El cine de Ken Loach té un component social i reivindicatiu indiscutible. No dic polític, perquè tota pel•lícula ho és, de política, fins i tot les obres més anodines. Més ben dit, aquestes són les més polítiques Ara bé, hi ha qui l’acusa de dirigir pel•lícules demagògiques on dibuixa un món de bons i de dolents i porta l’espectador al bàndol que li interessa. Però el que ningú pot discutir és que algunes obres de Loach són grans pel•lícules que formen part de la història del cine.
A “Jimmy’s Hall” ens mostra el problema d’un irlandès que torna dels Estats Units als anys trenta i que destarota la seva comunitat rural perquè funda un local on la gent va a parlar, a llegir, a debatre sobre temes que els interessa i a ballar. Aquestes activitats desfermem les ires dels poders conservadors, representats pels cacics de la zona i per l’església. Si Jimmy Gralton representa la Irlanda que es vol obrir al canvi, si vol ser l’aire fresc que permeti que respirem lluny de la pols dels vells temps, el pare Sheridan representa aquells personatges que no volen ni saben allunyar-se de la tradició més rància, tot i que admeten el valor de l’oponent, que no deixa de ser un lluitador com ell però als bàndol de les causes equivocades.
Els protagonistes són els de sempre en el cine de Loach, sobretot quan el guió és de Paul Laverty amb qui porta treballant des de fa molts anys: el poble senzill que es revela contra l’opressió.
“El vent agita la civada” era la cara més fosca dels patiments d’una Irlanda que volia ser independent i quan una part del seu territori va ser-ho va intentar frenar els corrents més avançats de l’època amb les tradicionals acusacions de ser portadors del dimoni o del comunisme. Una vella cançoneta que coneixem prou bé el que ja tenim una certa edat. Doncs si “El vent agita la civada” ens mostra aquesta cara de la història, “Jimmy’s Hall” es belluga en un temps una mica posterior, però té un to més de comèdia, més digerible per l’espectador potser perquè veure ballar a la gent no és el mateix que veure’ls lligats en una cadira patint tota mena de tortures.
Fitxa tècnica:
Direcció: Ken Loach
Guió: Paul Laverty
Intèrprets: Barry Ward, Simone Kirby, Jim Norton, Francis Magee, Aisling Franciosi, Andrew Scott, Brian F. O’Byrne
Regne Unit, Itàlia i França, 2014
Duració: 109′
Estrena a Espanya: 21 novembre 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.labutaca.net)
