La Sala Rosa Roig del Campus Mundet va acollir la jornada “Educar a l’etapa 0-6. La formació docent a diàleg”, una trobada clau per repensar els fonaments de l’educació infantil i la preparació del professorat. L’acte va ser coorganitzat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i el Consell d’Estudis d’Educació Infantil de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, i va reunir professionals de l’àmbit educatiu, tant del món acadèmic com del professional.
Aquesta jornada s’emmarca en un moment clau per al futur de l’educació infantil. D’una banda, els canvis curriculars introduïts pel DECRET 21/2023, de 7 de febrer, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació infantil insta a reforçar la coherència entre els dos cicles, a atendre la diversitat i a garantir la igualtat d’oportunitats des del començament del recorregut educatiu. D’altra banda, l’ampliació de l’oferta educativa per a infants de 0 a 3 anys i la progressiva universalització d’aquesta etapa fan indispensable redefinir tant el paper dels docents com el sentit educatiu d’aquesta etapa vital.
Paral·lelament, la revisió dels plans d’estudi dels graus en Educació Infantil planteja la necessitat de construir un nou model de formació inicial i també permanent del professorat, més alineat amb els reptes i les realitats actuals. En aquest context, la col·laboració entre universitat, escoles i altres agents educatius esdevé essencial per articular una formació docent més coherent, compromesa i connectada amb la realitat dels infants i de les seves famílies.
Amb aquest esperit, la jornada va voler esdevenir un espai de diàleg obert entre els diversos agents implicats, especialment dirigit als professionals de l’educació infantil i als responsables de la formació docent a les facultats d’educació que actualment treballen en la redefinició dels plans d’estudis dels graus.
En l’acte de benvinguda, Sílvia Burset, degana de la Facultat d’Educació de la UB; Berta Palou, cap d’estudis del Grau en Mestre d’Educació Infantil; i Montserrat Montanyà, en representació de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC), van posar de relleu la importància d’impulsar espais de trobada com aquesta jornada. Totes tres van coincidir a destacar la necessitat urgent de reforçar la qualitat i la coherència del sistema educatiu des de les primeres etapes, tot establint un diàleg més estret entre el món universitari i la pràctica educativa.
Reptes actuals en educació infantil
La conferència inaugural va anar a càrrec de Mónica Arbeláez, membre de l’equip d’infància del Síndic de Greuges de Catalunya, qui va oferir una mirada crítica i fonamentada sobre els principals reptes que afronta l’educació infantil en l’actual context social i educatiu.
Arbeláez va defensar amb fermesa una educació infantil basada en els drets de la infància, i va recordar que l’educació és un dret fonamental que ha de ser garantit per les administracions públiques. Tanmateix, va alertar sobre els obstacles que dificulten l’exercici efectiu d’aquest dret, especialment en el primer cicle d’educació infantil (0-3 anys). Va aportar dades que posen de manifest la baixa escolarització dels infants de 0 a 2 anys, una situació que afecta especialment les famílies en contextos de vulnerabilitat. El cost d’accés a l’oferta educativa, va explicar, genera desigualtats en la participació i contribueix a consolidar les bretxes socials des de la primera infància.
En aquest marc, va identificar dos grans reptes estructurals que exigeixen una resposta urgent: la persistència de la segregació escolar i la necessitat d’avançar cap a un sistema educatiu realment inclusiu. Va posar l’accent en la importància de desplegar polítiques públiques decidides a favor de l’equitat, i va remarcar que invertir en la primera infància no és només una qüestió educativa, sinó una estratègia fonamental per lluitar contra la pobresa i l’exclusió social.
També va subratllar la necessitat de millorar les polítiques de suport a les famílies, una responsabilitat compartida entre diversos departaments de l’administració que requereix una acció coordinada i transversal.
Entre els reptes que va destacar, cal esmentar especialment:
- La universalització de l’etapa 0-3 anys, encara pendent, i la necessitat de millorar el finançament del primer cicle d’educació infantil.
- L’augment d’alumnat amb necessitats educatives específiques (NESE) fa imprescindible avançar en una educació veritablement inclusiva, amb equips professionals formats i recursos adequats.
- Les mancances en la formació inicial dels docents, especialment pel que fa a l’atenció a la diversitat. Arbeláez va assenyalar la presència limitada i sovint dispersa d’aquests continguts en els plans d’estudis, fet que dificulta una preparació integral i competencial.
- Finalment, Arbeláez va exposar algunes de les recomanacions del Síndic de Greuges per avançar cap a un sistema educatiu més inclusiu i garantir una atenció de qualitat a tots els infants. Entre les propostes més destacades:
- Desenvolupar programes de formació específica per a docents, equips de suport, serveis educatius i famílies sobre el model d’educació inclusiva.
- Impulsar projectes de recerca, innovació i transformació educativa vinculats a la inclusió, per tal d’adaptar les pràctiques docents i els projectes de centre a les necessitats reals de l’alumnat.
- Establir sistemes d’avaluació per mesurar el desplegament del model inclusiu també en l’etapa infantil.
- Promoure la presència de continguts sobre atenció a la diversitat en els cicles formatius i graus universitaris d’educació infantil, amb un enfocament transversal i integrador.
Després de la conferència inaugural, la jornada va continuar amb dues taules rodones que van aprofundir en qüestions clau per al present i futur de l’educació infantil.
La primera taula rodona, moderada per Pilar Manzano (FMRPC), es va centrar en la construcció d’un model d’educació infantil inclusiu i de qualitat. Hi van participar Vicenç de Febrer, psicòleg infantil i assessor especialitzat en criança, que va aportar evidències científiques sobre la importància dels 1.000 primers dies de vida i va defensar la necessitat de polítiques públiques valentes que garanteixin el benestar de la petita infància i el suport a les famílies, amb permisos adequats i programes específics d’acompanyament a la criança.
A continuació, Rosa Maria Agramunt, directora de l’escola Àngels Garriga de Barcelona, i Toni Comajoan, director de l’escola rural de Sant Quirze Safaja, van compartir experiències de territori, posant en valor la mirada centrada en l’infant, la relació estreta amb les famílies i la necessitat de reconèixer la professionalitat del col·lectiu docent. Agramunt va destacar el potencial transformador de la col·laboració entre escoles bressol i escoles d’infantil (3-6 anys), que permet garantir una continuïtat pedagògica i una transició suau entre etapes. Per la seva banda, Comajoan va evidenciar com, en contextos rurals, la integració de l’escola bressol dins del mateix projecte educatiu que la primària genera vincles sòlids i fomenta una visió global de l’educació 0-12, amb equips docents cohesionats i un treball col·laboratiu que reforça les aliances educatives amb les famílies i la comunitat.
La segona taula rodona, moderada per Salvador Oriola (UB), es va enfocar en la formació docent com a motor de transformació educativa. Hi van intervenir Berta Palou, cap d’estudis del Grau en Educació Infantil de la UB i membre del projecte ARMIF, juntament amb Eugènia Arús i Ilaria Bellatti, docents universitàries del mateix grau, i Montserrat Ortiz i Marta Aragón, mestres d’educació infantil.
Les participants van presentar l’experiència desenvolupada en el marc del projecte ARMIF, basada en un model d’investigació-avaluació participativa i el disseny de pràctiques observacionals de docents universitàries en escoles bressol i centres d’infantil. Aquesta experiència, construïda a través d’un mentoratge actiu per part de les mestres, va generar un diàleg profund entre el món acadèmic i la realitat educativa, donant lloc a la creació del model formatiu DUNES. Aquest model, amb una clara vocació transformadora, vol enfortir els vincles entre teoria i pràctica i promoure una formació docent contextualitzada, rigorosa i coherent.
Durant la taula, es va destacar el potencial impacte del model DUNES en la reconfiguració de les relacions entre institucions i en l’alineació dels plans de formació amb les necessitats reals del sistema educatiu. L’aposta pel mentoratge bidireccional i per la connexió significativa entre universitat i escola es va presentar com una estratègia clau per avançar cap a una formació docent més rellevant i transformadora.
Conclusions i compromisos compartits
Les conclusions finals van ser a càrrec de Francina Torras (UB) i Montserrat Montanyà (FMRPC), que van sintetitzar les idees clau sorgides durant la jornada: la urgència de repensar la formació inicial i permanent dels equips educatius, la necessitat de consolidar espais de col·laboració estructurats entre institucions i la importància de situar l’infant al centre del projecte educatiu, des d’una mirada integral i compromesa amb els seus drets i necessitats.
El tancament institucional va anar a càrrec de Josep M. Garcia Balda, director general de Professorat i Personal de Centres Públics del Departament d’Educació i Formació Professional, que va reafirmar el compromís del Departament per avançar cap a un model de formació docent coherent, inclusiu i de qualitat, alineat amb els reptes educatius i socials del país.
La jornada va esdevenir un espai de diàleg i intercanvi profundament enriquidor, que consolida una voluntat compartida de transformar l’educació infantil des dels fonaments. Davant la magnitud i la vigència dels reptes exposats, es fa evident la necessitat de donar continuïtat a aquest espai de trobada, consolidant-lo com una jornada estratègica per mantenir viu el diàleg entre la professió, la formació i la recerca. Una aposta col·lectiva per avançar cap a una educació infantil transformadora, arrelada al territori i al servei dels infants i les seves famílies.
El Diari de l’Educació, 2025