Amb el pas dels anys, la societat catalana anem perdent memòria, valors, i sembla que ens acomodem a fer créixer desigualtats i injustícies.
Era la primavera del 2002 quan vam impulsar una iniciativa legislativa popular per a la creació de llars d’infants de qualitat. El seu origen era la manca de voluntat del govern de CiU per ajudar a mantenir les llars d’infants o escoles bressol municipals, i la necessitat de les famílies de fer compatibles les responsabilitats laborals o socials amb les familiars. Malgrat aconseguir les firmes en el temps previst i ser presentada el 30 de desembre del 2002, no se n’aconsegueix l’aprovació definitiva com a llei fins al juliol del 2004, amb la Generalitat presidida per Pasqual Maragall.
El seu objectiu, a més de la creació de trenta mil places noves i que aquestes es mantinguin en el futur, pretenia, i així constava, que «per mitjà del departament competent en matèria d’educació, el Govern ha de garantir el caràcter educatiu, la qualitat i els requisits mínims que han de complir els diversos models de llars d’infants que la realitat catalana exigeix, i ha de considerar aquestes com una part del sistema educatiu».
Malauradament, estem comprovant que de nou amb un govern de CiU es deixa sense partida pressupostària l’educació dels infants de 0 a 3 anys i es delega la competència en els ajuntaments i/o les diputacions perquè hi donin resposta.
L’educació dels més petits està demostrant la seva importància en molts i variats estudis, no solament per la manera com es desenvolupen els infants quan creixen, sinó també en la manera com els països progressen.
Serà, doncs, de nou necessari impulsar una iniciativa legislativa popular per aconseguir una educació de qualitat i de respecte absolut als infants?