Escric en dies del Carnestoltes. Capgirant l’establert i canviant de perspectiva es redescobreix l’essencial, el moll de l’os de la vida; per exemple, els termes «cohesió social» i «identitat cultural».
La visió de la «cohesió cultural» indica la direcció del mestissatge cultural, accepta la complexa i rica interacció de les cultures, les ciències, les religions… El pilar de la IGUALTAT de la Revolució Francesa assenyala el dret a accedir a totes les manifestacions culturals. I el treball i l’educació són cara i creu de la primera!!! El pilar de la FRATERNITAT, potser massa oblidat, creu en el potencial de la convivència entre persones d’orígens diferents i de trajectòries diverses que multipliquen la suma de beneficis. La JUSTÍCIA és l’arc que aguanta els dos pilars; la LLIBERTAT, la manera per transitar-hi. L’EQUITAT és l’estratègia per a la Pau. I Maria Zambrano ens diu com fer-ho realitat: «Oh, la llibertat, la llibertat! Però abans que res, la fraternitat!».
Aquesta constatació no és una elucubració darrera d’una taula de despatx. És el que he constatat durant anys i anys d’escoltar, observant… Les decisions polítiques són decisives perquè marquen els rumbs que desenvolupen estils de convivència i d’equitat (justícia social). Unes poden optar per perpetuar la pobresa de generació en generació, desmembrant la societat, o bé poden optar per superar la pobresa generacional de manera que els fills no siguin més pobres que els seus pares. Per exemple, és una ajuda molla invertir en l’ajuda als infants si, alhora, no s’acompanya també les famílies! Les famílies són les abelles del teixit social. Són insubstituïbles perquè transmeten l’ADN afectiu i social a cada fill@. Aquesta funció és fonamental per a la salut comunitària de la societat. Per tant, cal protegir la família de les urpes de l’adversitat, de l’erosió que causa l’atur, de l’empobriment. Posar a l’abast dels infants activitats que donin sentit a les inquietuds i necessitats de desenvolupament personals mitjançant la interacció amb el col·lectiu i invertir en l’acompanyament de les famílies en les situacions vulnerables i/o d’empobriment és la inversió més intel·ligent. S’estalvia en salut, seguretat, presons, justícia, formació, ajudes socials, etc.
Què veig un any i altre…
Veig la pobresa en els infants quan perden la curiositat, o quan els costa tant somriure, quan ignoren les ganes d‘aprendre, quan es conformen a obeir, quan perden la il·lusió d‘intentar fer allò que els plauria, quan no intenten demanar o provar aquella activitat, quan es resignen, quan claudiquen… quan no es fan preguntes, quan tenen la pell gruixuda a causa de tanta negativa i de sentir dir que «allò no és per a ells».
Quan en la quotidianitat no senten ni el fred ni la gana perquè hi estan habituats, quan ploren de gana o tenen problemes de nutrició (d’obesitat, de creixement o dentals…) o de creences sobre els biberons o les farinetes fins a molt grans… Quan estan cansats o de mal humor de bon matí a causa del mal dormir… Quan «cobreixen una mentida» de la família per fidelitat, però patint, perquè saben que estan en fals… Quan pateixen pels seus pares perquè no tenen papers, no tenen feina o no saben on són… O quan parlen de les hipoteques o de com aconseguir els diners per al lloguer del pis… Quan arrosseguen aquells mocs, aquella tos… Quan estan preocupats perquè no poden enganxar la sola de les bambes… Quan no poden fer un dibuix per a la mare a casa perquè no tenen (o no saben on són) els colors (o les aquarel·les). Quan no poden respondre quin llibre estan llegint perquè a casa no n’hi ha… O quan el record de l’estiu és tan llunyà… O les vacances consisteixen a vagar entre baralles i malsons, o entre ensucrats i bosses de xips…. Quan el seu somni és semblar algú famós perquè només així són especials o criden l’atenció violentament, perquè és només així com aconsegueixen l’atenció que mereixen… O quan, contrariats a causa d’alguna doctrina, són dòcils en la renúncia… Quan en la seva reacció habitual hi ha els insults, la violència del menyspreu o la violència física…
Darrera d’aquests infants hi ha una família ancorada en el desànim i la frustració, amb una autoestima minsa… Hi ha uns patrons de conducta tallats pel raser de l’anul·lació social, en què la salut social fracassa i es manifesta agressivament o passivament. Totes aquestes actituds perjudiquen els infants i els impedeixen assumir la seva creixença amb assertivitat, confiança i alegria. Per la nostra condició humana assumim patrons viscuts en la infantesa que graven en el mapa inconscient traces de conducta que són ben difícils de modificar i de les quals en deriven trastorns de salut mental.
La pobresa és considerar que la teva identitat és ser d’una «casta pobra», és creure que és així, és negar que necessites ajuda (perquè no pots concebre que hi hagi ajuda i/o millora) i creure que amb diners tot se soluciona… és desconèixer els recursos i els recursos de la força d’un mateix! La majoria dels infants consideren que hi ha un abisme entre ells i els aprenentatges. Els és difícil de comprometre-s’hi; hi mostren molta resistència. Ens costa molt trobar la clau per provocar la seva confiança. Tenim el gran repte d’aprendre a acompanyar-los en els seus aprenentatges, en l’aprendre a aprendre que han començat en el camí de la superació!!
L’equitat educativa és identitat cultural. Per als tutors de l’infant, l’equitat educativa és el dret al treball i a la formació ocupacional. La cultura és el conjunt de les activitats que ens ajuden a obtenir els recursos per viure amb dignitat, comprendre’ns, entendre’ns i conviure en pau. I ens permet que ens afirmem des dels sentiments i des de la identitat comunitària, en llibertat i fraternitat. Així es troben les eines per ocupar-nos de les necessitats educatives al mateix temps que s’atenen les necessitats socials i els drets fonamentals (els principals: el dret al treball, a la llar, a l’alimentació, a la salut, a la salut pública) perquè són, intrínsecament, com cos i esperit.
El primer repte amb què ens trobem contínuament és el d’interpretar quin missatge hi ha dins de cada conducta. La gran majoria dels infants expressen «protesta i disconformitat» amb la seva realitat, cosa que no poden gestionar d’altra manera: revolta o submissió. Els pols del malestar per les preocupacions que els genera la situació familiar quotidiana poden aclaparar-los fins al punt d’«expulsar-los» de la seva pròpia infantesa.
La realitat és complexa, molt. S’impliquen mútuament, tant infants com família: són, alhora, persones diferenciades i que es relacionen íntimament. Atentes a aquesta força, s’obriran al desenvolupament per esdevenir persones que s’han autoafirmat, famílies felices.
El segon bloc de reptes que tenim a l‘escola és oferir als infants i les seves famílies un horitzó ample per a la realització personal i la possibilitat de viure una nova realitat a partir de la transformació del seu nucli i de l’entorn, de la seva quotidianitat, a partir d’afirmar la seva dignitat. No fa falta res d’«especial» per a aspirar a millorar i a somniar una vida més desenvolupada, però sí per afirmar la seva genuïnitat, desenvolupar-se i responsabilitzar-se’n.
Des de la nostra petita realitat, que és l’escola, mai no tindrem solucions suficients a les nostres mans per a tant de patiment. Però, per empatia i «responsabilitat civil», estem oberts a donar-hi resposta. Des de la plataforma que representa l’Escola hem anat construint al llarg de més de deu anys, a través de la quotidianitat i gràcies a la solidaritat de Padrin@s i les institucions i entitats (50×20, etc.), un «aqüeducte de possibilitats» que aporta vida i esperança a les famílies de l’escola i del barri, i que ens ajuda a tots a aprendre i evolucionar en humanitat.
Així doncs, pas a pas, gràcies a persones que han cregut en els infants i en l’Escola, es poden oferir activitats segons cada persona o família. Són opcions d’ajuda personalitzada: els projectes Rossinyol, de Mentoria Social; el projecte Acompanyament d’Infants i Joves en Risc (AFEV); el projecte de centres com Trampolín o Sísifo, d’ajuda logopèdica. Pel que fa al vessant psicològic, disposem de projectes de mentoria que ofereixen l’oportunitat de l’ajuda entre iguals, amb grups de famílies: els projectes Apropa’t, Famílies a punt o Creixem en família. Quant al vessant ocupacional, ara es posarà en funcionament Texere. Les opcions a partir del lleure i de la cultura són El cau de la Ubuntu, el casal diari Ubuntu i el casal d’estiu amb Minyons Escoltes; a través de l’esport la fundació FEEB i el Grup Elements ens ajuden a realitzar les colònies i activitats de muntanya tan esperades; a través de la música, amb Voces para la Integración, properament podrem oferir teatre i dansa amb Xamfrà. Més específicament, per al reforç de l’estudi, comptem amb el projecte Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona. Un grup de mares fan català gràcies al projecte Junts. La colla infantil dels Diables de Nou Barris i Pirat, amb el seu espectacle de malabars, ens ajuden a reafirmar-nos a través de la Festa: essencial.
Junts, sumant oportunitats, multipliquem realitats noves que van arrelant en cadascun de nosaltres i en cada família, esdevenint en allò que voldrem ser i viure, transformant l’entorn, exercint com a ciutadans de ple dret. L’escalf de l’esperança s’irradia perquè obrim les nostres mans a alguna de les causes del món.
