Jaume Funes fa una reflexió sobre els suposats drets dels pares a condicionar i seleccionar continguts i mètodes sobre allò que consideren que han de fer o no han de fer a l’escola els seus infants i adolescents.
Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.
M’agrada perquè considera que els adolescents i les adolescents són persones interessants, molt interessants, que tenen un munt de coses a dir, a dir-nos, sobretot a dir-nos però quan ells volen, no quan nosaltres volem.
Què pensem fer amb aquells nens, nenes i joves que no s’adapten als requeriments que fa la societat a través de l’escola. Acostumem a catalogar-los com a “fracàs escolar”. Acceptar, ni que sigui amb pena, que un noi o una noia als setze anys és un fracàs és molt greu i només evidencia que no ens hem pres la molèstia de llegir la definició que dóna el diccionari de la paraula “fracàs”.
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2024
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.