Joana Cifre i Clarissa Castaño són dinamitzadores del Consell d’Infants de Sant Feliu de LLobregat
És ja ben conegut per tothom que la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets dels Infants va proclamar el dret dels menors a la participació l’any 1989. Es tracta d’un dret jurídicament establert que serveix per millorar el funcionament dels àmbits on es produeix i constitueix un mitjà excel•lent (per no dir el millor) per a la formació de la ciutadania en els valors democràtics (Trilla i Novella, 2011).
Sabem que els nens i les nenes han d’estar exposats a les competències i responsabilitats que suposa viure en una democràcia per tal d’adquirir-les gradualment i guanyar autoconfiança mitjançant la pràctica (Hart, 1992). Per tant, ja fa més de vint anys que socialment es reconeix la necessitat i el dret a la participació infantil, però l’adult no sempre està disposat a acceptar les opinions i les decisions dels infants.
A banda de la participació institucional que es pugui practicar dins les escoles o a les entitats de lleure, l’exercici de la participació comunitària dels infants dins la societat és un àmbit clau per crear ciutadans i ciutadanes conscients i implicats als seus pobles i ciutats. Una de les experiències de participació infantil comunitària són els Consells d’Infants municipals, uns òrgans per a ciutadans menors d’edat que Francesco Tonucci va proposar al seu llibre La ciutat dels infants l’any 1996.
A dia d’avui, hi ha en funcionament una cinquantena d’Audiències públiques infantils i Consells d’Infants repartits pel territori català, dels quals la xarxa de projectes de participació infantil de la Diputació de Barcelona n’agrupa uns trenta. Així doncs, a poc a poc la participació ciutadana es va obrint camí des de les primeres edats.
El Consell d’Infants de Sant Feliu de Llobregat
L’any 1997, per voluntat política i tècnica, es va aprovar la creació del Consell d’Infants de la ciutat de Sant Feliu a un Ple de l’ajuntament. Des de llavors, cada 20 de novembre (Dia internacional dels Drets dels Infants) es constitueix el nou consell format per un nen o nena de cada promoció de 5è i 6è de primària de totes les escoles del municipi. Aquest representant és elegit pels seus companys de classe a partir d’una votació i cada conseller o consellera pot romandre al consell dos anys. D’aquesta manera, cada any es renoven la meitat dels membres. En concret, durant el curs 2013-14 el Consell d’Infants de Sant Feliu ha estat format per 30 nens i nenes.
Cada any el nou consell rep un encàrrec des de l’equip de govern de l’ajuntament del municipi. L’encàrrec és un tema prioritari per al govern, el qual està disposat a incloure la mirada dels infants en la transformació d’una realitat concreta de la ciutat. L’objectiu de l’encàrrec és doble: per una banda, que el consell pugui aportar les seves idees i, per l’altra, que aprengui metodologies i valors de la participació mitjançant aquest projecte. L’elecció del tema de l’encàrrec requereix uns criteris molt clars:
- Ha de ser un tema significatiu i proper als infants i amb sentit per a la ciutat
- Ha d’implicar diferents departaments de l’ajuntament, que prestaran suport tècnic als infants en el disseny de les seves propostes i valoraran els resultats finals
- S’ha de poder desenvolupar en el decurs d’un any d’activitat del consell
- Ha de comportar resultats o canvis, a curt i llarg termini, perquè els nens i nenes del consell els puguin veure i viure dins del context de l’experiència
Per exemple, el curs 2008-09 l’encàrrec girava al voltant de fer difusió dels Drets dels Infants a la seva ciutat. Com a resultat de la feina feta i també arrel d’una trobada territorial de consells organitzada per la Diputació aquell mateix any, els consellers van decidir canviar una de les unitats didàctiques del llibret editat per l’ajuntament que les dinamitzadores fan servir a la formació prèvia a elegir representants a les escoles. Per tant, va ser un encàrrec significatiu, amb implicació de l’ajuntament i amb canvis evidents.
El desenvolupament de cada projecte que s’inicia per l’encàrrec és un procés continuat durant tot l’any d’activitat del consell, que es va articulant a les successives reunions mensuals de treball. Habitualment, la metodologia seguida té un caràcter d’investigació ja que gairebé sempre s’organitza una consulta a la ciutadania afectada (infants, famílies, adults, etc.). En primer lloc, els consellers defineixen el tema de l’encàrrec des de la seva dimensió; estableixen un objectiu a treballar i pensen i dissenyen el procés, així com els materials. A continuació, el consell posa en pràctica la metodologia planificada i recull resultats. Finalment, en fa una anàlisi i n’extreu conclusions. A partir d’aquí, dissenya una proposta per donar resposta a l’encàrrec.
El projecte sempre conclou amb una devolució a l’alcaldia i a l’equip de govern, que sol coincidir amb l’acte de Constitució del nou Consell d’Infants o, de vegades, amb una de les darreres reunions del consell.
La reforma del Parc del Llobregat
Durant el recent curs 2013-14, l’encàrrec que es va encomanar al Consell d’Infants va ser participar a la reforma del Parc del Llobregat, el més gran de la ciutat. Es tracta d’un pulmó verd de 5 hectàrees, situat al barri de Falguera. Abans de la futura reforma, s’hi pot trobar una zona de jocs infantils, pistes de petanca, grans extensions de gespa, molts bancs, un carril bici i un llac. Precisament, aquest llac és un espai que ha generat brutícia i incomoditats, motiu pel qual es va demanar la col•laboració del consell per formular propostes de millora.
Davant el repte de repensar el parc, les dinamitzadores vam proposar un pas previ (gener) d’observació de diferents espais públics per tal d’iniciar-se en el tema i començar a analitzar serveis, usos, virtuts i defectes d’aquests llocs. Per això, cada conseller va escollir una plaça o parc i la va analitzar: com és, que s’hi fa, punts forts i punts febles. Llavors, a una de les reunions del consell es van posar en comú totes les idees que els consellers havien aportat.
Seguint el fil d’aquesta primera trobada, el consell va desenvolupar el projecte de reforma del parc durant cinc sessions de treball. A més a més, els consellers i conselleres van portar a terme un treball de camp en el context de les aules, de les comunitats de veïns i al mateix Parc del Llobregat. L’activitat es va estructurar en quatre fases: Plantejament de propostes i disseny de materials, Consulta a la ciutadania, Anàlisi de resultats i redacció de l’informe i, per acabar, Defensa del projecte davant de l’arquitecte tècnic i alcaldia.
a. Plantejament de propostes
Durant dues sessions de treball (febrer i març) el Consell d’Infants va estudiar l’encàrrec que els havia fet l’equip de govern i va definir una línia de treball: pensar propostes que després sotmetrien a votació de la ciutadania. A l’inici, van aparèixer una vintena de propostes que es van ordenar i prioritzar en una primera votació dins el consell, després d’argumentar-ne la importància i la idoneïtat. Això va permetre establir vuit propostes de joc, quatre propostes de serveis i tres preguntes tancades sobre la necessitat de millorar part del mobiliari urbà del parc.
En una segona fase, el consell va debatre la metodologia amb què calia fer la consulta, els destinataris prioritaris i el tipus de material a utilitzar. Van acabar decidint, per majoria, que farien la consulta als nens i nenes de les seves escoles, a les comunitats de veïns i als usuaris del parc. Les dinamitzadores els vàrem facilitar unes graelles per registrar els resultats i vam suggerir que cada conseller i consellera consultés les aules on se sentís còmode. Els tres mètodes utilitzats van ser: recompte per les aules a mà alçada, per a l’alumnat de cicle mitjà i superior, o bé, votar mitjançant una urna; votar amb gomets i una graella gran a la pissarra, per a l’alumnat de cicle inicial i a infantil. L’urna es va utilitzar també a la consulta al Parc del Llobregat, mentre que el veïnat ho va fer de viva veu. En tots els casos, cada ciutadà participant havia de votar una sola opció dins de cada bloc (jocs, serveis, preguntes).
b. Consulta a la ciutadania
La consulta a les escoles i al veïnat (març i abril) va ser portada a terme per cada membre del consell individualment. Pel que fa al Parc del Llobregat, es va consensuar una reunió extraordinària per poder fer-la.
Finalment, el volum de ciutadans participants a la consulta va ser de 775 persones, 700 d’elles infants. Val a dir que el consell d’infants no va establir una proporcionalitat de vots ni una representativitat des de l’inici, sinó que ha estat una qüestió d’accessibilitat i del tot fortuïta. Els resultats mostraren que les dues propostes més votades de joc i de servei, respectivament, foren la tirolina i la botiga de llaminadures.
c. Anàlisi de resultats i redacció de l’informe
Per raons de temporització, les dinamitzadores vàrem facilitar al consell el buidatge i recompte de resultats, dels quals vàrem fer-ne un retorn al consell a una taula on es diferenciaven els vots d’infants dels d’adults i es visualitzava el total.
Els consellers i conselleres van dissenyar una fitxa per a cada proposta, per tal d’il•lustrar com la imaginaven, el número de vots obtinguts i perquè era important tenir-la en compte. A banda, varen expressar la seva opinió personal sobre la participació en aquest projecte i, tot plegat, va ser inclòs al projecte final.
d. Defensa del projecte
La devolució de resultats i proposta definitiva (maig) es va desenvolupar en el context d’una reunió amb l’arquitecte responsable de les obres al parc i les regidores d’Educació i de Joventut, en representació de l’alcalde. El Consell d’infants va tenir l’ocasió d’explicar-los tot el procés de treball, de donar-los xifres dels resultats i de presentar els dissenys que havien fet de cada proposta. La reunió va finalitzar amb un torn de preguntes bidireccional i el compromís per part de l’equip de govern i l’equip tècnic, de convocar una reunió de feedback sobre el projecte definitiu de reforma del Parc del Llobregat.
Valoració de l’experiència
Des de l’equip de dinamitzadores del Consell d’Infants de Sant Feliu, valorem molt positivament tant la proposta d’encàrrec per part de l’equip de govern, com el procés seguit pel Consell i el resultat final que n’ha tret. Pensem que el fet de poder opinar sobre un espai públic molt utilitzat, tant per adults com per infants, és una oportunitat de participació ciutadana motivant i vivencial. Els consellers i conselleres han expressat que els ha encantat “poder fer coses i canvis que es veuran”. Sentir que l’ajuntament t’escolta per fer el disseny d’un parc apuja la implicació dels nens i nenes perquè els afecta directament. “Decidir i dir les nostres propostes de millora és el que més m’ha agradat”, reconeix una consellera. Però també els motiva el fet de saber que es tracta d’un espai compartit amb els adults, que examinaran la seva feina. Per altra banda, ha estat una tasca amb un sentit i unes finalitats molts clares des de l’inici. El consell ha estat plenament conscient del que havia de fer i de les limitacions que hi poden haver en el moment de la reforma. A més a més, la seva capacitat de decisió ha estat plena, perquè estaven en condicions de poder pensar espais de joc per a diferents edats i perquè l’equip de govern i l’arquitecte han mostrat bona predisposició a les seves idees. És per tot això que el consell, en el seu conjunt, ha portat a terme una tasca tan brillant. Volem destacar que es van apropiar ràpidament de la proposta, que van tenir molt clar des del principi que era necessari consultar la resta de la ciutadania, que les idees, tan de joc com de servei, contemplaven la diversitat d’edats de la població, que es van dedicar en cos i ànima a l’organització de la consulta i que han respectat els resultats obtinguts. Els consellers i conselleres valoren el procés i diuen que els ha agradat “fer la consulta a l’escola”, “que els petits hagin pogut opinar” (van consultar, fins i tot, aules de P5) i que “fer les urnes i anar al parc a demanar vots” els ha engrescat molt.
Considerem que s’ha creat un sentit de comunitat molt fort, s’ha respirat respecte per l’entorn i les persones i s’ha viscut la participació genuïna (Novella, Agud, Llena i Trilla, 2014). Ara només resta esperar als fruits de la reforma del Parc del Llobregat perquè es tanqui el procés d’aprenentatge cívic i polític que hauran fet els nens i nenes del Consell d’Infants de Sant Feliu que han tingut l’oportunitat de participar en aquest projecte. Com diuen ells, “que nosaltres haguem pogut opinar ha estat divertit” i “el millor ha estat poder renovar la ciutat i fer-la més bonica”.
BIBLIOGRAFIA
HART R. (1992) La participación de los niños. De la participación simbólica a la participación auténtica. Santafé de Bogotá. UNICEFF.
TONUCCI, F. (1996) La città dei bambini. Roma. Laterza.
TRILLA, J. i NOVELLA, A. (2011) Participación, democracia y formación para la ciudadanía. Los consejos de infancia. Revista de educación, núm. 356, pp.23-43.
VVAA (2014) Participación infantil y construcción de la ciudadanía.
