Opinió

Cap a un currículum base: l’experiència de Portugal

En el marc de la nova llei d’educació (LOMLOE), de 2021, el sistema educatiu es troba immers en un procés de canvi, que incideix de manera important en la reelaboració dels currículums de l’escolarització obligatòria. Aquest nou currículum es planteja, des del Departament d’Educació, com un instrument d’èxit per a tot l’alumnat, amb la introducció de la personalització educativa perquè tothom hi tingui cabuda i oportunitats d’avançar. En aquesta línia, assenyala com a vectors d’un nou currículum els següents elements:

• Aprenentatges competencials
• Perspectiva de gènere
• Universalitat del currículum
• Qualitat de l’educació de les llengües
• Ciutadania democràtica i global
• Benestar emocional

La FMRPC té una dilatada trajectòria de més de 35 anys i ha contribuït a la millora i la transformació del Sistema Educatiu de Catalunya a través de diferents iniciatives de formació i reflexió dutes a terme al llarg del territori, i des del territori, ja sigui a través d’accions concretes dels nostres Moviments i Entitats associades o mitjançant accions de participació conjunta. Així, el compromís de la Federació amb la innovació educativa a través de la reflexió, la formació i la participació ha estat i segueix sent un tret definitori per a nosaltres. Aquesta voluntat permanent de contribuir a la millora del Sistema en clau d’equitat s’alinea amb el context actual. Per donar compliment a aquest compromís, una de les inquietuds més destacades de la FMRPC afecta, precisament, de manera directa al disseny, al desplegament i a l’avaluació del currículum, com a eina central de l’escola. En aquest sentit, la FMRPC està duent a terme un treball d’anàlisi i valoració d’experiències internacionals d’innovació curricular orientades a la finalitat de l’èxit per a tothom. Aquest article exposa l’exemple de Portugal.

L’experiència de Portugal

Portugal, tal com assenyalen López Rupérez i García García[i], presenta una sèrie d’elements que val la pena explorar per obrir vies de col·laboració i de transferència mútua de coneixement i experiències:

• Proximitat geogràfica, lingüística i cultural.
• Evolució positiva dels resultats educatius obtinguts en diferents indicadors del panorama internacional durant els darrers anys, per sobre dels resultats que s’obtenen a l’Estat espanyol, malgrat un endarreriment socioeconòmic respecte altres països de la OCDE per motius històrics.
• Reformes educatives preses en la darrera dècada en diverses línies d’actuació: currículum, inclusió i equitat.

Centrats en aquest darrer aspecte cal mencionar de manera específica les mesures següents:

• Implementació de l’obligatorietat i gratuïtat de l’escolarització dels 6 al 18 anys a partir de la Llei núm. 85/2009.
• Suport al procés iniciat el 2009 amb reformes continuades amb les prioritats següents:
  • Atenció especial als resultats.
  • Increment de la inversió en educació
  • Definició d’un nou currículum basat en document de “Perfil dels alumnes a la sortida del sistema obligatori”.
  • Desenvolupament de polítiques de reducció de l’abandonament escolar i de suport a alumnes amb dificultats i famílies amb entorns desfavorables. En aquest aspecte cal mencionar el programa “Escola a tempo inteiro”, que suposa l’obertura dels centres educatius fins a les 17:30 i la diversificació de les activitats educatives del projecte educatiu a través de les AEC (Atividades de Enriquecimento Curricular).
  • Reforç de l’autonomia dels centres.
  • Organització del mapa escolar en Agrupaments escolars, aglutinant escoles de proximitat geogràfica en una sola organització per afavorir l’establiment d’itineraris escolars, compartir recursos i crear xarxes educatives i projectes educatius compartits.  Aquesta organització i l’articulació de projectes educatius més enllà del propi centre fan absolutament necessari l’impuls de la municipalització.

Un apropament estratègic

A partir d’aquests elements sobre el Sistema educatiu portuguès, des de la FMRPC hem impulsat un projecte d’apropament a aquesta realitat. Per començar, s’ha creat un grup de treball format per membres de la FMRPC, la Confederación Estatal de Movimientos de Renovación Pedagógica i la Universitat de Barcelona. 

Després d’una primera fase d’anàlisi de documentació, el passat mes de novembre de 2021 el grup de treball es va desplaçar a Portugal amb la voluntat de poder establir connexions amb els diferents agents de canvi del Sistema Educatiu: des de l’àmbit polític, amb el Ministeri d’Educació de Portugal i l’Ambaixada espanyola a Lisboa, per tal de conèixer les grans línies polítiques de les reformes en marxa; des de l’àmbit municipal, amb la finalitat de prendre contacte amb iniciatives locals; des de l’àmbit escolar, amb el coneixement directe de centres educatius que han posat en marxa algunes de les mesures, i des de l’àmbit universitari, amb equips que han assessorat el procés d’implantació de les reformes i que han liderat programes d’implementació de processos d’assessorament, formació i transformació de centres educatius

Els processos de transformació van començar amb experiències en sis centres pilot assessorats per la Universitat, que després s’ha obert a la resta de centres o Agrupaments Escolars del territori, tot i que ha arribat de manera desigual.

D’aquest intens programa de visites i contactes n’hem extret algunes observacions i aspectes que volem destacar:

A nivell de macro-polítiques educatives:

• Voluntat política real de canvi i transformació del sistema basada no només en la millora de resultats acadèmics sinó en l’aposta per la inclusió, l’establiment d’un currículum reduït i flexible, i l’autonomia i la flexibilitat dels centres a través de la formació, la creació de xarxes, la municipalització i l’augment de la proximitat de l’administració i voluntat de descentralització.
• Procés de pilotatge previ amb una aplicació general posterior.
• Sistema d’avaluació en procés d’adequació, ja que l’existent no proporcionava informació qualitativa en els instruments d’avaluació.

Els centres agrupats i la municipalització.

• L’organització dels centres en Agrupaments Escolars no sempre ha suposat la vertebració de projectes vinculats al territori. En alguns casos ha suposat només una organització administrativa per descentralitzar la gestió i pèrdua d’identitat de projectes de centre únic.
• El contacte municipi-escola s’ha generalitzat per l’impuls polític i les transferències de fons i competències a les Câmaras Municipals. Aquestes transferències de competències i recursos han permès que el temps del migdia i les Activitats d’Enriquiment Curricular, després de l’horari lectiu, es puguin implementar de manera universal a tot el territori. Els municipis col·laboren i participen en la definició dels programes educatius dels centres del seu Agrupament Escolar sobretot pel que fa al suport econòmic per ampliar la cobertura que ja s’ofereix des del Ministeri. En aquest sentit, és possible observar diferències entre municipis segons les seves possibilitats econòmiques.

El paper de les Universitats com a agents de canvi i transformació:

Les universitats tenen un paper cabdal en el procés de transformació del sistema impulsat des del Ministeri des de l’inici. Han col·laborat amb l’administració aportant el seu coneixement en la redacció de programes d’innovació i articulat legal a través de la seva tasca d’investigació i anàlisi de necessitats, s’encarreguen dels processos de formació i assessorament a centres i agrupaments escolars, i elaboren, també, informes d’avaluació

Passos següents

Valorem com a molt positiva la quantitat i la qualitat dels contactes i visites realitzades en aquesta primera vista a Portugal. Hem pogut constatar sobre el terreny que el canvi, la transformació i la innovació són una prioritat en l’agenda política de l’administració educativa de Portugal. Cal destacar la bona acollida rebuda en totes les visites dutes a terme i la disponibilitat de tots els agents en mantenir i ampliar aquesta incipient relació de col·laboració.

Ens plantegem, és clar, aspectes en els quals volem aprofundir:

• El pla estratègic del Ministeri per dur a la pràctica i fer real aquesta transformació en els centres i els ajuntaments del territori sembla estar ben dissenyat, però creiem que ens queda molt per veure i aprofundir per poder desgranar les possibles dificultats amb què s’estan trobant a Portugal i extreure conclusions i aprenentatges que ens puguin ser útils.
  • Ens preguntem: Quin abast territorial s’ha aconseguit en la implementació de programes d’assessorament que es fan des de les Universitats a centres i agrupaments escolars en l’exercici de l’autonomia de centre cap a  processos de canvi curricular i definició de Projectes educatius singulars? Quin seguiment i acompanyament es fa des del Ministeri,  a través d’inspecció o altres organismes tècnics? Quina avaluació s’està fent de tot el procés? Quines mesures de correcció es prenen?
• En els centres i càmeres municipals hem pogut veure alguna experiència de projecte d’acció conjunta entre l’equip tècnic de l’Ajuntament i les escoles del seu territori gràcies a l’aportació econòmica del Ministeri i de l’Ajuntament. Es tracta d’un model de municipalització interessant i val la pena conèixer-lo amb més dades i apropant-nos a altres experiències de diferents tipologies de municipi segons la seva mida, ubicació i recursos econòmics.
  • Ens preguntem: Quins mecanismes de coordinació real hi ha entre administracions local i estatal? I donat que a través del sistema educatiu es duen a terme, com no pot ser d’una altra manera, polítiques socials, quina coordinació hi ha entre departaments?
• Sobre els centres i agrupaments escolars, quines resistències al canvi s’estan trobant? Estan transitant a models d’escoles que aprenen, que entomen processos de canvi participatius en els seus projectes? Quina avaluació fan de l’acompanyament en forma d’assessorament, formació que reben? Com es valora per part de tota la comunitat educativa? Quina continuïtat tenen?
• Un altre dels pilars en els quals es vol incidir a Portugal és la inclusió. S’ha fet un esforç legislatiu important i els diferents contactes que hem pogut tenir manifesten la seva valoració positiva de les polítiques que es duen a terme i els resultats que s’obtenen. Amb tot, no hem tingut l’oportunitat de poder treballar-ho sobre el territori.

En el balanç d’aquesta primera aproximació hem d’incloure la necessitat d’explorar aquestes vies de col·laboració obertes amb els diferents agents educatius de Portugal. Volem, doncs, explorar la possibilitat de crear un grup de treball més ampli format per diferents agents de la comunitat educativa de casa nostra a partir del qual seguir avançant des dels interrogants que van sorgint, tot abordant la documentació disponible, organitzant trobades de reflexió i formació i una nova visita a Portugal amb un programa més ampli per poder focalitzar en els diferents aspectes de manera més concreta.

[i] López Rupérez, F., & García García, I. (2020). “España vs. Portugal en educación. Una aproximación sistémica”. Revista Iberoamericana De Educación, 84(1), 193-215. https://doi.org/10.35362/rie8414042