L’orientació entre quatre parets

El dia abans que comencéssim el projecte intensiu d’orientació en l’ensenyament postobligatori a 4t d’ESO ens van enviar cap a casa, era el dijous 12 de març. Havíem estat treballant des de l’inici de curs en l’elaboració del projecte que pretenia concentrar un dels objectius tutorials crucials en aquest curs final d’etapa: què fer després de la secundària obligatòria. La cancel·lació del Saló de l’Ensenyament, just uns dies abans, fou tota una premonició. La cirereta del pastís tutorial semblava que se n’havia anat en orris.

A l’IE Costa i Llobera fa temps que es treballa durant tota l’escolarització obligatòria per incloure projectes intensius, col·laboratius, engrescadors, competencials i compromesos amb una manera de fer que ha arribat per quedar-s’hi. I durant el curs 2019-2020, l’equip de tutoria de 4t d’ESO esperonades per l’orientadora del centre i amb el suport de tot l’equip docent havíem estat bastint els tres projectes intensius del curs. Vam poder dur a terme un primer projecte enfocat a sintetitzar diferents objectius i continguts transversals que ens va donar molts bons resultats i va obtenir una valoració molt satisfactòria entre l’alumnat. Li tocava el torn al projecte tutorial d’acompanyament, assessorament i guiatge cap a l’itinerari postobligatori.

Finalment, durant el tercer trimestre, volíem cloure el cercle amb un projecte que treballés l’educació emocional coincidint amb un final d’etapa vital per al nostre alumnat. No ens vam resignar i, una vegada encarada la situació inicial i resolta la contingència més immediata, ens vam posar a treballar per retocar, reorganitzar i optimitzar el projecte per tal que es pogués dur a terme a distància, en la situació en què ens trobàvem. Inicialment, vam percebre el confinament com una amenaça que feia trontollar els fonaments d’allò que havíem construït amb molta il·lusió i les incerteses que sempre desperta un projecte nou esdevenien ara veritables obstacles per poder tirar endavant. Amb els dies, però, vam anar capgirant aquesta situació. Ha estat clau per a aquest fet la implicació de molts dels agents de la comunitat educativa, tant del centre com externa: des del nostre coordinador de Batxillerat, el Joaquim Ríos, passant per l’assessorament la Sònia i Txell del punt JIP i Info Jove de Sarrià, l’equip de coordinació del centre i l’equip docent així com les famílies del nostre alumnat.

Els nois i noies de 4t d’ESO han treballat durant una setmana lectiva en grups cooperatius de 5 membres i hem pogut reconnectar i recuperar algun alumne que havia romàs més passiu durant les setmanes inicials de confinament. Les famílies han participat d’una manera més intensa en el projecte, ja que han pogut acompanyar literalment els seus fills i filles durant aquesta setmana i han acabat resolent dubtes al mateix temps que ho feien els seus propis fills a propòsit de la tria de la postobligatòria. A més a més, han estat participant-hi activament, ja que han hagut de respondre un qüestionari a propòsit dels valors professionals relacionat amb una de les activitats del projecte. Un aspecte que ja volíem treballar des de l’inici al projecte, però que s’ha evidenciat com a fonamental, ha estat l’èmfasi en la reflexió, lligada a allò que en psicologia educativa es coneix com l’autoconcepte. Hem intentat posar el focus en la càrrega emocional i de personalitat que hi ha al darrere d’aquest tipus de tria i hem volgut que l’alumnat fes dues activitats exhaustives relacionades amb aquesta parcel·la decisiva.

Ens hem adonat que el contacte diari en petits grups amb el nostre alumnat ha reforçat vincles i ha estat essencial en aquests dies d’incertesa i excepcionalitat. En aquest sentit, això ens confirma l’aposta del nostre centre per una acció tutorial reduïda a grups de 15 alumnes, que en moltes altres ocasions ja havíem observat.
Hem pogut incidir, com dèiem, en l’autoconcepte i, per tant, en un procés que moltes vegades es revela com a maniqueu i ple de prejudicis, ja que posa en pràctica una creença autolimitant: “sóc bo/na en…”; “no podré estudiar x perquè no sóc prou bo/na en…”. En aquest sentit hem mirat de treballar la perspectiva de la psicòloga Carol Dweck i inclinar la mirada cap al growth mindset, perquè qui assumeix l’error com a part del procés d’aprenentatge, també emocional, tendeix a ser més resilient i exitós.

L’amenaça inicial, a què el confinament ens acarava, s’ha tornat en una oportunitat única de fer un acompanyament tutorial per ajudar a prendre una de les decisions importants de la vida del nostre alumnat de 4t. Per a nosaltres serà inoblidable, esperem que per a ells i elles també ho sigui.