Autor: Redacció

Des del centres escolars podem lluitar contra les segregacions humanes: no segregant ningú a les escoles ni a les aules. Migrants de països pobres, gitanos amb pocs recursos, famílies empobrides… no estan en pla d’igualtat per escollir centre. Com qui vol entrar a Europa i no està en igualtat de condicions per fer-ho.

La pedagogia és aquest art i aquesta ciència humil que mira de conjugar la confiança i l’exigència, que convida amb insistència però que no obliga, que exerceix la comprensió i que alhora avalua, que interpel·la la consciència de cada individu perquè es decideixi a provar, a aprendre, fins i tot a equivocar-se.

Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.

Necessitem tots i totes, ensenyants, educadors i la resta de la societat aconseguir relaxació, que arribi una calma social, pensar abans d’actuar, opinar amb coneixement de causa, no deixar-nos portar per allò que fan o diuen altres.

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Sempre he pensat que hi hauria d’haver més permeabilitat entre les diferents etapes educatives quant a metodologies docents i a reflexió pedagògica. Per exemple en el meu camp, em sembla interessant que els professors de secundària coneguin com aprenen a llegir i a escriure els infants a primària per configurar una reflexió global sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que ens donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”.

Preocupa el discurs que avala l’avenç científic i diu que millorarà la qualitat educativa (i empresarial). És un discurs que es fonamenta en estudis que mesuren l’impacte que genera la robòtica en l’alumnat (sempre positiu, és clar) i amb una credibilitat encara per contrastar

Potser no en teníem prou amb els informes PISA, les proves periòdiques d’avaluació externa, els exàmens acadèmics de final de curs, de cicle, d’accés… Ara, torna a bufar un nou-vell corrent avaluador més, que se sustenta en corrents ideològics diversos i contradictoris, tots força lluny del que és i ha de ser l’escola d’avui.

Avui són els mitjans de comunicació el principal agent constructor de la memòria i de la consciència col·lectiva. El desenvolupament de nous mitjans de comunicació ha suposat una greu amenaça per al predomini de la paraula impresa, i sens dubte està canviant fonamentalment la nostra manera de fer servir el llenguatge.,