Autor: Jessica Cabezas Alarcón

La universitat, a vegades, manté una certa distància amb l’entorn: investiga i produeix coneixement, però no sempre es pregunta amb suficient radicalitat per a qui ho fa, amb qui ho construeix o quins vincles reals manté amb els contextos socials que l’envolten. Encara avui, en molts casos, la relació entre universitat i comunitat es manté en un registre perifèric: activitats puntuals, transferència unidireccional, iniciatives benintencionades, però fràgils, o projectes que depenen més del compromís individual d’algunes persones que no d’una aposta estructural de la institució. Així i tot, en un moment de creixents desigualtats, d’envelliment demogràfic i de desafiaments socials complexos,…

La composició de la població catalana ha tingut canvis molt importants en les darreres dècades. Tant a les ciutats com en la seva perifèria, en poblacions més petites una part molt important dels habitants són persones que han vingut de territoris llunyans i que tenen llengües, hàbits culturals, creences pròpies. La convivència i l’esforç conjunt per atendre els reptes que la nostra societat catalana té exigeix que totes les persones tinguin les eines mínimes per poder desenvolupar-se i contribuir a l’esforç col·lectiu. Veiem doncs que, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2024 la població nascuda a l’estranger representa prop del 24%…