Browsing: Opinió

El Consell Audiovisual de Catalunya ha posat en marxa un ambiciós i elogiat programa anomenat eduCAC que es proposa incidir en diversos aspectes de l’educació mediàtica. El punt de partida va ser l’elaboració d’uns materials que podeu trobar a www.educac.cat , però també inclou la realització de tallers, la formació de mestres i educadors del món del lleure, l’atenció a les famílies, o la col·laboració entre els mitjans de comunicació locals i les escoles.

No va ser ni el primer cop ni l’últim que la Dolors em va fer sentir escoltat, estimat, apreciat, recolzat i acompanyat. L’amor incondicional per cada un dels seus alumnes ha estat la clau del seu impacte a la meva trajectòria. Crec que he buscat inconscientment una Dolors en cada professor/a, monitor/a o terapeuta, i aquells/es que s’hi han apropat han marcat un abans i un després dins de la meva vida. 

Si un dels principals reptes de l’escola ha de ser educar per la convivència en la nostra societat diversa i complexa, no convindria que això estigués contemplat explícitament en el currículum? Aquest article planteja que aquesta és una de les principals mancances del nou currículum competencial i suggereix com incorporar-ho.

L’EBC, promoguda per l’austríac Christian Felber, és un moviment que proposa la transició del model socioeconòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, cap a un altre model i unes altres pràctiques que prioritzin el benefici comú, el de la comunitat, el de la humanitat.

Els comportaments incívics d’adolescents i joves, el mal ús o deteriorament intencionat de bens públics o privats en la via pública son identificats pels experts com a actes vandàlics. Les conductes desordenades o disruptives dels joves i adolescents son modelades pels grups d’amics, l’ambient dels barris, la família, l’escola i altres agents de socialització presents en la comunitat.

El nostre món cada vegada se’ns fa més complex i per tant parlar dels seus valors també ho és. La nostra societat sempre té uns valors dominants que moltes vegades són els que estan subjacents en situacions d’injustícia i ens poden fer pensar que els valors estan en crisi. L’educació hauria d’ajudar a construir i desenvolupar un pensament crític i una ètica raonada i fonamentada en la justícia social.

Estem en un canvi d’època, moltes coses han envellit, algunes mai no van anar prou bé i altres han quedat inservibles davant tota mena de transformacions socials. Aquí, però, ens volem referir en exclusiva a un àmbit limitat i rellevant: l’educació en valors.

Ha augmentat la crispació a les escoles perquè prèviament ha augmentat a les llars: si no tenen prou menjar… tindran humor per abraçar-se, per demostrar que s’estimen, per posar a prova la seva tolerància i solidaritat ?

 “No tenim la solució del mal a les nostres mans, però tenim les nostres mans per aportar solucions a les causes del món!”

A Catalunya i a Espanya partim d’un dèficit històric en polítiques d’infància i suport a les famílies amb fills, entre d’altres, perquè socialment continuem pensant que els infants són de les seves famílies i que són elles les que se n’han d’encarregar com bonament puguin.