Autor: Xavier Besalú

Joaquim Franch, com s’ha escrit, va ser un pedagog total, conegut sobretot per les seves aportacions i experiències en l’àmbit de l’educació en el lleure (casals, colònies, campaments, agrupaments escoltes, esplais, etc.), però va reivindicar sempre per a si mateix la qualitat i l’ofici de mestre. Els seus anys de formació i docència van coincidir amb el període que, dins del pensament pedagògic, l’hegemonia la tenien les visions crítiques sobre institució escolar, algunes de les quals fins i tot anunciaven la seva mort! Són els anys de la sociologia de la reproducció i la correspondència, que posen en relleu la…

En la catalanització de l’escola hi ha tingut un paper de primera magnitud el professorat, que ha liderat il·lusionadament durant molts anys aquest projecte i que ha estat el model de llengua per a molts dels nois i noies que vivien en entorns no catalanoparlants. Aquells moments d’engrescament, per molts motius, s’han tornat en desencís i resignació diu el professor Xavier Besalú en aquest article.

La manca d’espais i temps on s’empri la llengua catalana pot comportar la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres entorns, a part de l’escola, per aprendre-la.

La pedagogia és aquest art i aquesta ciència humil que mira de conjugar la confiança i l’exigència, que convida amb insistència però que no obliga, que exerceix la comprensió i que alhora avalua, que interpel·la la consciència de cada individu perquè es decideixi a provar, a aprendre, fins i tot a equivocar-se.