Browsing: General

Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.

Necessitem tots i totes, ensenyants, educadors i la resta de la societat aconseguir relaxació, que arribi una calma social, pensar abans d’actuar, opinar amb coneixement de causa, no deixar-nos portar per allò que fan o diuen altres.

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que ens donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”.

Preocupa el discurs que avala l’avenç científic i diu que millorarà la qualitat educativa (i empresarial). És un discurs que es fonamenta en estudis que mesuren l’impacte que genera la robòtica en l’alumnat (sempre positiu, és clar) i amb una credibilitat encara per contrastar

En una societat en què es dona tanta importància a la imatge que projectem als altres, sembla haver-hi la necessitat de fer una operació d’estètica epidèrmica i superficial, que ja no només afecta els espais i materials, sinó que és una intervenció que afecta també la imatge de l’equip que s’ofereix..

Potser no en teníem prou amb els informes PISA, les proves periòdiques d’avaluació externa, els exàmens acadèmics de final de curs, de cicle, d’accés… Ara, torna a bufar un nou-vell corrent avaluador més, que se sustenta en corrents ideològics diversos i contradictoris, tots força lluny del que és i ha de ser l’escola d’avui.

Avui són els mitjans de comunicació el principal agent constructor de la memòria i de la consciència col·lectiva. El desenvolupament de nous mitjans de comunicació ha suposat una greu amenaça per al predomini de la paraula impresa, i sens dubte està canviant fonamentalment la nostra manera de fer servir el llenguatge.,

Fa temps i temps que diem que estem en època de canvis, altres diuen que estem en un canvi d’època i ara, algunes persones, ens comencen a plantejar que hi haurà una metamorfosi del món que coneixem. Davant la incertesa i el dubte del futur, l’educació , i més en concret l’escola, ha de ser un mitjà de transformació.

Podem intentar ajudar a l’educació d’infants i adolescents perquè impulsin un món diferent i millor o bé per animar-los a adaptar-se amb possibilitats d’èxit al món i a la societat actuals. Per aconseguir un canvi de debò hauríem de plantar cara al sistema econòmic neoliberal que ens domina i que està impregnant l’ensenyament de mercantilisme i de molt de màrqueting.