Browsing: General

No estem davant d’una guerra de civilitzacions, ni d’una ofensiva contra els valors que alguns qualifiquen d’euro­peus, sinó que aquí s’expressa un conflicte doble: la lluita per una redistribució més equitativa dels recursos, en un moment d’extraordinària polarització de les desigualtats, per part de sectors abandonats a la seva sort, i una lluita pel reconeixement com a ciutadans de ple dret, sense que per aconseguir-ho es vegin obligats a renunciar a la seva identitat, a ser qui volen ser.

A partir del curs vinent podrem afegir, a la informació sobre els infants que inicien el parvulari, l’informe pediàtric, que, segons se’ns diu, té com a objectiu «agilitzar la detecció precoç i el tractament de possibles dificultats d’aprenentatge». El podria entendre per als infants amb problemes físics, psíquics o sensorials, encara que generalment estan atesos en serveis especialitzats –CREDA, CDIAP… Per a la resta, em sembla una violació de la seva intimitat.

Potser seria més adequat fer com han fet altres pobles democràtics i portar a les aules de manera sistemàtica i fixada en el currículum, la memòria històrica. Per memòria històrica s’entén, senyor ministre, el descobriment social de la història immediata, plena de violència i de dolor, oculta per interessos ideològics, on també hi tenen cabuda les víctimes del terrorisme.

Reivindiquem avui, en la nostra societat on la figura del mestre ha estat desprestigiada i molt mal entesa, el desig, la vocació, les ganes de ser-ho.

Totes les persones, els ensenyants també, podem tenir les nostres creences, que ens poden ajudar a viure i a ser feliços, però… tenim dret a induir els infants que s’hi acostin? Tenim dret a traspassar creences a infants o adolescents que es fien de nosaltres, que esperen que no els enganyem, que esperen que els ajudarem a créixer i a madurar amb un xic d’esperit crític? Criticarem, amb raó, el nou currículum de religió de la LOMCE, que implica explicar creences religioses a l’alumnat: només les creences religioses són criticables?

El canvi comença per un mateix: la reflexió, el compartir, la implicació en el barri, en organitzacions properes a nosaltres… Entre tots i totes necessitem anar teixint aquest entramat de relacions i, sense adonar-nos-en, a poc a poc, sense presses ni pressions, gaudint del compartir i de l’aprenentatge que això ens suposa, aquesta xarxa s’anirà ampliant.