Browsing: General

Hem tingut eleccions generals. Hem aguantat una llarga campanya electoral que ha inclòs debats uns dies abans de la data electoral. Els comentaristes o tertulians polítics (aquests tertulians que hi entenen de tot) han explicat que als debats s’ha parlat molt poc d’educació. Discrepo. S’ha parlat poc d’ensenyament però molt d’educació.

Jaume Cela presenta avui un nou llibre on desenvolupa ple de reflexions pedagògiques que no ens deixen indiferents. Jaume Centelles ens en fa una ressenya per anar obrint boca.

En la catalanització de l’escola hi ha tingut un paper de primera magnitud el professorat, que ha liderat il·lusionadament durant molts anys aquest projecte i que ha estat el model de llengua per a molts dels nois i noies que vivien en entorns no catalanoparlants. Aquells moments d’engrescament, per molts motius, s’han tornat en desencís i resignació diu el professor Xavier Besalú en aquest article.

Jaume Cela parla de persones o institucions que tenen com objectiu tenir cura dels altres, que es donen amb generositat, que en temps líquids assumeixen la responsabilitat d’ajudar als col·lectius que ho necessiten.

La manca d’espais i temps on s’empri la llengua catalana pot comportar la segregació sistemàtica de l’alumnat que no disposa d’altres entorns, a part de l’escola, per aprendre-la.

L’autor parla sobre la recent proposta de crear un cos únic de docents per a tot l’ensenyament obligatori. Una proposta, que ha obert un necessari i interessant debat entre els mestres i professors.

Darrerament es torna a parlar força d’avaluació. La gran majoria estem acostumats a que ens posin notes o a posar-ne. Han estat molts anys fent-ho, unes quantes generacions ho han patit. Reflexionem-hi. La pressió de la nota existeix i molt. Prèviament o posterior, la pressió per arribar a la Universitat. Nota alta dóna prestigi, apropa als estudis superiors: la nota baixa evidentment no té prestigi i aboca a la Formació Professional.

L’autora parla de la motivació a jugar dels infants, una motivació que surt de dins de cada infant i no pas de la mirada adulta, que massa vegades ve amb uns objectius prefixats i que tendeixen massa sovint a separar el joc de l’aprenentatge, donant més valor a aquest últim.

El Grup de Recerca per a l’Avaluació Formativa i Formadora (GRAFF) inicia les col·laboracions en aquest blog de Rosa Sensat parlant sobre l’ordre d’avaluació de secundària que es va aprovar el passat més de juliol, que ha suscitat opinions contraposades en el si dels claustres i dels equips directius, i que els membres del grup consideren necessària.

La pedagogia és aquest art i aquesta ciència humil que mira de conjugar la confiança i l’exigència, que convida amb insistència però que no obliga, que exerceix la comprensió i que alhora avalua, que interpel·la la consciència de cada individu perquè es decideixi a provar, a aprendre, fins i tot a equivocar-se.