclusions de la 52a Escola d’Estiu, per anar més enllà dels canvis metodològics, reformular l’escola mirant sempre la infància, i creant des del present projectes plens de futur que trenquin la dualitat entre escola i vida.

És hora de fer evident que el camí del canvi no és un aparador per aconseguir més matrícula, sinó que és una feina feta en profunditat, des del rigor de posar en pràctica allò que sabem que funciona, perquè en tenim uns referents teòrics i unes pràctiques que ho fan real.

Perquè els mestres no parem mai d’aprendre i la curiositat ens empeny, perquè necessitem compartir els nostres somnis i utopies amb companys i companyes que lluiten per una escola millor, perquè sempre busquem noves maneres d’ajudar els infants i els joves a créixer, perquè com a mestres estem compromesos a fer una societat més justa i equitativa, perquè pensem que l’activitat de l’infant és la font de l’aprenentatge, perquè ens sentim responsables de la nostra formació, i perquè treballem amb passió, humor i entusiasme. Vols encara més motius?

T’imagines una escola sense deures, sense exàmens, sense assignatures…? Us imagineu un institut sense claus per tancar portes, sense pissarres, sense aules…. On les úniques notes que hi hagi siguin les musicals? T’imagines una escola que aculli tots els nens i nenes siguin com siguin i vinguin d’on vinguin? T’imagines una escola on els mestres tinguin llibertat per fer i els infants llibertat per decidir? Us imagineu un institut on els nois i noies avancin en el seu projecte de vida aprenent els uns dels altres? Et sembla tot plegat massa utòpic, impossible, difícil?

Posem tots els esforços per educar per la pau, per fer persones lliures i amb criteri, i perquè tots plegats siguem transmissors de models de pau, amb la música com a altaveu.

A Rosa Sensat som compromís, som participació, creativitat, xarxa, recerca, utopia, diversitat, som formació, som acció i emoció, som història, present i futur. Som mestres.

No es tracta de prohibir, sinó de convertir el mòbil en una eina més de treball a l’aula. I, sobretot, es tracta d’educar a fer-ne un ús responsable.

Fa uns dies els diaris publicaven la notícia que un ajuntament del Maresme havia decretat la prohibició dels mòbils a les escoles i instituts del seu municipi. Al Facebook de Rosa Sensat, que es va fer ressò de la notícia, hi va haver opinions tant a favor de la mesura com en contra. Quina responsabilitat tenim des de les escoles i instituts sobre aquest tema? Em sembla que el que cal no és prohibir, sinó educar. Fa més de deu anys, o potser més de quinze, que als instituts ens trobem amb el “problema”: què fem amb els mòbils? Recordo…

El dia 5 de novembre vam reiniciar el cicle de cinema que organitza Rosa Sensat juntament amb la Filmoteca de Catalunya i el Departament de Cultura “Educar i aprendre”. La pel·lícula programada per aquest dia va ser Elephant de Gus Van Sant, (2003), basada en la massacre que hi va haver el 1999 a l’institut Columbine, a l’estat de Colorado dels EUA, on tretze persones van ser assassinades per dos companys. En veure la pel·lícula, des del primer instant, vaig experimentar un sentiment profund d’inquietud i d’incomoditat. Perquè el director juga amb el fet que l’espectador ja sap el que…