Browsing: llibertat
Veiem amb perplexitat com creixen els discursos negacionistes on els agressors troben estímul i impunitat per continuar exercint tot tipus…
Ens revoltem contra la (in)justícia patriarcal i contra professionals que es creuen el SAP, encara que no tingui cap fonamentació…
Sílvia Majoral fa una reflexió sobre el disseny dels espais i la seva adaptació als infants.
Quins han de ser els agents que han d’intervenir per aconseguir espais exteriors i interiors més rics i pràctics pels infants?
Cal que els educadors –pares, mestres, professors, monitors d’esplai- tinguem el mes de novembre associat a la Convenció dels Drets dels Infants per, almenys una vegada a l’any, debatre i reflexionar sobre els seus articles.
Entrevista a Salomó Marquès, autor del llibre ‘1939: l’exili del magisteri a Catalunya’, una investigació que va començar fa més de vint anys i la qual recull el nom de gairebé 600 de mestres que van haver de marxar després de la guerra, “i que en realitat són molts més, perquè hi ha una part que s’ha perdut perquè fins i tot han mort els alumnes que van tenir”.
En la catalanització de l’escola hi ha tingut un paper de primera magnitud el professorat, que ha liderat il·lusionadament durant molts anys aquest projecte i que ha estat el model de llengua per a molts dels nois i noies que vivien en entorns no catalanoparlants. Aquells moments d’engrescament, per molts motius, s’han tornat en desencís i resignació diu el professor Xavier Besalú en aquest article.
Els darrers mesos, el debat sobre el pensament crític ha estat marcat per les batalles sobre l’adoctrinament a l’escola. Batalles en les que no es vol aclarir per a què volem l’escola i quina mena de persones i ciutadans volem que surtin després d’haver passat per ella.
Des del centres escolars podem lluitar contra les segregacions humanes: no segregant ningú a les escoles ni a les aules. Migrants de països pobres, gitanos amb pocs recursos, famílies empobrides… no estan en pla d’igualtat per escollir centre. Com qui vol entrar a Europa i no està en igualtat de condicions per fer-ho.
Tot el que passa al món no pot ser aliè a l’escola. L’escola és al món i és el món. No té sentit estudiar què passa a la Roma del segle primer i passar per alt els naufragis de milers de persones que moren mentre intenten arribar a Europa, o fer els ulls clucs al desnonament dels veïns de la casa del costat.
Són conscients els membres de Societat Civil Catalana que els conflictes escolars, en la seva gran majoria, es resolen parlant i no ficant pel mig els tribunals? Si el primer pas és la denúncia no anem per bon camí perquè es destrueix el principi de confiança que ha de presidir les relacions família-escola.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024