En un temps d’incertesa com el que estem vivint, tothom té la mirada posada en la cura i el benestar dels seus. És per això que el temps que invertim en l’acompanyament dels infants i joves, tant en l’àmbit educatiu com en el familiar, torna a estar sobre la taula i torna a ser motiu de debat. Certament, aquests mesos ens hem trobat també amb una sacsejada forta dels nostres espais diaris i les nostres organitzacions del temps (l’escola, les dinàmiques familiars, les activitats extraescolars…). Però, si alguna cosa ens ha deixat clara el moment que estem vivint i la crisi que sobrevindrà, és que al nostre país hi ha molts infants i joves en situació de vulnerabilitat i amb situacions socioeconòmiques diverses. Per això, i ara més que mai, els centres educatius i les comunitats educatives hem de ser garants de drets bàsics: el dret a l’educació i el lleure, el dret a participar d’espais educatius que beneficiïn la salut, el benestar i la cura col·lectiva de tots els infants i joves, sense exclusions.
És responsabilitat de totes les persones que formem part de la comunitat educativa oferir respostes efectives i mitigadores de les desigualtats socials i educatives que viuen molts dels infants i joves del nostre país. Han de ser respostes que posin la infància i l’adolescència al centre i que ens permetin caminar cap a l’equitat educativa i la justícia social. És per això que des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica fa temps que treballem amb la mirada posada en una transformació cap a un marc educatiu a temps complet, on l’escola esdevé node educatiu i treballa en xarxa amb l’entorn (entitats, municipis, famílies…). És així com la xarxa territorial podrà oferir més i millors oportunitats educatives per tothom.
El debat sobre el marc horari està prenent dinàmiques individualistes i de presa de decisió que tendeixen a la fragmentació i diversificació social i que menystenen el bé comú. En aquest sentit cal que no es confonguin opcions individuals amb drets socials i d’accés a una educació integral i plena. La casuística excepcional de la crisi produïda per la COVID-19, no hauria de ser el detonant per reclamar un marc horari. Podem establir, sense voler uns horaris que tinguin una concepció segregadora que no doni resposta a l’hora de garantir un treball conjunt entre tots els membres de la comunitat educativa (docents, famílies, educadores i monitores…) en benefici de l’educació i la salut de tots els infants i joves dels nostres centres. El debat, ric, profund i plural hauria d’anar sobre quins horaris educatius, socials i laborals donen i donaran peu a una societat que tingui l’equitat i els drets d’infants i joves com a un dels seus principals eixos.
Des de la FMRPC treballem per acompanyar a les comunitats educatives a bastir centres educatius resilients, connectats amb les realitats del seu entorn i amb mirada comunitària. Centres que treballen en xarxa i són capaços de donar una resposta conjunta a les necessitats dels infants i joves. És per això que creiem que el marc horari a temps complet: un horari que supera el debat entre jornada contínua i jornada partida. Ha de ser la peça que permeti reorganitzar els temps i els espais dels centres per garantir el dret de tot l’alumnat a una educació que augmenti les oportunitats d’aprenentatge, connectant l’activitat lectiva amb el fora escola i promovent uns horaris de descans i àpats adequats i saludables.
Caldrà garantir un model de marc horari per a tots els centres de cadascun dels barris, pobles o ciutats, però també s’hauran de tenir en compte les particularitats de cada centre i encabir-hi, -amb processos participatius i democràtics-, aquelles propostes per a enfortir el projecte educatiu de cada centre. És responsabilitat compartida dels centres educatius, les famílies, els municipis, les entitats, però també el Departament d’Educació. En aquest debat conjunt sobre l’horari han de ser aspectes imprescindibles: la salut, l’aprenentatge, l’accés a oportunitats educatives riques i diverses, garantir el descans, el temps lliure i el temps familiar dels infants i joves.
Com recollim a la proposta Educació a l’Hora, elaborada conjuntament amb la Fundació Bofill, amb uns horaris que mirin pel bé comú dels infants i joves:
- Temps d’obertura dels centres ampli (de 8 h a 18 h), on s’inclou una varietat d’activitats extraescolars àmplia i per a tot l’alumnat: això possibilita un accés equitatiu i una democratització de les activitats extraescolars, que es poden fer al centre o en col·laboració amb entitats de l’entorn. Es garanteix, a més, un temps màxim d’estada al centre de 8 h per a aquell alumnat i famílies que ho necessitin.
- Espai de suport educatiu i de deures inclòs en el marc horari: garantint així que el temps familiar no es carrega de tasques acadèmiques i no es produeix un biaix entre aquelles famílies que poden fer l’acompanyament en els deures i aquelles que tenen dificultats en aquest àmbit.
- Espai de migdia reduït, considerat temps educatiu i situat en una franja saludable (entre les 12 h i les 14 h): en consonància amb la Reforma Horària, que busca no només una transformació dels horaris educatius sinó també dels horaris laborals i socials.
- Horaris d’entrada i sortida dels centres flexibles i relaxats: s’adeqüen els horaris necessitats de conciliació de les famílies i es busca una major presència de les mateixes a les dinàmiques escolars (entrades i sortides acompanyades de les famílies a l’aula, presència voluntària de les famílies als espais de suport educatiu…)
- Projectes educatiu enriquit amb pedagogies que afavoreixin la personalització de l’aprenentatge: per assolir un aprenentatge significatiu per a tot l’alumnat, aquest horari promou la connexió entre les activitats lectives i les activitats extraescolars, així com nodrir els projectes educatius dels centres amb estratègies de personalització educativa.
- Es tenen en compte cicles d’atenció i fatiga, variables segons l’edat d’infants i joves: això inclou els descansos inclosos en el temps lectiu (també a Secundària) i cada dues hores d’activitat; i temps de migdiada per a educació infantil.
- Flexibilitat de la jornada horària dels docents i coordinació entre els diferents agents educadors del centre i el territori: per donar una resposta conjunta a les necessitats d’infants i joves però també per afavorir el benestar de professorat i els altres agents educadors, en un horari educatiu a temps complet s’inclou temps per a la coordinació pluridisciplinària, així com temps per a la codocència i l’atenció a les famílies.
Sabent que amb la crisi produïda arran de la COVID-19 han sortit a la llum amb més força totes les mancances educatives, socials i econòmiques que pateixen no només els infants i joves del nostre país, sinó també les seves famílies, no ens podem quedar de braços plegats. Per això, quan parlem d’educació, farà falta que des de les nostres comunitats educatives ens comprometem i prenem part d’aquells debats que vagin sorgint. Caldrà posar el focus en garantir els drets educatius però també socials de tots els infants i joves. L’escola no és un espai fragmentat, sinó que ha de ser permeable a tot allò que passa l’entorn i, ha de dialogar i treballar bastint xarxes cada cop més fortes.
Ens posem a debatre per generar bastides cada cop més fermes? El debat horari està a les nostres mans, desenvolupem-lo amb criteri i compromís social vers l’educació de tota la societat.
12 comentaris
També cal considerar les aportacions del Consell Escolar de Catalunya al document El temps a l’educació.
http://consellescolarcat.gencat.cat/web/.content/consell_escolar/actuacions/2documents_i_informes/documents_i_informes_en_pdf/static_files/Doc_2_2020-El-temps-a-leducacio.pdf
Ja veig… menys temps de menjador = menys temps pels infants que dinen a casa = més inscripcions al menjador = tenir ala més petits a institucions públiques el màxim de temps possible. Què segueix? Portar-los els dissabtes també com es feia anys enrera? En lloc d’atendre les desigualtats de manera localitzada i individualitzada, anem tots com societat a tancar la bretxa de la desigualtat deixant als nostres petits a les escoles tooot el dia… com a les escoles privades. El negoci rodó, privatitzant l’espai públic al servei de les empreses de menjador i extraescolars. Sentint-ho molt, amb l’arribada de la covid dubto que ho pogueu aplicar i, si jo feu, sapigueu que les famílies sortirem als carrers!!
Si nos informáramos de verdad sobre la crianza y el bienestar de los niños, es de cajón que lo mejor es la jornada continuada, por mucho motivos.
Personalmente yo no tengo hijos para tenerlos todo el día fuera de casa y verlos dos horas al día, mi niña de tres años cuando la tengo que llevar por la tarde lo pasa mal, no lo entiende no tiene lógica ninguna. Si se hiciese jornada continuada los niños que los padres puedan recoger a las 14.00 podrían descansar y luego hacer un extraescolar si es que el niño lo desea y llegar a casa a horas prudentes no como ahora que salen a las tantas de extraescolares y cuando llegan a casa agotados y colapsados les queda ducha cenar y dormir dos horas para ver a tus hijos, sinceramente no es normal
¿En serio os creéis que nos vamos a tragar toda esa sarta de mentiras? ¿Quién gestiona las extraescolares? Las AMPAS. Para meter a sus plataformas privadas, asociaciones, fundaciones y autónomos enchufados. Es un negocio montado que os sale redondo. Cuanto más niños, más caja. No os importa la alerta sanitaria, ni el tiempo de las familias ni la exclusión social. Usáis palabras vacías, por.tus hechos nos conoceremos. Lo habéis demostrado, ni en tiempo de pandemia bajáis del burro, no sea que a las familias sí les guste la contínua después de tanta mentira y campaña en contra y se os acaba el negocio.
Totalment en desacord, no es un plantejament per les necessitats de les famílies ni infants. La continuada si que va en pro de flexibilitzar recollides i respectar els ritmes i necessitats de l’alumnat. Crec q les demés propostes venen de pressions d’empreses de menjadors i extraescolars perquè si no, no ho entenc…. Per molt q una escola voti un 90% per continua es denega el canvi… Realment mirem per beneficis a les families, alumnes, societat o bé per beneficis econòmics d’empreses? I aquesta proposta de crear noves necessitats dextraescolars, menjadors se’ls hi veu el llautó.. la meva opinió….
Mare meva! Pobres criatures, vetllar pel benestar dels infants és mantenir-los el màxim de temps fora de les seves llars? Quina barbaritat!
Després de llegir aquest article m’he quedat glaçada. Allargar encara més la jornada escolar?
Heu vist com estan al final del dia de cansats i cansades? Ja arriben a casa seva prou tard…
Una criatura ha de poder tenir temps per gaudir també de l’entorn familiar, que és un element indispensable en el seu desenvolupament.
És un error immens pretendre que encara passin més hores a l’escola, s’ha de prioritzar la qualitat, no la quantitat.
Jo vaig fer tota la primària en una escola on es feia jornada continuada i és la millor fórmula. Respecta el ritme dels infants i permet que gaudeixin de la vida familiar. Tenir fills per tancar-los 8 hores cada dia en un centre, no és tenir en compte les necessitats dels nens i nenes. I si no s’està vetllant pels interessos dels infants, qui és que se’n beneficia?
Bon intent, jornada continuada JA!
Los niños necesitan más tiempo con sus familias, tiempo en casa para descansar y jugar y horarios que respeten sus ritmos naturales, no estar cada vez más horas en la escuela. ¿Conectar con los aprendizajes con el mundo externo a la escuela? ¿En qué momento? ¿Más oportunidades? ¿De qué tipo? El mundo no puede ser sólo la escuela, y con este modelo no habría tiempo ni espacio para nada que no lo fuera. No tiene ningún sentido, es una barbaridad. Espero que no progrese.
Ens titllen de individualistes per voler passar temps amb els nostres fills i filles.
El que cal és inversió en educació, i bons equipaments esportius, musicals, d’art, etc, a les nostres ciutats i que aquest estiguin oberts a tothom, fomentar la cultura i el lleure fora de l’escola, amb bones inversions per què ningú és quedi enrere. No volem els nostres infants tot el dia a l’escola. O aquesta és la preparació per passar desprès tot el dia a la feina sense ser productius? Els nens ha de saber diferenciar el temps d’estudi, del temps de oci.
Basta de dir que les famílies som egoistes per no pensar en els més vulnerables perquè no es veritat i el que esteu fent vosaltres amb el vostre pla d’educació a temps complert és estigmatitzar els vulnerables, com si no sabessin cuidar dels seus fills. A les famílies en situacions econòmiques diverses, el que els hi manquen són recursos econòmics, no que els hi digueu que no saben tenir cura dels seus fills.
I tot això ens ho diuen els senyors i senyores acadèmics, tots molt estudiats, sense escoltar les famílies. Ben calladets ens volien imposar un horari Els que ells han decidit que anava bé. I ara que les famílies sortim a defensar el nostre dret de tenir cura dels nostres fills, que tant ells com nosaltres sabem que és el millor pels infants, ara surten en tots els medis a ridiculitzar les famílies i titllar-nos d’individualistes.
Ells, tot d’entitats privades, ens parlen del bé comú.
Molt bona aportació del Jordi Rodon sobre les conclusions del Consell Escolar de Catalunya. La reforma horària va més enllà d’una dicotomia entre jornada contínua o partida. El debat no s’acaba amb un cop a la taula, ni per part de les famílies ni per part de les persones expertes i institucions. Crec que s’ha de madurar més la reforma horària al país, tant per al benestar dels alumnes com de les treballadores/r i la família extensa (penso en avis i àvies).
Menys víscera i més cervell, amb tot el carinyo.
Si volem un pais amb un sistema educatiu que fincioni exitosament hem de re pensar-nos l’estructura que s’hi ha montat; hem de reflexionar i mirar al voltant per conèixer la realitat dels nous catalans (als nens nascuts a Catalunya els darrers anys) i dels objectius de cara al futur en qualitat i eficiencia de l’Educació en Catalunya, que sempre ha sigut progressista i vanguardista en aquest sentit. Més enllà de aquesta reflexió important hem de fer les coses amb seny, què és una cosa que hem aprés de les crisis (econòmiques, pandèmies, etc). És el moment de començar fer algo, per example, canviant els horaris per a una societat més productiva i més eficient: 1).Jornada intensiva fins les 14h ó 15h escolar a totes les escoles públiques i concertades fins 4r.ESO. 2).Sis setmanes de vacançes a l’Estiu 3).Activitats llúdicas, extraescolars, esportives han de començar a les 16h ó 16:30h en franjes horaries i per grups (edat, nivells). Així, cap a les 21h tothom ja és a casa el que contribueix a tenir més temps de qualitat per compartir amb la família i descansar. A hores d’ara l’any escolar comença a setembre després d’haver pasat gairabé 3 mesos sense classes. Doncs, les primeres setmanes al començament del nou any escolar son per fer repàs. Amb totes les activitats que s’han de fer a les escoles (Nadal, Reis, St. Jòrdi, d’entre altres) i a més a més s’ha de completar tot el currículum escolar, que és llarg, i els nanos surten del Cole a les 17h i a més a més amb una quantitat impressionant de deures; finalment quan arriba el mes de maig han de memoritzant (i no pas aprenent, sino memoritzant) les classes per poder passar els exàmens, perquè si no treuen bona nota podrien repetir. No hauria de ser aquesta la manera de portar a terme l’aprenatatge, perquè només porta al fracàs escolar.
Jo no estic pensant en els meus fills si no amb els meus nets. Per una banda tinc l’experiència de pare i pel l’altre la d’avi.
Si els pares tenen, avui dia, la immensa sort de treballar tots dos, per poder arribar a final de mes, la jornada continua és un problema.
1. Com a norma general: els avis ja tenen prou amb la seva vida. Que no es converteixen en cuidadors obligats i permanents dels nets.
2. En el temps que corre, més que mai, els nens han de poder fruir d’un àpat correcte com a mínim una vegada al dia. Pensin que en moltes famílies això ja no és possible. Menjar bé també és educació.
Finlàndia durant la postguerra va implantar el esmorzar i dinar gratuït per a tots els escolars. Independentment de la capacitat econòmica de la família: no volien “marcar” els nens (no com aquí).
3. Si els pares tenen la immensa sort de tenir un treball, en general no els serà possible recollir els fills en jornada continua. Em sap greu però és així.
Però bé. Si el conjunt dels expertes considera que la jornada continuada és la millor, d’acord. Pel matí la formació reglada i després, voluntàriament, dinar el migdia i extraescolars per la tarde, sense necessitat de moure’s del centre.
Així tothom content.
Señor Enric, permítame que me dirija a usted en castellano, más que nada porque escribo bastante mal en catalán.
Si usted con esa suerte de poder estar tanto tiempo con sus nietos aún no sabe que horario tiene la jornada continua, absténgase de afirmar tan vehementemente que sea un problema, cuando en realidad, el problema lo tiene usted por no haberse informado y entender, que el niño que hace jornada continua, que desee quedarse al comedor, saldría exactamente a la misma hora que sale ahora. El tiempo lectivo es el mismo, pero las pausas se modifican para que los niños que no se queden al comedor puedan irse a su casa a pasar tiempo con esos padres, que aunque trabajen, tienen horarios mínimamente compatibles con el de sus hijos.
Una lástima que haya sido delegado como cuidador, los hijos son de los padres, no de los abuelos y es una decisión muy importante para luego dejarlos al cuidado del Estado, o un tercero, por mucho que los queramos.. total, el Estado quiere mano de obra, se la damos y criamos a nuestros hijos para que sigan desde su tierna infancia metidos en esa vorágine de 10 horas diarias de ‘trabajo’ .. No se ha parado a pensar que esos niños no merecen jornadas lectivas tan largas como las laborales de sus padres? ¿Por que un niño tiene que entrar a las 8:30 al cole y quedarse al comedor hasta las 16:30 porque su padre/madre no sale hasta las 14:00 (con suerte tiene reducción de jornada) como muy pronto de un empleo mileurista (con suerte por 5 horas de trabajo cobra 999 euros) ?
Son 8 horas los que ese niño ha estado fuera de casa y usted se ha creído lo de la comida de calidad .. hombre, estaría bueno que después de pagar el menú escolar a más de 6 euros (y se supone que con subvenciones estatales) no les dieran menús saludables (podíamos sacar del grupo a algunos nutricionistas de algunos comedores, porque TELITA con los menús)
Como usted bien dice, comer bien también es educación, y desde casa podemos enseñarlos, lo malo que siendo bombardeados por la televisión continuamente con anuncios de comida basura o no restringiendo su publicidad, permitimos hábitos poco saludables, como dar bollería o azúcar en general en desayunos/almuerzos/meriendas y así crear futuros dependientes y seguir engrosando los problemas que ya de por si tenemos con la educación de nuestros hijos.
El Estado va a velar por una alimentación adecuada cuando permite anuncios en tv/radio/prensa escrita de productos altos en azúcares, sal, ultraprocesados? Permítame, que con toda la desinformación que desde el Estado en cuanto a alimentación, nos llega, yo pueda alimentar a mis hijos con comida real y de calidad, con la cantidad justa de sal o azúcar y huir de todo ultraprocesado y grasa poco saludable.. Hace falta educación, sí, pero dejándolos en el colegio durante 8 horas todas estas cosas de una alimentación sana no las van a enseñar ni arreglar, si después, los mismos padres están cansados y les plantan unas croquetas de super o un caldo de brick a sus hijos a la hora de cenar, lo curioso sería trabajar y reclamar horarios JUSTOS para esos padres que quieran trabajar y tengan hijos, que puedan compaginar la vida laboral con la familiar, mientras tanto los que queremos poder comer con nuestros hijos, permítanos poder elegir la jornada continua para evitarnos 8 desplazamientos diarios e ir todo el día ‘con el pito en el culo’, como dice una amiga mía. Eso no es vida, ni para los niños, ni para los padres.
Un saludo.